ERC tem que un RUI previ a la desconnexió allargui el procés

BarcelonaERC s’ha mullat poc en les últimes setmanes en relació amb el referèndum unilateral d’independència (RUI). Posat sobre la taula com una exigència per la CUP i amb l’ANC consultant les seves bases per si ha de batallar també perquè s’inclogui en el full de ruta, els republicans s’han limitat a no tancar-hi la porta. Què els faria decantar-s’hi a favor o en contra? A què és deguda aquesta ambigüitat? Els dirigents de la formació esperen a saber els termes exactes en què es planteja la proposta, ja que, segons com es faci, temen que allargui el procés o, per contra, aspiren que serveixi com a eina per culminar-lo.

“Seria bo que tothom posés sobre la taula què significa per a ell un RUI”, exposa un membre de la cúpula d’ERC. De fet, la diferència fonamental és si aquesta votació hauria de fer-se abans o després de la desconnexió. Un punt que, segons el full de ruta de Junts pel Sí, se situa en l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica -o de règim jurídic català, segons el nom de la ponència que l’està elaborant-, la qual fixarà que la legalitat espanyola deixa de ser vigent a Catalunya i, per tant, el Parlament anirà substituint la normativa prèvia per lleis pròpies.

Així, fonts republicanes creuen que, si el referèndum es fa abans de la nova legalitat, pot comportar més dificultats, posar en un risc més gran els treballadors públics -que s’exposarien a la possible repressió de l’Estat abans que els polítics- i un eventual retard en els tempos fins a la independència. I és que a ERC temen que, si s’anteposa la celebració d’un RUI a la desconnexió i aquest no es pot fer per alguna raó -tècnica, política o d’alguna altra índole-, es podrien esponjar uns terminis del full de ruta que ja estan en qüestió després del veto als pressupostos i la qüestió de confiança que es votarà passat l’estiu.

En canvi, els republicans no veuen cap inconvenient a ratificar la desconnexió un cop el Parlament l’hagi votat a través de la llei de transitorietat jurídica. De fet, tots els actors sobiranistes ja tenien clar que, en algun moment o altre, un referèndum havia de servir per validar la independència, sobretot després que el 27-S les llistes que la defensaven no obtinguessin majoria absoluta de vots. Segons el full de ruta vigent, la votació havia de ser el referèndum de ratificació de la Constitució catalana i havia de tenir lloc 12 mesos després de les eleccions constituents. Tot i això, ERC no veu amb mals ulls avançar aquesta consulta, sempre que mantingui l’objectiu de donar força popular a passos ja executats per les institucions.

Reunió ERC-CUP al Parlament

Aquestes són les consideracions que els republicans van traslladar a la CUP en una reunió que van celebrar dimecres al Parlament, segons han confirmat a l’ARA fonts dels dos partits. ERC, de fet, afirma que sent més sintonia amb la proposta dels anticapitalistes que amb alguns membres de l’ANC, de qui pensen que voldrien fer un nou 9-N. “Si és una eina per fer la independència la veiem bé, però si és per allargar el procés no cal”, resumeix un dirigent republicà. El temor a afegir nous passos abans del moment de la desconnexió per alimentar un cert processisme és ben present a ERC. A més, els d’Oriol Junqueras no confien que el RUI serveixi per sumar els comuns al procés, sinó que creuen que, si ho fan, serà després de la desconnexió, en el procés constituent i en ple xoc amb un Estat que respondrà jurídicament.

Junqueras demana gestos als ‘comuns’

El president d’ERC, Oriol Junqueras, va reclamar ahir gestos als comuns després que del 26-J no en sortís una majoria al Congrés favorable al referèndum. “No voldríem desaprofitar majories que ja tenim a l’espera d’altres que no existeixen”, va afirmar en un discurs a la Festa de la República del Baix Llobregat, en què va assegurar que els republicans volen “saber sumar” i va estendre la mà a partits, sindicats, patronals i entitats.