ERC s'entrega quatre anys més al tàndem Junqueras-Rovira

BarcelonaEl tàndem format per Oriol Junqueras (president) i Marta Rovira (secretària general) dirigirà Esquerra Republicana quatre anys més. Continuaran al capdavant formant un nucli dur de direcció a quatre bandes en el qual també hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès (coordinador nacional), i Marta Vilalta (secretària general adjunta). Així ho han decidit els militants aquest diumenge en una votació en què han avalat per àmplia majoria –el 87% dels vots, amb una participació del 50,2%, 3.809 militants– l'única candidatura que es presentava per liderar la formació. El duo Junqueras-Rovira, que dirigeix els republicans des del 2011, continuarà al capdavant com a mínim fins al 2026 i es consolida de llarg com el lideratge polític actual més longeu a Catalunya. "Hi tornem per consolidar el creixement i el lideratge d’Esquerra Republicana, hi tornem per ser més i per ser més forts", ha proclamat Junqueras.

No es pot dir que fos una votació amb gaire incertesa tenint en compte l'ordre que sempre ha regit l'Esquerra del junquerisme. Malgrat tot, sí que era una nova oportunitat per mesurar si la militància ha digerit el gir estratègic d'ara fa tres anys, en què el partit va abraçar la via de la negociació i va posar al congelador la de la unilateralitat. Un període en què també ha aconseguit una fita que fins fa ben poc semblava inabastable: la presidència de la Generalitat. Junqueras sempre s'ha mogut en un suport intern d'entre el 92% i el 88%. Aquestes xifres no són del tot comparables amb les d'avui, perquè aquest diumenge s'ha votat la nova executiva en bloc i no el lideratge de Junqueras per separat, com s'havia fet fins ara.

La votació d'avui també consolida l'aposta d'Esquerra per una bicefàlia a l'estil històric del PNB. És a dir, ERC es continuarà explicant a partir de dos lideratges forts: Junqueras al partit i Aragonès al Govern. Fins ara l'invent ha funcionat perquè ningú ha trepitjat el terreny de l'altre. Difícilment es veu el president de la Generalitat fent una intensa vida de partit, com tampoc el president del partit opinant sobre què ha de fer l'executiu. Que la convivència sigui harmònica també ho facilita que Junqueras estigui inhabilitat, perquè no pot tenir cap ambició d'anar a curt termini a la plaça Sant Jaume. L'única dissonància que treu el cap, que caldrà seguir amb atenció les setmanes vinents, és sobre quin paper ha de donar el nou Govern d'ERC en solitari al PSC. Junqueras és manifestament contrari a donar als socialistes veu i vot en la governabilitat catalana -com per exemple firmant un pacte de pressupostos-, mentre que Aragonès no ho ha acabat de descartar mai del tot.

Més enllà de la bicefàlia, la nova executiva del partit reforça la segona línia de càrrecs de l'escalafó, el que es coneix com els vicesecretaris. Mantenen aquest paper Raül Romeva, Lluís Salvadó, Raquel Sans, Sara Bailac i Marta Vilaret i s'hi incorporen Marc Colomer, Jordi Solé, Jordi Roig, Adriana Delgado i Eloi Hernández. En un esglaó per sota, Junqueras suma joventut amb Marta Rosique i Pau Morales i referma l'aposta per donar el comandament de les municipals a Oriol López i Alba Camps. També en cauen dos noms històrics: els d'Eduard López i Anna Simó. Simó ha agafat fa poc les regnes del partit a l'Hospitalet.

Endreçar el partit

Una de les obsessions de Junqueras i Rovira sempre ha sigut tenir el partit endreçat. Encara hi ha gravat amb ferro roent en la memòria de molts la tendència fratricida que havia tingut històricament la formació abans del seu aterratge. Aquesta endreça ha fet que s'hagi avançat un any la votació de la nova executiva, que teòricament s'havia de fer la tardor del 2023. Avançant un any la votació d'avui i també el nou congrés –que es farà al gener–, ERC busca tenir l'organització musculada abans de les eleccions municipals del maig i de les generals. I també abans d'unes hipotètiques catalanes, que, si bé ningú d'ERC vol preveure, no són descartables davant la posició de debilitat amb què es troba el Govern al Parlament, on ara per ara només té el suport de 33 diputats. Rovira aquest diumenge ha assenyalat algunes de les prioritats del partit: "governar bé", "consolidar el creixement a les àrees metropolitanes" i "avançar en la resolució del conflicte polític".

Només Junqueras i Rovira saben si, quan van agafar el timó d'ERC el 2011, s'esperaven tenir un mandat que pot arribar a quinze anys. Aquesta longevitat és possible perquè el 2019 es van modificar els estatuts del partit i s'hi va incloure que els líders afectats per la repressió quedaven exempts de sotmetre's a una limitació de dotze anys de mandat. La limitació els hauria impedit tornar-se a presentar per quarta vegada com ara. Difícilment haurien imaginat tampoc que un hauria de passar per la presó –Junqueras, tres anys i vuit mesos– i l'altra viure a l'exili –Rovira resideix a Ginebra des del 2018–, però tot plegat ha acabat formant part d'una trajectòria que inclou la solidificació del seu lideratge i la meta d'haver portat el partit al Palau de la Generalitat. El repte, ara, és mantenir la fortalesa malgrat un PSC fort i amb Junts més hostil que mai.