L'impost de successions, l'escull que impedeix el pacte Govern-Junts pels pressupostos

BarcelonaFins fa prop d'una setmana, a Palau confiaven a aprovar els pressupostos amb la mateixa aliança que l'any passat: els vots d'Esquerra, del PSC i dels comuns. Però el veto pel Hard Rock dels de Jéssica Albiach ha desconcertat l'executiu català, que explora noves sumes a contrarellotge quan falta menys d'una setmana perquè el Parlament decideixi si tomba els comptes o si en permet la tramitació. L'equip negociador del Govern, amb el viceconseller Sergi Sabrià al capdavant, s'ha reunit aquest dijous a la tarda amb Junts, el seu exsoci de Govern, per tal d'explorar aquesta via. Ara bé, a la reunió han aflorat de seguida els esculls: el més important, l'impost de successions, que els juntaires demanen eliminar com a condició per pactar els pressupostos. Una línia tan vermella com la que els comuns tracen amb el Hard Rock.

És assumible aquesta demanda? Fonts del Govern ho descarten i subratllen que una rebaixa fiscal d'aquestes característiques és incompatible amb el model de país que defensa Esquerra (i suposaria, argumenten, una pèrdua de 1.200 milions per a les arques públiques). En les qüestions sectorials, l'executiu defensa que hi podria haver acord argumentant que coincideixen en un 70% de les mesures del document que els va fer arribar el grup. Per la seva banda, des de Junts lamenten que l'executiu es tanqui en banda i ja avancen que duran la decisió de presentar l'esmena a l'executiva en els pròxims dies. No hi ha nova data per reunir-se i la negociació sembla entrar en via morta. Segons les fonts consultades, ni Junts ni el Govern veuen ganes de pactar en qui tenen assegut a l'altra banda de la taula.

Trucada a Sumar

Amb els comuns el principal escull continua sent el pla director urbanístic del Hard Rock, que el grup de Jéssica Albiach ha demanat frenar per poder plantejar-se donar un sí als comptes. El Govern insisteix que no pot fer-ho, tant pel risc d'exposar-se a indemnitzacions com perquè qualsevol moviment que el freni pot fer-li perdre els vots del PSC. De fet, la condició dels socialistes per donar suport als comptes era precisament que l'executiu tirés endavant el macroprojecte.

En aquest escenari, Esquerra es comença a plantejar trucar a la porta de Sumar, i és que si els vuit diputats dels comuns són claus perquè els pressupostos catalans tirin endavant, els set dels republicans al Congrés ho són perquè el PSOE i Sumar puguin aprovar els primers pressupostos de la legislatura espanyola. La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha obert la porta aquest dijous a fer una trucada a la líder de Sumar, Yolanda Díaz, per recordar-li que Catalunya "necessita" pressupostos. "Esclar que podem fer aquesta trucada. I ja està, la farem. Llavors cadascú haurà d'assumir la responsabilitat del que vol per a Catalunya i s'haurà d'explicar", ha dit la dirigent republicana en una entrevista a Catalunya Ràdio. Segons ha avançat Nació Digital, els republicans consideren que és el moment de pressionar Sumar perquè els comuns es moguin.

Els comuns, sorpresos

Els pressupostos generals de l'Estat seran la primera prova de foc del govern de coalició per tal d'exhibir múscul i demostrar que, tot i l'ofensiva de la dreta contra l'amnistia i l'escàndol del cas Koldo, Sánchez pot continuar empenyent la legislatura amb el suport dels seus socis d'investidura. De fet, i abans de tancar l'acord de pressupostos amb el PSC, ERC ja va advertir als socialistes que eren negociacions paral·leles.

Els comuns han rebut amb incredulitat l'amenaça d'Esquerra. "Ens sembla sorprenent que un partit català i sobiranista com ERC pretengui que els pressupostos de Catalunya es decideixin a Madrid", expliquen fonts del grup de Jéssica Albiach consultades per l'ARA, que recalquen que la seva "coordinació" amb Díaz és total i que ella mateixa va anar a Tarragona a fer campanya contra el macroprojecte. Inicialment, comuns i Govern havien de tornar-se a veure aquesta setmana per seguir parlant. La trobada, però, ha acabat saltant a la setmana vinent i encara no té data.