ERC pressiona Junts per arribar a un acord en deu dies
Els de Puigdemont esmenen l'estratègia del Procés i demanen a Esquerra "més reunions i menys declaracions"
BarcelonaDesprés d'encerclar-se al calendari el dia de Sant Jordi com la data límit per formar govern i no arribar-hi a temps –falten tres dies i Esquerra i Junts encara no han enllestit l'acord programàtic–, ara apareix un nou termini per a la investidura: entre el 23 d'abril i l'1 de maig. O almenys aquest és el calendari dels republicans, que han redoblat la pressió a Junts per Catalunya reclamant un acord en deu dies. "Cal posar data ja al debat d'investidura", s'ha reafirmat Sergi Sabrià al costat de tot l'equip negociador d'Esquerra, malgrat que no ha aclarit què passa si no es compleix amb aquest termini. A parer seu, la responsabilitat del desacord és del partit de Carles Puigdemont perquè ERC "no ha parat", ha dit, de fer "propostes". "Les excuses s'han d'acabar", ha avisat.
La percepció, però, és ben diferent a l'altra banda de la taula de negociació, ja que Junts per Catalunya considera que el ritme de les converses –han passat dos mesos des de les eleccions– és degut al plantejament que han fet els republicans de la negociació. D'una banda, creuen que el document programàtic que s'està teixint amb Esquerra –avançat per l'ARA– és encara massa "generalista" i que queden "serrells" per tancar i que els republicans van errar a l'hora de negociar primer amb la CUP i insistir amb la "via àmplia" amb els comuns. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha volgut posar un exemple explícit d'un intercanvi de documents que van tenir dies enrere: ha dit que ERC va enviar un conjunt de mesures de "nou pàgines", mentre que els de Junts els van remetre un total de 300 polítiques públiques en una proposta de 57.
Però la discussió no ha acabat aquí. La secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ha insistit –com ja diu des de fa dies– que no hi ha "esculls insalvables" ara mateix i ha atribuït el bloqueig a les dissensions internes en el si de la formació de Puigdemont. "No pot ser que els problemes de dins de Junts es converteixin en els problemes del país", ha deixat anar Vilalta, acusant el seu soci de tenir "hipotecat i en standby" el país per resoldre desavinences de l'interior de la formació. A parer seu, el fet que els de Puigdemont hagin ajornat el congrés extraordinari per escollir la presidència del consell nacional i el defensor de l'afiliat n'és una prova.
Les declaracions no han estat ben rebudes a Junts, que ha retret a Esquerra que els pressionin públicament. "Demanem respecte [...], les decisions de l'executiva fins ara s'han pres per unanimitat", s'ha exclamat Artadi, afirmant que no hi ha tensions internes i que si s'ha canviat la data del congrés és per terminis de presentació de les candidatures –una de les dirigents amb números de presidir el consell nacional és l'alcaldessa de Vic, Anna Erra–. "Menys declaracions i més reunions" de negociació, ha clamat la portaveu de Junts, advertint de nou als republicans que la pressió "no funcionarà".
Reunió programada
Després d'aquest intercanvi de retrets públics –en les respectives rodes de premsa del matí–, els negociadors d'Esquerra i Junts s'han vist les cares en una nova trobada que tampoc ha servit per tancar l'acord programàtic de legislatura –encara han d'abordar el repartiment de carteres–. JxCat ha esmenat algunes parts de l'àmbit del Procés. Fins ara l'estratègia passava per una taula de diàleg amb una data de caducitat de dos anys i un estat major que prepari l'alternativa i coordini el conjunt de forces independentistes
Artadi no ha detallat els punts concrets que volen matisar, però sí que ha apuntat a la unitat d'acció al Congrés de Diputats. Tal com va avançar l'ARA dimarts, la proposta que hi ha sobre la taula és que l'òrgan que coordini el Procés decideixi sobre tots els temes relacionats amb l'eix nacional, però Junts vol delimitar millor què vol dir això. A parer seu, no només hi ha d'haver acció conjunta al Congrés de Diputats i a Europa en el que té a veure amb la independència, sinó també en el que té a veure amb la defensa de l'autogovern. Ha fet referència explícita, per exemple, als fons europeus que Esquerra va pactar que gestionaria la Generalitat en una de les pròrrogues de l'estat d'alarma i que ara per ara no s'han materialitzat. "Hi ha hagut descoordinació i ha acabat amb la centralització per part de Pedro Sánchez", ha dit la portaveu de Junts.
D'altra banda, en un comunicat, els de Puigdemont també han reclamat a Esquerra que defineixi quina és la seva proposta d'estructura de l'executiu. En el document treballat fins ara entre els dos partits, només s'hi menciona que la coalició tindrà un repartiment 50-50 i les conselleries que l'aspirant a president, Pere Aragonès, ja ha dit que té voluntat de crear: la de feminismes, acció climàtica o universitats i recerca. De moment, Junts no es pronuncia sobre aquests punts concrets i demana una proposta global.
Programa de govern i coordinació
El programa de Govern i els mecanismes de seguiment de la coalició tampoc estan tancats. Esquerra no ha contestat a les darreres propostes que Junts va fer divendres, com la d'unificar les prestacions socials en una única renda bàsica de ciutadania –no universal com Esquerra ha pactat amb la CUP–; i els de Puigdemont no han respost a les comissions proposades per Esquerra per avaluar el compliment dels acords de legislatura. Hi havia fins a tres comissions de seguiment –una de parlamentària; una altra de govern, partit i Parlament; i una de direcció per resoldre qüestions excepcionals– i un seminari cada mig any de tot el Govern per valorar l'evolució de la legislatura.
Fonts de Junts apunten que poden introduir matisos en aquest aspecte de coordinació. De fet, Artadi ja ha avisat durant la roda de premsa que està bé que es facin comissions, però que el més important és la "confiança" i la "voluntat política" d'entendre's. Dos elements que ara per ara no estan predominant en la negociació i que l'oposició aquest dilluns també ha aprofitat per assenyalar.
El PSC ha posat el dit a la nafra davant les desavinences de l'independentisme i ha criticat el contingut de les negociacions que de moment s'han anat sabent. La vice primera secretària del PSC, Eva Granados, ha titllat "d'error" que s'estigui parlant de posar "data de caducitat al diàleg amb el govern d'Espanya" i ha denunciat una acció política basada en "la confrontació", informa Anna Mascaró. Els comuns, per la seva banda, han insistit en demanar a ERC que explori un pacte d'esquerres amb el PSC per evitar que Junts torni a la Generalitat.
Un estira-i-arronsa permanent que no dista gaire, per ara, de l'anterior legislatura.