ERC vol disputar l’espai alternatiu el 27-S
La ponència del congrés republicà afronta el repte de la nova esquerra, que vol al costat del procés
BarcelonaTot i el gran resultat en les municipals, una de les principals reflexions a la cúpula d’ERC l’endemà del 24-M va ser la constatació de l’auge de les forces alternatives: la CUP i confluències com Barcelona en Comú o de caire més local. Des de llavors, els republicans rumien com afrontar el doble repte d’acostar-les al procés català i, alhora, disputar-los l’espai el 27-S. Aquests seran alguns dels debats nuclears del 27è congrés nacional del partit, que se celebrarà el 25 de juliol. La ponència política l’ha redactada un equip de deu dirigents -entre els quals la secretària general, Marta Rovira-, que l’han remès als quadres d’ERC perquè l’esmenin el dia 20, abans no arribi a tota l’afiliació juntament amb la proposta de reforma d’estatuts. L’ARA ha tingut accés al text provisional.
Noves formacions
Reivindica l’assemblearisme i l’obertura del partit
La ponència admet que, tot i el gran resultat, “la sensació de voluntat de canvi més o menys rupturista l’han capitalitzat altres candidatures” alternatives. Tanmateix, reivindica que “ERC està en una posició immillorable per demostrar sobre el terreny el que significa fer nova política”, i recorda així la llarga experiència com a partit assembleari, en primàries per als caps de llista, en obertura a independents o en lluita contra la corrupció. Així, davant la visió des de l’esquerra segons la qual “ERC és un partit amb una estructura i un funcionament antic, partitocràtic i poc de base” i la crítica de la dreta que el presenta “com una organització poc seriosa, poc preparada per governar, mal estructurada”, el document destaca “la necessària complementarietat d’aquestes dues concepcions d’un partit”, tant estructurat com permeable i obert.
Esquerra plural i frontissa
Una socialdemocràcia que abraci propostes d’esquerra alternativa
Un cop l’esquerra alternativa ja és una realitat amb pes -per ara- local, la ponència situa el partit com una frontissa. “ERC haurà de trobar el seu espai per poder exercir un lideratge que uneixi i cusi les dues sensibilitats rupturistes presents a la [...] societat: la nacional i la social”, afirma, ja que es troba entre els “que pretenien una unió del sobiranisme en clau merament instrumental [CiU] i els que volen lligar aquest procés constituent a un regeneració profunda de la vida política”. Una posició que hauria de permetre-li créixer a banda i banda i ser el referent “d’una esquerra prou transversal per abastar l’espai que va des del centre liberal [...] fins a l’esquerra alternativa”, pivotant des de la socialdemocràcia però adoptant aspectes de la democràcia econòmica o l’economia del bé comú.
Guant de seda amb CiU
Escasses crítiques a la federació i poca ambició per la presidència
El text subratlla que la demoscòpia permet preveure un possible canvi de majories a la Generalitat el 27-S, però ERC evita situar la presidència com un objectiu o criticar massa la força que ara governa, CiU, més enllà de recordar les diferències al voltant de la llista única o de constatar la “creixent desconfiança cap a alguns representants d’un sistema polític sota l’ombra de la corrupció”, poc abans de recordar els casos que esquitxen CDC i Jordi Pujol. En tot cas, els republicans constaten la necessitat de sumar el conjunt del sobiranisme, ja que el catalanisme, “més enllà d’haver-se convertit en un espai multipolar [...], pot estar vivint un canvi en el seu lideratge”.
Processos constituents
Possibilitat de col·laborar amb els reformistes espanyols
La ponència ratifica l’aposta per a les eleccions del 27-S i el posterior procés constituent, que vol “radicalment democràtic, obert i amb els ciutadans com a protagonistes”, i amb un referèndum final. Així, ERC reclama un punt comú als programes de les llistes sobiranistes i, de fet, aposta perquè concorrin “el màxim de plataformes electorals possibles que abastin l’ampli espectre i transversalitat de l’independentisme”. Després vol un govern de concentració per “convertir Catalunya en un estat independent i treballar per un país lliure i just”. Per primer cop, però, els republicans admeten que les forces partidàries d’un procés constituent espanyol [Podem i IU] poden ser “més sensibles” al dret a decidir, i això “cal reconèixer-ho”. “Per la influència i el pes que la societat catalana pot tenir en l’esdevenir i en el triomf d’algun d’aquests partits [...], l’enfonsament del bipartidisme pot ser una oportunitat històrica per a l’assoliment de les reivindicacions catalanes”. A més, veu la independència com “el revulsiu” per a la reforma de l’Estat.
Fonaments del nou país
Un municipalisme potent i la porta oberta als Països Catalans
Un apèndix del document detalla els fonaments que voldria ERC per a la República Catalana. A més de l’aposta per un millor estat del benestar, la justícia social, un estat amb un paper emprenedor o l’aprofundiment democràtic, aposta perquè els municipis gestionin la meitat dels recursos, per mantenir la porta oberta a l’adhesió voluntària de la resta de Països Catalans o per vincular els sous a l’evolució del PIB o del cost de la vida.
