ERC suavitza el seu no a la llei de memòria i Tardà s'enfada

MadridLa llei de memòria democràtica ha superat aquest dilluns el seu últim pas abans que es debati i es voti la setmana que ve al ple del Congrés. La comissió constitucional ha donat la llum verda aquesta tarda a la normativa amb els vots favorables dels dos socis de govern, el PSOE i Unides Podem, del PNB, EH Bildu i el PDECat. La triple dreta s’hi ha oposat, mentre que ERC i Junts s'han abstingut. Ara bé, cap dels dos grups no veu suficient la normativa tal com està redactada i el grup que lidera Míriam Nogueras al Congrés es decanta a hores d’ara per votar en contra de la llei la setmana que ve –aquesta tarda s'han abstingut perquè la normativa pogués arribar al ple i perquè havien de ponderar el seu vot amb Més País i el PDECat, favorables a la llei, amb qui comparteixen grup parlamentari–. Els republicans, en canvi, diuen que encara no han decidit si mantindran l’abstenció o hi votaran en contra al ple de la setmana que ve.

L’abstenció dels republicans ha rebut les crítiques de l’exdiputat i un dels negociadors d’ERC d’aquesta llei, Joan Tardà, que s'ha mostrat "trist i decebut". "Tants anys tibant/denunciant la impunitat per part de tants afiliats no mereixien aquest final mentider blanquejat per nosaltres", ha dit en un tuit.

Amb tot, la diputada d’ERC Carolina Telechea ha reconegut els avenços incorporats a la norma, com ara declarar "il·legal" el règim franquista o establir la "nul·litat" de les sentències dels tribunals franquistes. De fet, ERC ha pactat quatre esmenes amb el PSOE que s'han aprovat en comissió aquesta tarda. La més rellevant és la que compromet el govern espanyol, en un termini de sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei, a "restituir o compensar als partits polítics els béns i drets confiscats". Ara bé, els republicans admeten llacunes en qüestions com la reforma de la llei d’amnistia del 1977 pactada entre el PSOE i Unides Podem, la qual ERC assegura que no serveix per jutjar els crims del franquisme. Insisteix, a més, en ser més ambiciosos en la reparació de les víctimes i que, per exemple, la nul·litat de les sentències vagi lligada a una indemnització. Tant ERC com Junts, a més, van tornar a exigir ahir la reivindicació històrica de convertir la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria.

Comissió d’estudi fins al 1983

Una de les qüestions que EH Bildu va pactar amb el PSOE a canvi del seu suport a la norma va ser ampliar l'abast del que es considera repressió franquista més enllà del 1978 i arribar fins al 1983. Fonts del govern espanyol han aclarit aquesta tarda que no es farà una investigació, sinó que es crearà una comissió d’estudi per "estudiar" possibles violacions de drets humans per "reparar" les víctimes. En què es traduirà aquesta reparació? Ho haurà de decidir la comissió formada per historiadors i especialistes.