Ernest Maragall diu que no formarà part de la cúpula del PSC

BarcelonaErnest Maragall assegura que no té "cap voluntat ni cap expectativa" de seguir formant part de la cúpula del PSC. L'exconseller aclareix que des de fa 5 anys ja no en forma part perquè, tal i com diu en un article publicat a la pàgina federalisme.cat, les decisions no les pren l'executiva nacional sinó un "nucli reduït" del qual no forma part. De fet, Maragall alerta que si algú es pensa que les decisions es prenen en el si de l'executiva nacional "o bé és innocent o bé és un observador menys intel·ligent del que caldria exigir d'un dirigent polític".

En l'article, Maragall avisa de cara el Congrés que el partit celebrarà a la tardor que la revitalització que necessita el PSC no sorgirà de les "pugnes endogàmiques i les aliances entre persones que aspirin a dirigir l'organització". L'exconseller assenyala a nous dirigents que "pensen, fan i parlen socialisme d'una altra manera" per liderar el partit i que tenen "l'energia, la connexió amb la societat, la determinació, la il·lusió i fins i tot, la innocència dels socialistes de base". Maragall destaca, amb vista a la cita del socialistes a la tardor, que "els canvis des de dalt sovint no són canvis", i apunta que el relleu al capdavant del PSC que sorgeixi després del Congrés no ha d'estar protagonitzat per persones que actualment formen part de la cúpula liderada per José Montilla. Segons Maragall, tot i que tothom té la seva legítima "expectativa de posició o responsabilitat al partit", aposta per un canvi en la direcció del PSC protagonitzat per nous dirigents.

No hi ha cap "moviment organitzat"

D'altra banda, l'exconseller assegura que no és promotor "de cap moviment organitzat, ni, encara menys, autor de cap document en nom d'un grup d'exconsellers i alcaldes que es reuneixin i preparin corrents d'opinió o congressos futurs". Tot i això, reconeix que ha parlat i s'ha reunit amb algunes persones "amb l'únic resultat de constatar coincidències i, és clar, també algunes diferències sobre què, com i quan s'hauria de fer".

Maragall apunta en el seu article que al PSC hi falta molta gent i enumera alguns exemples, com els que havien avalat "el projecte progressista", els que han perdut la confiança, els joves que "no creuen que el PSC respongui a les seves inquietuds", molts que creuen que el PSC ha abandonat alguna definició bàsica que els va fer "néixer i créixer en socialisme i catalanisme", gent que espera un "socialisme modern i liberal", gent que vol una "renovació de les polítiques" i gent que vol un "socialisme capaç de fer front a aquesta nova societat que estem vivint".