ERC s'obre a parlar de la reforma del delicte de sedició

MadridAviat farà dos anys que els comuns van fer arribar al PSOE la seva proposta per reformar el delicte de sedició i, des de llavors, poques coses s'han mogut perquè la iniciativa que ha abanderat Jaume Asens tingui opcions de materialitzar-se. La Moncloa, de fet, ha tingut tot aquest temps la mesura guardada en un calaix –ha parlat en comptades ocasions amb el soci minoritari, Unides Podem, sobre com abordar-la–.

Però ara que el govern espanyol i el català han reprès les relacions després de la crisi pel cas Pegasus, els dos executius s'han compromès a abordar, entre altres qüestions, la desjudicialització del conflicte. I és aquí on el govern espanyol podria rescatar la reforma de la sedició –tot i que no la va incloure en el pla normatiu per al 2022, és a dir, el conjunt de les lleis que preveu aprovar al llarg d'aquest any–. Fins ara ERC s'havia mostrat reticent a entrar a parlar d'aquesta proposta, però aquest dilluns la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha modulat la seva resposta i ha obert la porta a negociar-la.

"En tot el que siguin passos endavant segur que podrem ser-hi i es podran treballar", ha afirmat en roda de premsa. Vilalta ho ha dit després que aquest diumenge el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, assegurés en una entrevista a El Periódico que la reforma no l'havien tret del calaix perquè no tenia els suports suficients. De fet, hi ha insistit la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, aquest dilluns en la roda de premsa posterior al consell de ministres. "El govern aposta per un avenç i una modernització d'aquest tipus conforme als països de l'entorn, però els requisits exigeixen majories parlamentàries que concloem que no es donen".

Tant ERC com Junts s'hi havien oposat fins ara i prioritzaven tirar endavant una llei d'amnistia. I si bé Vilalta ha tornat a insistir que l'aposta d'ERC continua sent una "solució àmplia" que passa perquè tots els represaliats siguin amnistiats, aquest dilluns ha virat el discurs sobre el que per als republicans seria una mesura intermèdia, com va passar amb els indults.

En el rerefons del viratge hi ha la represa del diàleg amb l'executiu estatal, però també el fet que ara mateix és inviable que una llei d'amnistia acabi prosperant al Congrés: el PSOE s'hi oposa i Unides Podem no ho veu una solució possible –hi ha sectors de l'espai que també hi són reticents– perquè no podria tirar endavant sense els socialistes. Per això el portaveu dels comuns, Joan Mena, ha demanat aquest mateix dilluns a ERC que se sumi "al bloc polític que vol reformar el Codi Penal per acabar amb el delicte de sedició". "Aquest és només un exemple dels acords concrets que cal construir en matèria de desjudicialització", ha afirmat en roda de premsa.

De fet, Unides Podem ja va explicar l'any passat que portarien aquesta reforma a la taula de diàleg. Jaume Asens era partidari d'eliminar el delicte, però per intentar arribar a un consens amb el PSOE la proposta que va posar sobre la taula del soci majoritari de la coalició va ser reformular la definició de sedició perquè quedés clar el concepte de violència, de manera que uns fets com els de l'octubre del 2017 no puguin ser sedició.

Si la reforma finalment tirés endavant, els beneficiats podrien ser els exiliats. Si s'eliminés el concepte "tumultuari" o es rebaixessin les penes previstes per sedició, com proposava el text dels comuns, l'amenaça judicial sobre els dirigents independentistes ara a l'estranger perdria força. Ara bé, això no afectaria el delicte de malversació pel qual també es persegueix a part dels exiliats. I tampoc es podria descartar que el jutge Pablo Llarena aconseguís extradir-los i, un cop a l'Estat, jutjar-los. Aquest és, precisament, un dels punts pels quals els grups independentistes no veien amb bons ulls aquesta via. Aquest dilluns, de fet, s'hi ha referit el portaveu de Junts, Josep Rius, que ha recordat que l'expresident Carles Puigdemont "no vol solucions personals", sinó desjudicialitzar el conflicte amb una amnistia, informa Cesc Maideu. Si el periple acabés amb presó, el ministre Miquel Iceta ja ha especulat els últims dies amb "solucions felices" com van ser els indults als presos polítics.