Juli Fernàndez, el conseller que pagarà el preu de la B-40

Barcelona"El Quart Cinturó s’acaba a Terrassa". Podria ser la constatació que l'autopista no va més enllà de la cocapital vallesana, però en boca del conseller de Territori, Juli Fernàndez, és una declaració d'intencions. "La B-40 no és una solució. No respon a les necessitats de la gent. Hem de treballar en propostes de solució reals i viables". Són dos fragments d'una entrevista al novembre a Ràdio Sabadell, però es podria fer tota una col·lecció de declaracions del conseller –alcalde de Sabadell entre el 2015 i el 2017– rebutjant aquesta infraestructura, que finalment el seu govern ha acceptat acordar amb el PSC en el marc de les negociacions pressupostàries.

Ell és, de fet, la persona que haurà d'impulsar el conveni amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, si finalment socialistes i republicans signen el pacte per fer realitat els pressupostos del 2023. Segons Fernàndez, però, la B-40 afectaria greument al territori "en plena emergència climàtica" i ni tan sols ajudaria a millorar la mobilitat del Vallès. ¿En quina situació queda, doncs, un conseller que va arribar amb la bandera anti Quart Cinturó i que ara hauria de potenciar la infraestructura almenys en el tram entre Terrassa i Sabadell? Fonts d'ERC expliquen que Fernàndez ha participat directament en la decisió de cedir davant les exigències socialistes. "És un home de partit", reconeix una font propera al conseller. Però a ningú se li escapa que la seva imatge queda tocada, malgrat que no tingui intenció de dimitir, tal com va expressar dimarts passat la portaveu de la Generalitat.

Al Parlament Fernàndez també ha tingut diverses ocasions per mostrar públicament la seva oposició al projecte. Ho va fer a l'octubre en resposta al PSC, i al desembre dirigint-se a Junts, on comminava l'Estat a tirar endavant l'autopista si ho considera oportú, sense el suport de la Generalitat, és clar. "Ja ha tret moltes vegades l’estudi d’impacte ambiental i l’ha deixat decaure. Ho pot tornar a fer. Però jo crec que avui en dia no respon a les necessitats", va insistir aleshores. Ara les coses han canviat. Encara no se l'ha escoltat en públic, però difícilment es mostrarà eufòric pel preu que ERC acabarà pagant per tenir pressupostos: una autopista que fa 60 anys que es va projectar però que ningú s'ha atrevit encara a executar, tenint en compte les nombroses àrees protegides que hi ha a la zona.

Oposició interna

Tampoc serà còmoda la recepció a la secció local del partit a Sabadell, que l'actual conseller liderava fins no fa gaire. El seu nomenament a l'octubre –a l'àrea de Territori– va ser molt celebrat pels republicans vallesans perquè se'l veia com una garantia contra el Quart Cinturó. Van ser precisament ells els que van fomentar el boicot al govern espanyol –que el Govern va acabar fent seu– en l'acte promocional de la B-40 que la ministra de Transports va fer l'estiu passat. Ara ja han anunciat que s'oposaran a l'acord amb els socialistes i que el combatran, si cal, mobilitzant-s'hi en contra al carrer.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja ha explicat que ni el Quart Cinturó, ni la B-40 ni la ronda Nord entre Terrassa i Sabadell són el seu model de país, però que són el peatge a pagar per tenir pressuposto. Poca estona després l'alcaldable d'ERC a Sabadell, Gabriel Fernández, evidenciava el rebuig al pacte: "M'agrada parlar clar. ERC de Sabadell i jo diem no al Quart Cinturó", ha subratllat en un vídeo que ha distribuït a través de les xarxes socials.

En els últims dies hi ha hagut contactes al màxim nivell entre el Govern i aquesta secció local d'Esquerra. En el vídeo, Gabriel Fernández "entén" la decisió d'Aragonès, però remarca que no podran acceptar-la "mai". De fet, ja avança que si arriba a ser alcalde de la ciutat al maig el primer que farà serà posicionar el consistori contra el projecte. "Aquest no és el nostre model de país ni de ciutat ni de comarca", conclou l'alcaldable republicà, molt crític amb les peticions del PSC en el marc de la negociació pressupostària. De moment, no hi ha dards públics contra el conseller, i el mateix Aragonès ha volgut assumir personalment el "desgast" de la decisió.