Ernesto Ekaizer: “ERC tem que Puigdemont els torni les 155 monedes de plata si faciliten la investidura”

BarcelonaL’hiperactiu Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) publica Cataluña año cero (Espasa), una investigació periodística sobre el Procés i el desenvolupament i desenllaç del judici al Tribunal Suprem.

Què hi trobarà el lector al llibre?

Hi ha un esforç per revisitar els fets de l’octubre del 2017 a partir d’informació fresca, nova. Al mateix temps que es declara la independència al Parlament, un funcionari de la Generalitat es guarda a la butxaca un pen drive amb els 40 o 41 decrets que teòricament seran publicats en el Diari Oficial de la Generalitat i faran efectiva la independència. Però l’ordre per concretar el lliurament al DOGC no arribarà mai. És el desistiment. És la metàfora d’una DUI de fogueig. Una cosa a la qual Puigdemont s’havia resistit.

Reconstrueixes els diàlegs dels dies clau de l’octubre del 2017. Quines conclusions en treus?

Veiem un Puigdemont decidit a convocar eleccions autonòmiques, convençut, pels inputs que rep del lehendakari Urkullu i del president del PNB, Andoni Ortuzar, que en aquestes circumstàncies Mariano Rajoy no aplicarà l’article 155. Però l’actitud dual d’Oriol Junqueras -“convoca i paga tu la factura d’aquesta festa”- debilita la seva convicció. Jordi Sànchez és qui millor m’ha explicat en una visita que li vaig fer a Lledoners la interacció psicològica entre tots dos.

Quina és aquesta interacció?

Puigdemont és una persona que sol dubtar, però quan arriba a una conclusió necessita suport. I aquest suport no el va trobar en Junqueras. Més aviat el contrari. I això es veu en el fet que Junqueras l’amenaça amb sortir de la Generalitat si convoca eleccions. I això arriba després que Puigdemont dona el que jo anomenaria el seu “últim toc d’alerta”. És quan ofereix a Junqueras deixar-li el lloc de president perquè segueixi amb la DUI. I Junqueras roman en silenci. I encara n’hi ha més.

Què més hi ha?

És que cal analitzar la seqüència completa. Perquè quan Puigdemont canvia d’opinió, durant el matí del 26 d’octubre, el matí de les 155 monedes de plata de Rufián i la gent cridant “traïdor”, Junqueras i Marta Rovira volen que mantingui la seva posició inicial. El que més m’impressiona és la sang freda de Junqueras en aquesta situació. En canvi, els dubtes de Puigdemont em semblen normals. Era qui assumia la responsabilitat.

Vist en perspectiva els papers apareixen avui canviats. Puigdemont era pragmàtic i volia convocar eleccions i Junqueras pressionava en contra. Ara Junqueras és el pragmàtic i Puigdemont el radical.

És la meva teoria del “com si”. Junqueras es presenta “com si” estigués contra les eleccions. Però la realitat és que les volia, però sense convocar-les ell. Serà la preocupació per l’estètica, cosa que recomana Santi Vila -posposar fins al matí l’anunci per falta d’elegància- el que farà perdre el control de la situació.

En quin moment situes la ruptura entre Puigdemont i Junqueras?

És un trencament larvat que ve de lluny. El carisma de Puigdemont, la seva capacitat per al regat curt, el seu instint de supervivència, tot això, desespera ERC. Puigdemont és la llebre que Junqueras no encerta a vaticinar ni a controlar. El 21-D, l’absència de llista conjunta farà oficial el que ja és un secret a crits.

Quin consell donaries a l’independentisme ara?

No m’agrada donar-ne, però els diria que la realitat és l’única veritat.

Creus que Mariano Rajoy va calibrar el que passaria si derivava el conflicte a l’àmbit judicial?

No, ni ell ni Soraya Sáenz de Santamaría. ¿Li explico una historieta amb aroma d'acudit però que probablement té un bri de realitat?

Endavant.

Quan comencen els problemes amb les euroordres el 2018, quan la instrucció del magistrat Pablo Llorena comença a patir entrebancs, Rajoy agafa a la vicepresodenta i li diu: Escolta, tu no em vas dir que aquest Marchena ho resoldria tot de manera impecable i que no em preocupés de res? Doncs mira amb Marchena.

La resposta és no. Rajoy no va calibrar ni que la Fiscalia General de l’Estat aniria tan lluny. Soraya, per exemple, pensava que Junqueras no hauria d’estar a la presó.

La teva valoració de la sentència és molt crítica. Com expliques que s’optés per la sedició?

En el llibre explico que els magistrats van marxar de vacances amb l’acord de sedició. I no va ser perquè volien la unanimitat.

No?

Doncs no. Que volien una sentència per unanimitat és veritat. Però no va fer falta cap transacció, perquè hi va haver unanimitat espontània. Però la sentència no demostra la sedició. En els deu folis que li dediquen venen a dir que, com que no va ser rebel·lió, doncs és sedició.

Quina solució veus al conflicte?

La idea de Cataluña año cero és que hem arribat a la zona zero i ja no hi pot haver més del mateix. Pierre Vilar deia que de vegades cal “recular”, prendre distància. Això no vol dir ser indiferent. I al prendre distància veus que s’hauria d’obrir una llarga fase de reconstrucció.

Veus Pedro Sánchez disposat a arriscar-se?

Haurà de definir en què consisteix la fórmula algebraica del diàleg. ERC espera precisament aquesta definició. El problema és que els dirigents d’ERC consideren la investidura com un capítol del duel de titans Puigdemont-Junqueras, temen que l’expresdient els torni les 155 monedes de plata si faciliten la investidura de Sánchez i calibren com influirà en les pròximes eleccions a Catalunya. Jordi Sànchez ha dit dues coses aquesta setmana. Primera, confia que quan es constitueixi un govern estable tot sigui més fàcil. Segona, que l’avançament electoral a Catalunya només està justificat per fer alguna cosa diferent. S’està fent alguna cosa ara? Hi ha un govern en acció?

Qui creus que hauria de llegir el llibre abans? Pedro Sánchez o Quim Torra?

Els dos el llegiran.