Política14/04/2019

El bloc de la dreta utilitza ETA contra Sánchez

Rivera es planta a fer campanya a Errenteria, feu abertzale, i és rebut amb insults i llaços grocs

Laia Forès
i Laia Forès

Errenteria (Guipúscoa)Quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa feia gairebé set anys que ETA havia deixat les armes i més de vuit que no matava. ETA és el passat, però la dreta espanyola, la mateixa que es nega a condemnar el franquisme i demana mirar al futur, utilitza el terrorisme per atacar el PSOE. No és casualitat que els tres partits de dreta hagin escollit el País Basc per fer mítings durant els primers dies de la campanya electoral. A Euskadi s’hi juguen més aviat poc -l’última enquesta del CIS no atorgava cap dels 18 escons del País Basc ni al PP, ni a Ciutadans ni a Vox-, però l’estratègia és clara: guanyar vots a Espanya amb els missatges que llancin des d’aquí.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La dreta ha situat el debat territorial al centre de la campanya i, per fer-ho, ha ressuscitat el fantasma d’ETA. Els partits del bloc conservador, especialment el PP, estan nerviosos. Veuen com la fragmentació del vot pot acabar situant altra vegada Sánchez al capdavant del govern espanyol. Per això han optat per aprofitar l’acostament del PSOE als partits sobiranistes catalans i bascos -a qui va necessitar perquè prosperés la moció de censura- per treure’n rèdit polític. I estan disposats, si cal, a fer afirmacions hiperbòliques que, repetides tantes vegades, poden acabar calant entre els votants espanyols.

Cargando
No hay anuncios

El PP de Pablo Casado considera Sánchez l’únic enemic a batre en aquestes eleccions i s’ha entestat a relacionar-lo amb al terrorisme. Casado va acusar el líder del PSOE de tenir “complicitat amb ETA” i de preferir tenir les mans “tacades de sang que pintades de blanc”. Quan miren cap a Catalunya, el que està en risc és la unitat d’Espanya. PP, Cs i Vox temen que Sánchez negociï millores del concert basc o indults i un referèndum a Catalunya. En un intent de frenar els socialistes, la dreta apel·la al patriotisme i ataca sense vergonya l’esquerra abertzale. Casado va defensar divendres “l’espanyolitat” del País Basc en un acte a Vitòria i va carregar contra Bildu: “Veure aquests proetarres dir que són fonamentals per al govern espanyol és com dir que continuaran humiliant Espanya”.

Ciutadans ha optat per buscar el conflicte visitant Errenteria, municipi guipuscoà considerat feu de l’esquerra abertzale. La formació taronja ja havia visitat Altsasu, Waterloo o Amer, i ahir es va plantar, en plena campanya electoral, al municipi guipuscoà davant la indignació de molts ciutadans que van considerar una “provocació” el míting d’Albert Rivera. El van rebre amb una cassolada, insults i llaços grocs gegants penjats als balcons.

Cargando
No hay anuncios

Ell se’ls va adreçar per criticar la protesta, que va considerar un “atac a la llibertat”. “Euskadi no és vostre. És de tots els espanyols”, va exclamar. Exactament el mateix havia dit dissabte el líder de Vox, Santiago Abascal, a Sant Sebastià i Bilbao. La protesta d’Errenteria, on Rivera, acompanyat de Maite Pagazaurtundúa, Fernando Savater i Joan Mesquida, va haver de parlar entre crits, insults i xiulets, va acabar amb enfrontaments entre manifestants i l’Ertzaintza.

Símbol de la reconciliació

“Aquí no hi pinten res. El que venen a fer és buscar arguments perquè els votin a Espanya. És una provocació”, afirmava l’Igor, un dels manifestants. En els pitjors anys d’ETA, Errenteria era l’escenari de la kale borroka més dura i als seus carrers van tenir lloc 19 assassinats terroristes. Però la desaparició d’ETA ho ha canviat tot. Ara la ciutat és el símbol de la reconciliació. “Durant molts anys, Errenteria va ser la primera línia de la trinxera. Ara és el símbol de la convivència”, resumeix una periodista de la televisió pública basca (ETB). Governat per Bildu, l’ajuntament ha impulsat actes per escenificar la reconciliació, com la plantada d’una olivera al lloc on van ser assassinats quatre agents de la Policia Nacional el 1982.