Ernest Maragall, el més ben situat per rellevar Forcadell en la presidència del Parlament

BarcelonaAmb 75 anys acabats de fer, Ernest Maragall no té cap intenció d'allunyar-se de la primera línia política. El 21-D es va situar a última hora a les llistes d'ERC (amb qui també s'havia presentat a les europees del 2014) i ara torna al Parlament, on ja va ser diputat pel PSC. La renúncia de Carme Forcadell a repetir com a presidenta de la cambra li ha obert de manera inesperada la porta de la segona autoritat del país. Segons diverses fonts parlamentàries, Maragall és el més ben situat per succeir Forcadell en el càrrec, tot i que la direcció d'ERC encara no ha tancat la decisió.

Número 13 per Barcelona en les passades eleccions catalanes, Maragall es va presentar com un dels independents de la llista. Una cara coneguda -conseller durant el tripartit-, que havia passat dos anys a Brussel·les com a eurodiputat d'Esquerra. En els últims dies s'han anat definint diverses alternatives a Forcadell. Un altre dels noms que ha sonat amb força ha estat el del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, però, com abans havia passat amb el ja exdiputat Carles Mundó, la seva situació processal fa difícil que pugui assumir el càrrec sense estar pendent dels avisos del Tribunal Suprem. Aquest mateix dijous, en la seva roda de premsa de comiat, Forcadell ja ha apuntat que, per poder garantir la sobirania del Parlament, el pròxim president "hauria de ser algú lliure de processos judicials".

Una altra opció que s'ha discutit internament a ERC és la de tornar a situar una dona al capdavant del Parlament. Sense Anna Simó, que va decidir no presentar-se a les eleccions, el nom que s'havia posat sobre la taula és el d'Alba Vergés, número 6 el 21-D. "Res està tancat, encara", asseguren fonts d'Esquerra quan se'ls pregunta qui ocuparà els dos llocs a la mesa a què tenen dret els republicans.

Des de Junts per Catalunya no entren a valorar els noms que proposa ERC per a la mesa del Parlament, sinó que afirmen que pertoca als republicans decidir qui serà el president de la cambra. Aritmèticament, la candidatura de Puigdemont també té dret a dos llocs de la mesa, una de les vicepresidència de la cambra i una de les quatre secretaries. Des de la llista del president donen prioritat a Lluís Guinó, que fins ara ja era vicepresident i que, si vol, continuarà. Tanmateix, està en una situació similar a la de Carme Forcadell: està investigat pel Tribunal Suprem per delictes de sedició i rebel·lió i en la seva última compareixença davant del jutge Pablo Llarena va quedar en llibertat condicional.

Així, la situació judicial de Guinó i el fet que ell seria l'únic sobiranista de la mesa de l'anterior legislatura que seguiria (ni Forcadell, ni Simó ni Ramona Barrufet ho faran) podria condicionar també ara la seva decisió. En el fons de la qüestió hi ha la tònica general de la legislatura: algunes de les actuacions, començant per la investidura de Carles Puigdemont, podrien derivar en noves responsabilitats judicials i perjudicar la seva situació processal. Fonts del seu entorn asseguren que encara no ho ha decidit.

En tot cas, JxCat sí que ha de buscar un nou membre per a una de les secretaries, ja que Ramona Barrufet -que fins ara ocupava el càrrec- no es va presentar a les eleccions i no és diputada electa. Per cobrir aquest lloc o el de Guinó, si és que aquest útlim no repeteix, des de JxCat creuen que les persones que siguin membres de la mesa haurien de tenir coneixements jurídics o de l’administració. Algunes fonts plantegen noms com el del politòleg Josep Costa o el de Francesc de Dalmases.