ERC proposa que el sí a la independència hagi de superar el 55% de suports en un referèndum pactat
Els republicans defensen que toca obrir "la segona fase" de la taula de diàleg concretant els termes de la consulta
BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va llançar una proposta en el debat de política general que va quedar soterrada per la crisi oberta amb Junts: impulsar un "acord de claredat" per fixar les condicions d'un nou referèndum acordat. Ara Esquerra, que afronta el seu pròxim congrés el 28 de gener, desenvolupa aquesta proposta en la seva ponència política posant sobre la taula les condicions que, a parer seu, hauria de tenir aquesta nova votació: que tingui una pregunta "clara", que hi participi un mínim del 50% del cens cridat a votar i que el sí a la independència hagi de superar el 55% de suports perquè tiri endavant. Amb aquest plantejament, Esquerra vol obrir el debat a Catalunya sobre quines han de ser les condicions per a un nou referèndum acordat amb l'Estat, malgrat que al Parlament la resta de grups polítics –sigui per una raó o per una altra– van rebutjar endinsar-se ara en aquesta discussió.
Per a Esquerra aquesta eventual votació pactada amb el govern espanyol –que ja ha rebutjat pactar un referèndum en nombroses ocasions– hauria d'incloure un enunciat similar al de l'1 d'octubre del 2017, en què es preguntava a la ciutadania si volia un "estat independent en forma de república". El demos cridat a participar-hi seria "inclusiu", segons els republicans, ja que proposen que tinguin dret a vot totes les persones residents a Catalunya de més de 16 anys i les no residents que tinguin dret a vot a les eleccions al Parlament. En aquest cas, diuen, s'emmirallen en el referèndum escocès del 2014, en què també van dibuixar un cos electoral ampli, mentre que s'emparen en l'opinió consultiva del Tribunal Suprem del Quebec per dir que l'Estat hauria de seure a negociar: "Una victòria del sí hauria de donar lloc a un procés de negociació de bona fe entre els governs català i espanyol, amb mediació europea i internacional, de cara a arribar a un acord que permeti la creació de la república catalana independent".
Ara bé, quan es consideraria que ha guanyat el sí a la independència? En aquest punt s'introdueix una de les principals novetats de la ponència política d'Esquerra, ja que per primer cop proposa quòrums de participació i pel sí per considerar vàlid el resultat del referèndum. Els republicans plantegen, per una banda, que la consulta tingui com a mínim un 50% de participació respecte al cens cridat a votar (cal tenir en compte que l'1-O va quedar-se al voltant del 40%, mentre que el del referèndum sobre l'Estatut del 2006 va ser del 49%), i per l'altra que el vot afirmatiu a la independència hagi de superar el 55% dels vots emesos. Són les regles que va acceptar Montenegro en el seu referèndum l'any 2006 per independitzar-se de Sèrbia, i que van supervisar les institucions europees. "Ens hem inspirat en les experiències internacionals", asseguren fonts del partit.
Esquerra es fa seu, doncs, el precedent de Montenegro, malgrat que fins ara s'havia negat a posar condicions addicionals a la votació. "A Austràlia, quan fan un referèndum, quin és el percentatge? El 50%+1. I a Suïssa? El 50%+1. I al Quebec? El 50%+1. I a Irlanda, quan va proclamar la independència? El 50%+1. I a Noruega, quan va fer un referèndum per proclamar la independència de Suècia? El 50%+1. I a Islàndia, quan en van fer un per independitzar-se de Dinamarca? El 50%+1. Per què ho hauríem de fer diferent de com ho fa tot el món?", va subratllar el president d'ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a l'ACN quan es va obrir el debat sobre la consulta del 9-N. I posteriorment en la llei del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 també es va descartar establir aquestes regles tenint en compte el codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia. Aquest ens consultiu del Consell d'Europa, a banda d'exigir que el referèndum en qüestió sigui legal –per aquest motiu va marcar distàncies amb l'1-O–, també desaconsella posar mínims de participació, ja que considera que pot incentivar a l'abstenció dels contraris a la independència, i majories especials perquè poden generar una "situació política difícil" si s'aconsegueixen més sís que nos però no s'arriba al quòrum fixat.
Tot i això, últimament tant Junqueras com la secretària general republicana, Marta Rovira, ja havien anat apuntant un canvi d'opinió respecte a aquesta qüestió: al seu llibre Tornarem a vèncer, per exemple, expressen que no n'hi ha prou amb superar el 50% dels vots perquè Catalunya esdevingui un país independent, de manera que aquesta proposta aniria en la línia de l'objectiu polític d'eixamplar la base de l'independentisme i "guanyar més legitimitat": "Són condicions equiparables a altres processos d'alliberament nacional, i és un plus necessari internacionalment", ha argumentat la portaveu i secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa, a més de defensar que aconseguir aquests quòrums reforça l'independentisme. De fet, fonts del partit creuen que en un referèndum pactat seria factible assolir aquestes majories a favor de la república catalana i que no hi hauria dubtes sobre el resultat.
"Segona fase" de la taula de diàleg
Aquesta proposta d'Esquerra està pensada perquè es posi a debat amb la resta d'actors polítics i socials a Catalunya i que a partir d'aquí es puguin consensuar les condicions que, d'acord amb una majoria a Catalunya, serien vàlides per celebrar un nou referèndum sobre la independència. És a dir, la seva idea és que el suport del "80%" de la societat a votar sobre el futur polític de Catalunya es vehiculi a través d'un plantejament concret. Un cop s'assoleixi aquest consens, els republicans volen portar-lo a la taula de diàleg que tenen oberta amb el govern espanyol.
A parer d'Esquerra, amb els indults i la reforma del Codi Penal s'ha avançat en l'"agenda antirepressiva" i de "desjudicialització" amb l'Estat, però ara cal afrontar la "segona fase" d'aquest diàleg: la "resolució del conflicte polític". És per això que volen articular una "majoria social a Catalunya favorable al referèndum" i portar la qüestió davant del govern espanyol a través d'una proposta concreta de condicions per fer una nova votació. Quan es produiria això? De moment no posen calendaris concrets més enllà de la voluntat de començar ara mateix el debat a Catalunya.
