ERC desvincula els pressupostos del full de ruta independentista

Vilalta creu que es poden desenvolupar accions unilaterals "en paral·lel" al diàleg amb l'Estat

Els dirigents d’Esquerra Marta Vilalta i Pere Aragonès en l’últim consell nacional del partit, a finals de juny.
Ot Serra
13/08/2019
4 min

BarcelonaFa mesos que el Govern va decidir situar la sentència del Tribunal Suprem com un punt d’inflexió en la legislatura i en funció d’aquesta sentència analitzar el seu recorregut. Però l’arribada del nou curs, com cada any, obre un nou front que aquesta vegada pot ser més determinant: els pressupostos. Després de dues pròrrogues -una pel 155 i l’altra per la incapacitat de trobar aliats-, a l’executiu de JxCat i ERC li urgeix tirar endavant uns comptes per tapar les crítiques a la seva gestió més enllà del Procés. Pere Aragonès ja va avisar que no aprovar-los conduiria a unes noves eleccions, i trobar els suports no serà senzill malgrat tenir diverses opcions obertes. El soci prioritari de Quim Torra és la CUP, que vincula les negociacions al fet que abans hi hagi un acord estratègic d’àmbit nacional i un gir de 180 graus en l’orientació de les polítiques; els comuns han estès la mà però dubten de les intencions reals d’Aragonès d’aprovar els pressupostos, i el PSC fia el seu suport a la convocatòria immediata d’eleccions. Amb aquest escenari, ahir la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va reclamar deslligar els comptes d’altres condicionants.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La dirigent republicana va posar la pressió especialment sobre la CUP, quan en una entrevista a SER Catalunya li van preguntar per les exigències dels anticapitalistes. Vilalta va assegurar que més enllà de l’horitzó independentista no es poden oblidar les “necessitats del dia a dia”, de manera que els pressupostos s’haurien d’aprovar “fins i tot si no hi ha una coherència i una estratègia” en clau nacional. La portaveu d’ERC va defensar els comptes com una eina per “treballar per la justícia social”, però no va aprofundir en fins on està disposat a arribar el Govern per aconseguir el suport de la CUP o dels comuns, potencials socis que Vilalta va situar al mateix nivell. Respecte al PSC, va assegurar que, si hi ha predisposició, el Govern també hi ha de parlar, tot i el cost que pot tenir emprendre aquesta via en plena resposta al Suprem. De fet, quan Miquel Iceta es va oferir per parlar dels comptes al ple del 24 de juliol al Parlament, va puntualitzar que l’executiu havia de fer una renúncia explícita a la unilateralitat. Com ja va explicar l’ARA, els socialistes aspiren a recol·locar-se en una posició de centralitat de cara a uns nous comicis.

Escepticisme als comuns

Si ara fa un any Aragonès es mostrava convençut que obtindria una majoria per aprovar els comptes -va assegurar que Torra no s’havia de plantejar dimitir perquè hi hauria pressupostos-, aquesta vegada el vicepresident ja ha deixat caure la hipòtesi de l’avançament electoral. Per això, la líder de Catalunya en Comú - Podem a la cambra catalana, Jéssica Albiach, ha insistit els últims dies que el president adjunt d’ERC té “ànsia” per tornar a les urnes i lluitar per la presidència de la Generalitat, i no pas per aprovar els pressupostos. A aquestes altures, l’any passat Aragonès ja havia mantingut una reunió amb els negociadors dels comuns -la mateixa Albiach i David Cid- per abordar els comptes. Les converses es van intensificar a finals d’any, amb intercanvi de documents inclòs, però amb un resultat insatisfactori. La confluència de l’esquerra alternativa reclamava una despesa social de 1.700 milions d’euros que s’havia de finançar majoritàriament amb una reforma fiscal de gairebé 700 milions que afectés l’impost de successions i els trams més alts de l’IRPF. La proposta del Govern preveia una recaptació addicional de 300 milions i es va qualificar de “simbolisme” des dels comuns.

A l’espera de quina predisposició pot tenir Aragonès aquest cop, Albiach ha estès la mà al Govern per parlar dels comptes per donar a Catalunya un període d’“estabilitat”. A aquesta voluntat s’hi afegeix la proposta que Ada Colau va fer a Torra en la reunió que van mantenir al Palau de la Generalitat, en la línia de bastir un pacte doble per als pressupostos autonòmics i els de l’Ajuntament de Barcelona.

Diàleg amb l’Estat

Pel que fa a la CUP, l’última entesa pressupostària es va produir el 2017 perquè el Govern va aconseguir vincular el seu suport a la celebració del referèndum, i ara els anticapitalistes reclamen un camí definit cap a la independència. Vilalta va advertir ahir que per culminar el Procés caldrà un “diàleg bilateral amb l’Estat i un reconeixement multilateral”, i va intentar esquivar el compromís amb la unilateralitat que defensa la CUP. La negociació pressupostària agafarà protagonisme els pròxims mesos i es veurà altament influenciada per l’objectiu de l’independentisme de donar una resposta unitària a la sentència del Suprem, per la sempre present lluita per l’hegemonia entre JxCat i ERC i per la incertesa d’un nou intent d’investidura de Pedro Sánchez a l’Estat.

Aragonès explicarà el dia 21 les retallades

Les converses pels pressupostos aniran precedides per la compareixença de Pere Aragonès dimecres vinent, dia 21, a les deu del matí davant la comissió d’economia del Parlament. El conseller donarà explicacions sobre la retallada d’un 6% de la despesa a les conselleries i a les empreses públiques, a fi de no superar el 0,1% del dèficit establert en els comptes del 2019. Aragonès vincula aquesta decisió a “l’asfíxia econòmica” del govern espanyol per no haver abonat els 7.000 milions d’euros corresponents a les bestretes del model de finançament i la liquidació de l’IVA. El vicepresident del Govern compareixerà a petició de Catalunya en Comú - Podem i la CUP, els socis prioritaris per tirar endavant els pressupostos, que només estan oberts a parlar si es reverteixen les retallades i es fa una aposta decidida per les polítiques socials.

stats