Escac al jutge: en l’aire la declaració de Corinna
El recurs de l’examant del rei posa entrebancs a la reobertura de la causa
MadridEl jutge Manuel García-Castellón va donar trasllat dimarts als fiscals i la resta de parts del recurs presentat per la defensa de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, en què demana la nul·litat de ple dret de la reobertura de la peça per la qual el jutge l’ha citat a declarar el 8 de setembre al costat de l’empresari Juan Villalonga, l’excomissari José Villarejo i el seu soci, l’advocat Rafael Redondo. El recurs sol·licita suspendre el procediment i deixar sense efecte la declaració de Corinna del 8 de setembre.
El recurs està firmat per l’advocat José Antonio Choclán. El bufet Kobre & Kim -que coordina des de Londres la defensa de Corinna- ja va contractar fa mesos Choclán, que va ser magistrat de la sala penal de l’Audiència Nacional. Segons assenyala l’advocat, el motiu esgrimit (fets presumptament nous) per reobrir la causa i citar a declarar el seu client no té cap relació amb la peça arxivada provisionalment el setembre del 2018. En tot cas, assenyala, s’hauria d’haver obert una nova peça, diferent.
Aquest punt és rellevant perquè el jutge García-Castellón sembla lidiar amb dos rivals al mateix temps. D’una banda, la Fiscalia Anticorrupció, a la qual ha demanat un informe sobre els fets però després de consumar la reobertura de la causa. I, de l’altra, la Fiscalia del Tribunal Suprem, a la qual la Fiscalia Anticorrupció va cedir la investigació sobre un possible delicte de suborn internacional el 2008 del llavors rei Juan Carles I en el contracte d’adjudicació del projecte de construcció de l’AVE Medina - la Meca. A partir del juny del 2014 el rei emèrit té la condició d’aforat davant la sala segona del Tribunal Suprem.
Un “fet nou” ja conegut
El recurs de Choclán posa en relleu la singularitat del presumpte “fet nou” amb què el jutge justifica la seva decisió del 27 de juliol de reobrir la causa. “Els nous oficis policials de què dona compte la interlocutòria recorreguda, que van ser aportats el 31 de gener del 2019 (un any i mig abans de la reobertura del procediment), es refereixen a “la possible existència d’un encàrrec de la sra. Larsen al sr. Villarejo, un encàrrec que es referiria a l’obtenció a Espanya d’unes dades corresponents a la seva assistent personal, de nacionalitat espanyola”, assenyala l’escrit.
Aquest “fet nou” era conegut, doncs, des de finals de gener del 2019. I aflora arran d’una conversa enregistrada, subreptíciament segons Choclán, per Villarejo a Corinna l’octubre del 2016. L’excomissari aconsella esbrinar algunes coses a Espanya respecte al telèfon mòbil personal de l’assistent de Corinna.
La peça arxivada el setembre del 2018 s’havia obert arran de les gravacions de Villarejo a Corinna en una trobada al seu domicili de Londres en què es parlava de comissions cobrades a través de comptes a Suïssa per l’aleshores rei Joan Carles I. Choclán apunta que no pot apreciar-se quina connexió té la investigació sobre si va arribar a materialitzar-se l’encàrrec a Villarejo sobre l’assistenta de Corinna, “amb els fets que van motivar la formació de la peça número 5 i que s’inclouen en l’informe policial del 16-07-2018”. Aquell informe feia referència a “fets relatius a institucions bàsiques de l’Estat”.
Choclán també qüestiona la competència i jurisdicció del jutge per investigar un presumpte delicte de suborn i revelació de secrets comès a l’estranger. La Fiscalia haurà d’informar sobre el recurs. Però ja ha donat senyals que tampoc aprecia relació entre l’episodi de Noelia Múñoz, la treballadora domèstica de Corinna -a qui, d’altra banda, segueix donant feina-, i la peça dels àudios en què es parlava de comptes bancaris suïssos de l’aleshores rei Joan Calres I i una comissió per intermediació en la construcció de l’AVE Medina - la Meca. D’altra banda, la Fiscalia és la que va defensar que la investigació d’un delicte de suborn internacional era competència seva abans de la seva judicialització a través de la querella.