ERC frena les negociacions d'investidura amb el PSOE

Barcelona / MadridLes negociacions entre ERC i el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez estan en punt mort. Els republicans han anunciat aquest dijous que frenen les converses. Fins quan? ERC no tornarà a seure en una taula amb el PSOE fins a conèixer quina posició adopten els socialistes i l'Advocacia de l'Estat sobre la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa a la immunitat d'Oriol Junqueras. En un acte des del Parc de la Ciutadella, a tocar del Parlament, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ho ha comunicat així: "No està previst que tornem a seure amb el PSOE fins que no sapiguem què pensa el PSOE d'aquesta sentència, què pensa l'Advocacia de l'Estat", ha exposat. Per a ERC, l'única sortida possible després de la decisió del TJUE hauria de ser posar en llibertat de manera "immediata" Junqueras i anul·lar la sentència de l'1-O.

No ha trigat a replicar-la la vicepresidenta del govern en funcions, Carmen Calvo, que ha asseverat que l'Advocacia està "estudiant detingudament" la resolució i fonts de la Moncloa han indicat que l'escrit es presentarà en els pròxims dies. "L'Advocacia ho està estudiant a consciència per saber quina és la posició en la qual nosaltres podem ajudar de la millor manera a la posició del Suprem per complir la sentència", ha assenyalat en declaracions als mitjans.

Què vol dir que el Suprem ha de "complir" la sentència? En la seva decisió el TJUE no ordena cap actuació concreta al tribunal espanyol, sinó que li recomana que tingui en compte la seva opinió per actuar. En aquest sentit, és ara el Suprem qui ha de decidir com vol aplicar-la. Podria decidir elevar un suplicatori a l'Eurocambra o també podria decidir que, com que Junqueras ja està condemnat, ja no compta amb immunitat parlamentària i, per tant, no cal prendre cap mesura, com sosté la Fiscalia. Calvo també ha deixat clar que la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem i resolta aquest dijous pel TJUE no esmena en cap cas la sentència.

Per què l'Advocacia de l'Estat?

Per què ERC posa el focus en l'Advocacia de l'Estat? Els republicans recorden que el govern espanyol és "una de les parts" en la causa del judici de l'1-O, a través de l'Advocacia de l'Estat. Aquest dijous el Suprem, després de conèixer la posició de la justícia europea, ha donat cinc dies a les parts de la causa de l'1-O perquè presentin les al·legacions que considerin oportunes. ERC podrà calibrar la posició del PSOE a través del que digui en aquestes al·legacions l'Advocacia. Així, els republicans analitzaran amb lupa com es posiciona, i després determinaran si segueix negociant o no. L'Advocacia de l'Estat no pot determinar ni la llibertat de Junqueras ni la nul·litat de la sentència, però sí que pot expressar el que consideri oportú en aquestes al·legacions.

Aquest dijous al matí, en roda de premsa des de la cambra catalana, el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, havia llançat una advertència al PSOE en la mateixa línia. "Una de les parts en la causa és el govern d'Espanya i, per tant, s'haurà de pronunciar i no ho hauria de fer de cap altra manera que acatant el TJUE", ha expressat.

Abans de les paraules d'Aragonès, un corrent d'ERC, el col·lectiu Primer d'Octubre, ja havia demanat al partit que aturés "immediatament" les negociacions amb el PSOE fins que Junqueras no sigui alliberat.

Per afegir encara més elements d'incògnita a la negociació d'investidura, aquest dissabte ERC celebrarà el seu congrés. Quan va fixar la data, pocs es podien esperar que s'hi arribaria en un context de negociació amb el PSOE. El conclave serà un bon termòmetre de fins a quin punt els republicans tensen la corda amb els socialistes.

El precedent

Hi ha un precedent sobre la immunitat de Junqueras i la posició de l’Advocacia de l’Estat. Quan Junqueras acabava de ser escollit eurodiputat s'hi va pronunciar i de manera diferent de la Fiscalia. Aleshores, tot i entendre que la seva immunitat quedava limitada pel "dret espanyol" i no pas pel reglament de l’Eurocambra, els advocats de l’estat van defensar que se li permetés prendre possessió de l’escó. És a dir, que se li concedís un permís per anar al Congrés de Diputats a recollir les credencials i jurar o prometre la Constitució, tal com ja va fer quan va ser escollit diputat de la cambra baixa. Això hauria permès a Junqueras complir els requisits que li posava la Junta Electoral Central per incloure el nom del líder republicà en la llista d’eurodiputats que van acabar enviant al Parlament Europeu.

Ara bé, en cap moment l’Advocacia va demanar acabar amb la presó provisional contra Junqueras ni contra cap dels altres presos polítics, ni tan sols quan el judici va quedar vist per a sentència.

Llarg silenci a la Moncloa

Han passat diverses hores des que s'ha conegut la sentència fins que Calvo s'ha pronunciat. Només el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat al migdia que el govern espanyol entoma la resolució amb "respecte i consideració". "La rebem com es reben totes les sentències, ja siguin de tribunals nacionals com de la UE o internacionals, amb el respecte absolut a les resolucions judicials", ha afirmat en declaracions als mitjans en un acte d'homenatge a la Policia Nacional. Marlaska no ha volgut opinar si es tracta d'un revés a la justícia espanyola ni si Junqueras hauria de quedar en llibertat. "Això és competència dels tribunals. Al govern li pertoca respectar les resolucions judicials", ha indicat.

Mentre ERC pressiona per les negociacions sobre la investidura, el PSOE espera que al partit de Junqueras s'imposi la "responsabilitat" i no canviï el clima en les converses. Fonts dels socialistes apunten que la decisió del TJUE no hauria d'afectar les negociacions i que la "necessitat" que es configuri un govern "segueix sent la mateixa tant ahir com avui". Calvo ha insistit que la que comença ha de ser la legislatura del diàleg i l'inici d'una "nova etapa" en què la "política es quedi a la política". La vicepresidenta ha defensat el pacte i l'acord "amb qui no pensa com nosaltres" en el marc de "l'estat democràtic i de dret".