ERC vol pressupostar més despesa social vinculada als deutes que pagui l'Estat

BarcelonaUna de les obsessions d'ERC des de l'inici de la legislatura i que ben aviat el Govern va assumir com a pròpia va ser la necessitat de fer pedagogia per demostrar a la ciutadania que les retallades són responsabilitat de l'ofec econòmic a què, segons CiU i els republicans, l'Estat sotmet Catalunya. Aquest va ser un dels principals motius pels quals l'executiu no va aprovar uns nous comptes el 2013, a l'espera que el govern espanyol fixés un sostre de dèficit assumible per la Generalitat. Un cop tancada la carpeta del dèficit -sense un resultat satisfactori per a la part catalana-, ERC vol fer un pas més i posar el focus el 2014 en els deutes que reclama a l'Estat.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja ha avisat que els pròxims pressupostos no reduiran la despesa no financera respecte als 19.800 milions que hauran gastat els departaments aquest 2013, i ho fia en part a una acció política que ha de permetre incrementar els recursos provinents de Madrid. Els republicans, però, posaran sobre la taula una fórmula més contundent. Segons fonts d'ERC, la seva aposta passa per crear un fons de contingència que es nodreixi dels deutes que l'Estat pugui anar pagant a Catalunya. Aquest fons aniria lligat a un contracte programa que automàticament dedicaria els nous recursos a revertir les retallades en polítiques socials dels últims anys.

Així, si l'executiu espanyol decidís pagar algunes de les partides que la Generalitat li reclama, la despesa social augmentaria respecte a la previsió inicial sense necessitat de modificar el pressupost. Per contra, si l'Estat seguís sense abonar-les, ERC entén que d'aquesta manera quedaria més clar que la dependència de Madrid dificulta la sortida del cercle viciós de les retallades.

No en dependran els sous públics

Tanmateix, els republicans matisen que dins d'aquesta despesa extra no s'hi inclourien recursos essencials. "No podem prometre coses i que, si no arriben, la gent es quedi desemparada", apunten. En altres paraules, el sou dels empleats públics no dependrà dels deutes que pagui o no el govern central, sinó que aquests deutes servirien per recuperar despesa social que ja es feia en anys anteriors però que s'ha anat retallant.

De fet, el contracte programa ja era un compromís recollit en el pacte d'estabilitat firmat per CiU i ERC i el compromís d'elaborar-lo el va escenificar el Parlament en una moció aprovada al juny. S'hi instava el Govern a prioritzar en els futurs comptes la despesa que permeti "el restabliment de les cobertures socials en els àmbits educatiu, sanitari i social i que restitueixi els ajustaments practicats als sous dels treballadors públics". Per fer-ho possible, juntament amb els pressupostos caldrà modificar la llei d'estabilitat pactada per CiU i el PP el 2012, que situa com a prioritat de despesa la reducció del deute de la Generalitat.

Pendent de negociació amb CiU

Tanmateix, les converses entre el Govern i ERC entorn d'aquesta proposta encara estan molt tendres i les posicions de partida són diferents. Així, per exemple, els republicans voldrien buscar alguna fórmula per incloure en els comptes tots els deutes de l'Estat amb la Generalitat. Per contra, fonts de CiU expliquen a l'ARA que de moment hi volen incloure només "deutes clars, que no permetin discussió jurídica, gairebé deute reconegut". Es refereixen, com a cas paradigmàtic, a la disposició addicional tercera de l'Estatut del 2011, que en el seu moment el govern espanyol va reconèixer i pressupostar, tot i que al final no va pagar.

Així mateix, els negociadors hauran d'acordar fins a quin punt detallen el destí dels recursos que arribin del pagament de deutes pendents. D'entrada, es pactarà un criteri general, però ERC aspira a concretar més a quines partides anirien els ingressos que reclamen a l'Estat. Així, argumenten, els seus beneficiaris veurien més clarament el greuge que els suposa l'actitud de Madrid.

En tot cas, ERC comptabilitza en un argumentari intern un deute total de l'Estat de quasi 4.000 milions d'euros entre les disposicions addicionals terceres, les deslleialtats del govern central i l'impost a la banca que demanen que compensi. A més, ara rebutja la reducció de 500 milions en transferències corrents per al 2014 que va avançar Madrid i denuncia que no s'han fet inversions en infraestructures compromeses per valor de 5.700 milions. Unes quantitats notables, ja que del 2010 al 2013 els departaments del Govern han retallat 5.277 milions.

Si l'Estat pagués algun deute, per tant, la Generalitat augmentaria la despesa per primer cop des del 2010. El govern central, de fet, presenta divendres el seu nou pressupost, que preveu un increment del 2,7% en despesa no financera.