ERC i el PSOE s’aferren al diàleg tot i les turbulències
Els dos partits blinden la negociació dels pressupostos generals davant les interferències de la justícia i la Fiscalia
Barcelona / MadridDimarts farà un any de les últimes eleccions generals, en què ERC va tornar a guanyar a Catalunya. La nit electoral, a l’Estació de França, no es van estalviar cap retret al PSOE. Però els republicans van utilitzar aquella victòria per redoblar l’aposta per la via del diàleg: aprofitant el canvi de discurs de Pedro Sánchez, que va passar de renegar de Podem i els independentistes a negociar-hi, van pactar la investidura a canvi d’una taula de negociació sobre el conflicte polític català. En aquest temps la taula s’ha reunit una sola vegada -el 26 de febrer- i malgrat les interferències de la Fiscalia i la justícia, Esquerra manté la seva estratègia de diàleg i divendres va confirmar que negociaria els pressupostos de l’Estat. A diferència del 2019, no hi va presentar cap esmena a la totalitat. I el govern espanyol recull el guant.
Els últims deu dies d’ERC han concentrat totes les dificultats de l’aposta negociadora. Dimecres de la setmana passada esclatava la Volhov, una nova operació policial contra l’independentisme, però això no impedia un acord amb el PSOE per prorrogar l’estat d’alarma fins al març. Aquesta setmana es reproduïa un esquema semblant. Dilluns el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, mantenia una defensa encesa del diàleg malgrat tots els obstacles i, al cap de poc, la Fiscalia anunciava un recurs per retirar el tercer grau a Dolors Bassa i Carme Forcadell. Mentre els republicans ja pensaven en els actes de protesta contra el reingrés a la presó de l’expresidenta del Parlament i l’exconsellera -que finalment no han calgut perquè el recurs, ara per ara, no ha prosperat-, es teixia un nou acord amb el PSOE per intentar blindar la immersió lingüística a la nova llei d’educació espanyola. Divendres una última analogia: els republicans anunciaven que no presentarien esmena a la totalitat contra els comptes de Pedro Sánchez i uns minuts després la Fiscalia anunciava una nova apel·lació contra les preses polítiques.
Malgrat totes les turbulències, la consigna és que l’estratègia del diàleg no es toca. El camí l’ha tornat a marcar el president del partit, Oriol Junqueras. “La nostra responsabilitat és no renunciar mai a dialogar amb tothom”, va dir dilluns, el dia que feia tres anys que era empresonat. Per reforçar la idea, un referent internacional: “Si ho va fer [dialogar] Mandela després de 27 anys de presó, és evident que nosaltres també ho podem fer”.
Els incentius per continuar
El diàleg potser no ha donat els fruits que s’esperaven, però a cap partit se li acudiria canviar d’estratègia a tres mesos d’unes eleccions. A més, des d’ERC s’interpreta que la taula no ha funcionat en part també perquè JxCat no se l’ha cregut i per la “interinitat” del Govern des de la inhabilitació de Quim Torra. Els republicans no la donen per perduda i el 2021 ho tornaran a intentar. “Quina alternativa tenim? ¿Que governin les dretes [PP, Vox i Cs]? ¿No parlar? No veiem una alternativa millor. El que hem de fer és intentar que funcioni aquesta malgrat tot el soroll”, argumenten des de la direcció d’ERC. També admeten que la Volhov i la Fiscalia ho posen “tot molt complicat” i són “exemples contraris del que hauria de fer l’Estat”, però ho interpreten “com a mines” que cal intentar esquivar.
La sensació que s’ha instal·lat al partit és que no hi ha més camí factible que l’actual. Un diputat admet que això obliga a viure amb una “certa contradicció”, però que cal assumir-la. “Quan li dones la mà a un socialista ho fas amb la sensació que t’estàs empassant un gripau, però la política és l’art de les coses possibles. La pau la signes amb l’enemic”, reflexiona. Malgrat que la taula del diàleg continuï al congelador, Esquerra veu en la negociació dels pressupostos l’oportunitat d’aconseguir uns recursos imprescindibles per a Catalunya en temps de pandèmia. Una altra veu republicana està convençuda que hi haurà “una demanda civil” a Catalunya -entitats, associacions i ciutadania- que situarà com a irrenunciable poder tenir uns comptes en el context actual. I confia que això ajudarà a rebaixar la sensació que negociar amb el PSOE és una traïció i, de retruc, diluirà les invectives de l’independentisme més abrandat.
Les dificultats de la negociació
La percepció que el ministeri d’Hisenda té sobre el repte d’ERC és que, efectivament, si els republicans s’acaben decantant per rebutjar els comptes no serà per motius estrictament pressupostaris, sinó pels “factors externs”. Són qüestions que els republicans traslladen i que des d’Hisenda admeten que poden acabar sent “determinants”. Fonts de l’executiu espanyol i del PSOE asseguren que no poden entrar a valorar si seria preferible que la Fiscalia no recorregués el tercer grau de les preses o que el jutge i la Guàrdia Civil no engeguessin l’operació Volhov, més enllà de constatar com un fet objectiu que si no existissin aquestes maniobres ERC no tindria motius per dubtar si negociar o no. Al PSOE els moviments de la Fiscalia i la Guàrdia Civil també li compliquen l’escenari. Li encareixen el preu de pactar amb el partit de Junqueras perquè augmenta la pressió que sempre rep per acostar-se a l’independentisme. Des d’Unides Podem es valora que els republicans “aguantin” i a Hisenda hi ha el desig que prevalgui el fet que els pressupostos són “bons” per a Catalunya.
L’altre element que ERC posa damunt la taula és la incompatibilitat amb Cs, i en aquest punt Hisenda no vol fer futuribles. L’aposta de Sánchez és sumar els dos partits, i la negociació de les esmenes parcials és la que haurà d’acabar decantant la balança. El que és un fet és que fins ara el diàleg “més pròxim” ha sigut amb els socis d’investidura i, per tant, en les reunions prèvies a la presentació del projecte de pressupostos el partit taronja no hi ha sigut. Ara bé, la predisposició de Cs a entrar en l’equació és alta.
ERC manté que no serà en un acord on també hi siguin els d’Inés Arrimadas. El desenllaç, a un mes i mig vista. Els pressupostos seran una nova prova de foc per al diàleg entre els republicans i el PSOE. Un diàleg que esquiva més mines de les que voldria i que obliga a fer equilibris però que, ara per ara, aguanta.