L'acord ERC-PSOE per l'audiovisual preveu "un mínim" de 15 milions d'euros per a la producció en llengües cooficials
Els republicans votaran a favor dels pressupostos malgrat l'absència de quotes a Netflix
MadridEl govern espanyol feia ja unes setmanes que tenia els pressupostos encarrilats, però sense un acord amb ERC per la llei de l'audiovisual el tràmit per aprovar de forma definitiva els comptes corria el risc de dilatar-se en el temps. Finalment ha estat aquest dimecres quan Esquerra ha anunciat un pacte amb el PSOE per a la normativa audiovisual, que porta al sí definitiu dels republicans als pressupostos. "ERC garanteix el català a la llei de l'audiovisual i facilita l'aprovació dels pressupostos de l'Estat per donar un impuls al procés de negociació", ha defensat Esquerra en un breu primer comunicat que confirmava l'acord. Descartada l'aposta per les quotes, el pacte passa finalment per garantir la presència de les llengües cooficials a les plataformes per la via del finançament, en concret, perquè les plataformes destinin "un mínim de 15 milions" d'euros a produccions en català, euskera i gallec.
D'aquesta manera, ERC torna a apuntalar la governabilitat de l'Estat a canvi de protegir el català a les plataformes audiovisuals i d'una bateria de contrapartides en els pressupostos en matèria de pensions o inversions en infraestructures. De fet, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha defensat l'acord assegurant que no només és beneficiós per al català en l'àmbit audiovisual, sinó que també permet "dotar de fermesa" el procés de negociació política que tenen obert els dos governs. És a dir, els republicans donen estabilitat a l'executiu de Madrid perquè pugui aprovar els comptes i seguir governant i, a canvi, això permet que la taula de diàleg tingui una mica més de vida per seguir buscant una solució negociada al conflicte polític. "La pròxima reunió –de la taula– serà al gener i considerem que aquest és el camí que hem d'anar fent", ha justificat. Esquerra és conscient que potser no tindrà gaire més bales per pressionar el PSOE aquesta legislatura. El líder a Madrid, Gabriel Rufián, ha plantejat que aquests puguin ser uns pressupostos per a dos anys, ja que el 2023 és any electoral a Espanya. "He somiat per bé i per mal amb aquesta llei", ha dit.
Renúncia a la quota del 6%
Socialistes i republicans fa dies que negociaven de manera discreta després que el pacte que havien segellat fa unes setmanes acabés en paper mullat. La quota pactada perquè les plataformes destinessin un 6% a producció amb llengües cooficials no era obligatòria per a les empreses amb seu fora de l'Estat, com ara Netflix i HBO. Sí que s'aplicarà per a les plataformes que tenen seu a l'Estat, com és el cas de Movistar i Atresmedia. Per això la via per garantir la presència del català a les grans plataformes ha acabat sent una altra: imposar-los que una part dels seus ingressos vagi destinada a finançar producció europea en aquestes llengües.
En el primer pacte al qual els republicans van arribar amb el PSOE ja van acordar crear un fons de fins a 10,5 milions d'euros per "incentivar la creació de continguts audiovisuals" en les llengües cooficials. Ara, segons l'acord fet públic per Esquerra, les grans plataformes, tinguin o no tinguin seu a Espanya, també hauran de destinar "un mínim de 15 milions d'euros" a la producció en llengües cooficials. D'on surten aquests diners? La llei preveu que totes les plataformes que operen a l'Estat destinin un 5% dels seus ingressos a producció europea, cosa que ERC i el govern espanyol xifren en uns 140 milions anuals. D'aquests 140, es calcula que un 70% prové de produccions independents, és a dir, uns 98 milions. L'acord preveu que un 15% d'aquests 98 milions sigui per a llengües cooficials, és a dir, al voltant de 15 milions. Una xifra que, afirmen, "no depèn dels pressupostos". Per tant, seran les plataformes i no les administracions les que s'hauran de gratar la butxaca. A més, republicans i socialistes també han acordat la creació d'un "fons" destinat al doblatge i la subtitulació de produccions que les plataformes hauran d'incorporar als seus catàlegs. Aquest fons sí que el pagarà l'Estat.
L'acord entre socialistes i republicans també explicita que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) continuarà sent l'òrgan "responsable de dirimir els conflictes en doblatges amb les plataformes" i el que tindrà "capacitat sancionadora" cap a les plataformes catalanes. També s'incorpora la llengua de signes catalana i es garantirà que "el mínim del 15% de la producció televisiva lineal pública de l'Estat sigui en català, euskera o gallec".
Sí definitiu als pressupostos estatals
El pacte per la llei de l'audiovisual ha acabat portant ERC a retirar les 16 esmenes que van presentar la setmana passada al Senat –aquest dimecres començava el debat en comissió de totes les esmenes presentades–, quan també van advertir que el seu suport a la cambra alta no estava garantit mentre no hi hagués acord per l'audiovisual. Es tractava d'una maniobra de pressió als socialistes que amenaçava amb dilatar la tramitació pressupostària, però que a la pràctica no feia caure els comptes perquè els republicans no van vetar l'inici de la seva tramitació, l'únic moment en què els comptes, si eren vetats al Senat, havien de ser retornats al Congrés perquè tornés a començar el procés.
Més enllà de l'apartat audiovisual, entre els acords assolits per donar suport als comptes també hi ha l'equiparació de les condicions de tots els cossos policials i que es puguin jubilar anticipadament als 60 anys. També han arribat a un acord per garantir la primera part de la reforma de les pensions, així com el compromís per iniciar el traspàs de Rodalies a la Generalitat. Si no hi ha un gir dramàtic del guió, l'1 de gener del 2022 estaran en vigor tant els pressupostos de l'Estat com els catalans, un fet que no passava des del 2010.