Helena Solà: "És un error plantejar el congrés d'ERC com un plebiscit a Junqueras"

BarcelonaEls 824 vots que va aconseguir Foc Nou en la primera volta del congrés d’ERC són el premi més preuat ara per a Oriol Junqueras i Xavier Godàs. Helena Solà (Barcelona, 1976) n’era la presidenciable i ara un actor clau per decantar la balança.

Ja no hi haurà una dona presidenta d’ERC?

— De moment. Presentant-me ja he trencat un sostre de vidre. Tot i les passes endavant, la política segueix sent un món d’homes. Espero haver facilitat el camí a altres companyes.

Per què han descartat fusionar-se amb les altres dues candidatures?

— Ja vam dir que no negociaríem segons els càrrecs, sinó segons les idees i això és el que estem fent. Ens hem trobat amb Nova Esquerra Nacional i amb Militància Decidim i els hem fet arribar cinc qüestions. Ha sigut un primer contacte.

Foc Nou descarta integrar-se en les candidatures de Junqueras i Godàs

Vostè ha dit que si fos Oriol Junqueras no s’hauria presentat?

— Jo crec que l'Oriol Junqueras té tot el dret, com qualsevol altre militant d'ERC, de presentar-se. Però si em pregunten, "vostè què faria", després de tretze anys de presidir un partit polític, jo no continuaria. Jo crec que és saludable que hi hagi canvis, que hi hagi aire fresc i renovació.

Descarten donar-li suport?

— El que hem fet és preguntar a la nostra militància si hem d'iniciar aquest diàleg. Ens han dit que sí i això és el que estem fent. Ja veurem fins a on arribem.

No veten ningú, doncs.

— Hi ha persones que potser senten més afinitat amb una candidatura que amb l'altra, o potser opinen que no hem de donar suport a cap candidatura. Tot això els pròxims dies ja anirem veient com es concreta.

Es presentaven com la llista de la renovació. Només el 12% de la militància ha optat per la renovació?

— En els mals moments, i és un molt mal moment, la gent no tendeix a fer canvis. És habitual que quan la situació no és bona hi hagi una actitud més conservadora. I això és una mica el que ens hem trobat, no? Entenem que les dues candidatures són continuistes –una amb deu membres de l’actual executiva i l’altra amb set–. En moments de crisi, la gent tendeix a ser més conservadora i segurament la candidatura d'Oriol Junqueras els ha pogut donar més seguretat, tot i que no ha arribat al 50% i això vol dir que hi ha un 51% de la militància que no ha donat suport a la candidatura més votada, la que encapçala l'Oriol Junqueras.

La candidatura de Godàs ja ha dit públicament que accepta algunes de les seves cinc condicions, però no es comprometen amb una consulta sí-no sobre Salvador Illa.

— Encara hem de mirar amb detall el que proposen. Quan un fa una pregunta en una consulta vinculant, ha de ser molt clara i la resposta també ha de ser molt clara. No pot ser un "sí, però no sé què". Hem de ser molt clars i la nostra proposta passa perquè sigui amb un sí o amb un no.

També els proposen que presideixin la comissió de garanties del partit?

— Haurem de mirar exactament la composició d'aquest òrgan, quines persones en formarien part, quin seria el nivell d'influència, perquè sobre el paper queda molt bé presidir aquesta comissió, però a la pràctica hauríem de veure quin significat real té. I com ja deia, no ens interessa tenir càrrecs o tenir cadires.

Es constituiran en corrent intern?

— N'haurem de parlar i és probable que ho fem. No ho descarto gens.

Considera la segona volta un plebiscit sobre Junqueras?

— Crec que no. Hi ha gent que s'entesta molt a parlar de si estàs a favor o en contra d'Oriol Junqueras, i crec que això és un error. Aquí, al final, hem d'anar a favor d'ERC i del país i prendre-s'ho com un plebiscit no és un enfocament correcte. És un error plantejar aquestes eleccions com unes eleccions plebiscitàries.

Ha recuperat la il·lusió després de tant foc creuat?

— Sí, he recuperat la il·lusió, però tampoc us penseu ara que estic aquí per tirar coets. El que m'ha renovat l’esperit de lluita és el fet de veure que no estic sola, que hi ha moltes més persones que compartim la vergonya pels cartells, que ens vam manifestar contra la investidura d’Illa i també amb la poca transparència de tot plegat.