ERC i PSOE busquen un relat per als pressupostos
MadridLa decisió de donar o no suport a uns pressupostos sempre és política, en sentit ampli, i no depèn tant del projecte en si ni d'unes partides concretes. En el cas dels comptes de l'Estat, ERC ja fa temps que va fer l'aposta de donar suport al govern de Pedro Sánchez, perquè entén que és el millor que es pot fer en l'actual context i perquè és l'única manera de donar recorregut a la seva estratègia de diàleg i negociació amb l'Estat. Això no obsta, però, perquè la decisió s'hagi d'acompanyar d'un relat justificatiu, una mena de peix al cove 2.0, que permeti a ERC aparèixer davant l'opinió pública com l'aconseguidor de més recursos per a Catalunya. I al seu torn el PSOE necessita que el suport dels republicans no el desgasti davant dels seus barons.
El problema és que l'experiència dels darrers anys ha ensenyat a ERC que no serveix de res arribar a pactes, per exemple d'inversions, si després l'execució se situa en un misèrrim 40%. Per això aquest any la negociació anirà més per la banda de les garanties que dels continguts. D'alguna manera ERC necessita blindar que els diners –si no tots, una proporció suficient– arriben realment a Catalunya i taponar així l'escletxa per on Junts està sent especialment efectiva per atacar els republicans.
D'altra banda, no es pot obviar que ERC pretén fer servir la palanca dels pressupostos per obtenir resultats tangibles en la taula de negociació, que s'ha de tornar a reunir abans de final d'any. Aquí les converses giren al voltant de la reforma dels delictes de sedició i de malversació, amb la idea de facilitar el retorn dels exiliats i millorar la situació processal de la resta de càrrecs encausats. Aquesta és la veritable negociació important, la que determinarà si la complexa relació entre el PSOE i ERC, que es necessiten mútuament però alhora competeixen per l'hegemonia a Catalunya, supera la fase actual de bloqueig i desconfiança mútua per obrir-ne una de nova. Un al dirigent del PSOE a Madrid qualifica aquesta relació d'"esquizofrènica" perquè tant Gabriel Rufián al Congrés com Mirella Cortès al Senat són molt durs en els seus discursos, malgrat que després acabin pactant amb ells.
Esmena a la totalitat
Les pròximes hores ERC anunciarà si presenta una esmena a la totalitat, cosa que tornaria a posar la negociació al límit, o si hi renuncia a canvi d'algun tipus de compromís del PSOE i centra els seus esforços en la taula de diàleg. Això provocarà que s'arribi a finals de novembre amb diverses negociacions en paral·lel que haurien de culminar en un acord global que inclogui avenços en la desjudicialització, passos concrets per al reconeixement del català a Europa i al Senat i un pacte de pressupostos que podria ser a dues bandes (ERC aprova els de Madrid i el PSC els de Barcelona). Aquest és l'escenari més probable a hores d'ara, i més després de la sortida de Junts del Govern. Però ja se sap que en la relació Catalunya-Espanya sempre hi ha imprevistos que ho poden fer saltar tot pels aires.