ERC reclama a l'Estat que alliberi els presos polítics a canvi de legitimar el 21-D

BarcelonaL'independentisme vol convertir les eleccions del 21-D en nou plebiscit, però reclama condicions "democràtiques" a l'Estat per garantir la igualtat d'oportunitats de totes les candidatures. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha reclamat aquest dissabte a PP, PSOE i Cs que alliberin els 10 presos polítics catalans i ha ofert a canvi la legitimació dels comicis per part de l'independentisme. "L'Estat té la primera prova. Si vol unes eleccions democràtiques cal que deixi lliures els principals líders d'una de les opcions que es presenta a les eleccions. Exigim la llibertat de tots els presos polítics!", ha exclamat durant la part pública de la reunió del consell nacional dels republicans. "No podem anar a les eleccions amb els nostres principals líders polítics i socials a la presó", ha insistit.

Segons Rovira, mantenir empresonats els vuit consellers i els presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural és equivalent a "prohibir els programes electorals". El partit accepta, però, presentar-se a les eleccions del 21-D, que considera "il·legítimes i il·legals", per intentar tornar a aconseguir una majoria independentista a les urnes. Ara bé, la número 2 dels republicans ha recordat al govern espanyol que necessita la col·laboració dels ajuntaments i dels ciutadans per legitimar aquests comicis. "Unes eleccions al nostre país només es fan si nosaltres ho decidim". Una advertència que no anirà més enllà. Tant ERC com el PDECat ja han decidit participar en el 21-D i ara debaten –també amb la CUP– si elaboren una llista unitària o si es presenten per separat. "No es pot deixar el país en mans d'unes elits espanyoles que van contra les necessitats dels nostres ciutadans", ha destacat.

Per recordar els presos polítics, ERC ha reservat sis cadires buides, cadascuna amb el nom de les persones que no han pogut assistir a la reunió del consell nacional, ja sigui perquè són a la presó (Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva i Carles Mundó) o a Bèlgica amb una ordre de cerca i captura (Toni Comin i Meritxell Serret). De fet, Junqueras, com a president del partit, és qui habitualment pren la paraula en els consells nacionals. Aquest dissabte, els crits de "llibertat" han ressonat a la sala i Rovira s'ha emocionat en diverses ocasions en recordar-lo a ell i a la resta de consellers "empresonats i amenaçats" per l'Estat.

L'independentisme tornarà a mesurar forces a les urnes amb l'unionisme en el que ERC confia que torni a esdevenir un plebiscit, aquest cop no només sobre la independència sinó també sobre l'aplicació del 155 i l'empresonament del Govern i dels líders de les entitats sobiranistes. "El que toca dir avui és si ells [unionisme] sabran acceptar el resultat d'unes eleccions que nosaltres hem decidit legitimar", ha subratllat la secretària general dels republicans.

I què necessiten les eleccions que, segons Rovira, són "il·legítimes i il·legals" per legitimar-se? "Suposo que són conscients que necessiten que el 90% dels ajuntaments d'aquest país col·laborin. Que facin el sorteig de les 6.000 meses electorals. Suposo que són conscients que necessiten que la majoria de gent no facin insubmissió a aquestes eleccions. Suposo que també són conscients que necessiten les urnes que custodien els ajuntaments. Suposo que són conscients que necessiten que la comunitat educativa obri les escoles un dijous lectiu. Suposo que també són conscients que necessiten una participació que legitimi el resultat. Unes eleccions al nostre país només es fan si nosaltres ho decidim", ha reiterat.

"Per a nosaltres aquestes seleccions són un pas més per acumular majories i guanyar legitimitat", ha tornat a remarcar tot seguit. En el consell nacional d'aquest dissabte es posen a debat dues opcions. La primera, presentar una candidatura d'ERC i els seus satèl·lits, diferent de la que presentin el PDECat i la CUP. És l'opció que sempre ha defensat la direcció republicana i la que prioritzava el mateix president del partit, Oriol Junqueras, en un article a l'ARA, publicat un cop va ingressar en la presó d'Estremera.

La segona, la possibilitat de tornar a confluir en una "candidatura de país" per remarcar el caràcter plebiscitari del 21-D. El PDECat ja ha defensat públicament aquesta opció i fins i tot el president del Govern, Carles Puigdemont, s'ha posicionat clarament partidari d'aquesta candidatura que, fins i tot, podria estar liderada per ell.

La solució a tot plegat arribarà abans de dimarts, data límit per registrar les coalicions, però aquest dissabte quedarà clara la posició majoritària dins d'ERC.