“Malgrat la situació injusta de presos i exiliats, s’ha de votar en clau europea”

BarcelonaErnest Urtasun (Barcelona, 1982) repeteix com a candidat dels comuns a les eleccions després d’una legislatura convulsa a Brussel·les.

S’insisteix en la importància d’Europa, però en les eleccions la participació va a la baixa. Com es reverteix?

Hi ha una percepció de llunyania. S’ha explicat Europa amb grans conceptes, i s’ha de fer amb polítiques concretes. Hi ha més consciència d’Europa amb fets com la crisi dels refugiats, els tractats comercials, l’austeritat, el canvi climàtic... La societat és europeista, però hi ha una certa desafecció. A la UE li ha mancat ànima social. Tenim el repte de tornar a donar legitimitat al projecte europeu, i només es pot fer a través de l’ànima social.

També hi ha la sensació que les grans decisions no es prenen al Parlament, sinó entre els Estats.

Molts cops és així, com amb els refugiats. En altres no tant. A l’Eurocambra hem aconseguit marcar l’agenda, com en els temes climàtics. Ens agradaria que el Parlament tingués competències sobre tot.

Com afronta el Brexit?

El cor ens diu és que tot això ha sigut un desastre i que el millor seria que els britànics tornessin a votar en un segon referèndum i revertissin la decisió, però serà complicat. I aquí és on ve el cap: intentar un acord de sortida com més aviat millor.

Com afectarà el creixement de l’extrema dreta a Europa?

A l’Eurocambra els populars i els socialistes ho decidien tot, i ara per primer cop no sumaran. El que està en joc és el nou equilibri: tenim el perill que l’extrema dreta sigui la que pesi, o que ho siguin forces com l’esquerra unitària o Els Verds. Hi ha molta gent que somia en una majoria dels populars amb la dreta reaccionària. És el gran risc que tenim. Per frenar-ho necessitem tenir més força. Els Verds creixeran molt, i és el grup que representa la voluntat d’una altra Europa.

I quin paper li atribueix a l’entorn d’Emmanuel Macron?

Macron tenia una retòrica molt europeista, però està molt deslegitimat per liderar un canvi a Europa després de les seves polítiques a França.

Del Procés se’n parlarà?

Catalunya sempre estarà present mentre no es resolgui la qüestió. Europa espera del nou govern a Espanya que s’obrin vies de diàleg, distensió i negociació. El nostre paper al Parlament Europeu és fer que des de Brussel·les s’empenyi cap aquí.

Creu que Puigdemont podrà recollir l’acta d’eurodiputat?

És una gran incògnita, tenim un buit en el dret molt important. Ha sigut una vergonya el que ha fet la JEC. Sobre l’acta, li posaran problemes si no va a Madrid, i és probable que això porti a un litigi llarg als tribunals.

Quin efecte poden tenir un exiliat i un pres polític com Junqueras al Parlament Europeu?

El que provocaria és posar de manifest que tenim un problema que cal resoldre. Però malgrat la seva situació injusta, crec que cal votar en clau europea. No m’agrada pensar en una campanya en clau interna, per molt complicades que siguin les situacions que hem denunciat.

Vostè ha denunciat la repressió a Brussel·les. S’esperava la resposta?

Hem pogut debatre sobre la violència de l’1-O. La cosa va anar per barris. Jo estic mol satisfet del paper de l’Ska Keller. Sí que m’hauria agradat que la Comissió fos una mica més valenta. Ara el més important és acompanyar el diàleg. Europa acceptarà qualsevol sortida que sigui negociada i acordada, sempre en el marc del diàleg polític. La via unilateral va ser un gravíssim error.

¿Creu que arran de la resposta del Procés la societat catalana és menys europeista?

Espero que no. El projecte europeu és de majories polítiques. Qui estigui descontent amb com han anat les coses a Catalunya sap que hi ha uns responsables polítics. No és el projecte europeu com a tal. Soc crític amb com s’han fet les coses amb el Procés, amb l’austeritat i amb els refugiats, però és molt important que sapiguem que Europa és el nostre projecte de futur.

Demana un vot en clau europea. ¿El frustra que es parli poc d’Europa?

Intento vincular molt les lluites locals en l’àmbit europeu. I també són importants les propostes europees que volem per a la propera majoria del govern de l’Estat. Una cosa que per a nosaltres serà molt important és el reconeixement del català a les institucions comunitàries. Tenim una oportunitat històrica, i ho posarem damunt la taula de Pedro Sánchez.

¿La coincidència electoral pot fer que augmenti la participació a les europees?

Això passarà segur. Tindrem probablement 10-15 punts més de participació pel sol fet que coincideixin. Hem d’aconseguir que aquest augment sigui fruit d’un debat i una reflexió potents.

Vostè és l’únic dels grans candidats dels comuns que és d’Iniciativa. Què en queda, d’ICV?

A mi no m’agrada en la nova etapa de Catalunya en Comú dir que un és d’Iniciativa i l’altre no ho és. Ara tots som dels comuns. Però sí que haig de dir que d’ICV queden desenes de caps de llista a pobles i ciutats. La petjada d’Iniciativa es troba a tot arreu.

Com ha viscut els problemes interns dels comuns?

La política està accelerada i es viuen situacions que no són fàcils. Som un espai polític molt rellevant, i això genera també contradiccions i dificultats. La qüestió de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany, per a nosaltres, ja és aigua passada.