La reforma de la malversació incomoda Unides Podem
ERC presentarà les esmenes perquè sigui una "reforma quirúrgica" que no beneficiï corruptes
MadridEl dia que el PSOE i Unides Podem registraven la reforma del Codi Penal que ha de servir per eliminar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes, Jaume Asens es convertia en la primera veu que obria la porta públicament a modificar també el delicte de malversació. El mateix president d'Unides Podem al Congrés, però, admetia en una entrevista a l'ARA que introduir canvis en un delicte pel qual s'han condemnat corruptes seria "difícil". Aquest és el temor que fa dies que plana en el si d'Unides Podem, que una reforma de la malversació acabi beneficiant persones que han estat condemnades per corrupció. Diverses fonts liles consultades per l'ARA apunten que aquesta qüestió ha generat incomoditat a l'espai i, per això, ha decidit no promoure aquest canvi i deixar-lo en mans d'ERC, que aquest dimecres ha confirmat que seran ells els que presentin les esmenes, consensuades amb el govern espanyol.
El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, va ser dels primers dirigents liles que van mostrar els seus recels públicament: va admetre que era una reforma "delicada" i que tenia "arestes". De tot el conjunt de l'espai lila, els dirigents de Podem són els que han mostrat més inquietud. De fet, segons fonts consultades, el partit lila no està al cas de les negociacions per modificar aquest delicte. Tampoc se'l va fer partícip de les converses per eliminar la sedició. Només se'ls va informar al final de la negociació, cosa que va generar malestar tant amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com amb el PSOE.
Per a la formació lila, un canvi que pugui suposar beneficis per a corruptes és poc digerible perquè, tal com s'han encarregat de recordar diverses vegades, una de les banderes de Podem des dels inicis ha sigut la lluita anticorrupció. En aquest sentit, segons fonts consultades, la part andalusa del partit és la que més advertències llança, per si acaba afectant les condemnes dels expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán pel cas dels ERO. En una entrevista a Europa Press, la coportaveu del partit lila, Isa Serra, també hi ha insistit aquest dimecres a l'avisar que pot provocar efectes "perversos" i que estudiaran el text que se'ls posi sobre la taula.
Els comuns defensen afinar molt bé la reforma i aposten per la tesi d'Asens de diferenciar quan hi ha enriquiment personal i quan no. Ara bé, fa temps que al partit d'Ada Colau també hi ha veus que consideren que els líders independentistes van malversar fons públics i veuen amb reticències canviar aquest delicte per beneficiar-los.
Yolanda Díaz ha evitat pronunciar-se públicament sobre aquesta reforma i, en roda de premsa, ha assegurat que només li "consten" les esmenes que està preparant Unides Podem, encaminades a modificar els desordres públics agreujats –i que ERC està disposada a estudiar–. D'aquesta manera, ha deixat clar que els liles no estan treballant aquests canvis en la malversació. Fonts de la vicepresidència segona matisen que no posen en qüestió la reforma, però també admeten que és "molt difícil" fer excepcions en matèria de corrupció. Sigui com sigui, afegeixen que, si la reforma és consensuada i es tenen en compte totes les variables, no s'hi oposaran.
Una "reforma quirúrgica"
De moment ERC encara no ha fet públics els detalls de la proposta que estan negociant amb el govern espanyol, però la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, sí que ha dit en una entrevista d'Europa Press que l'objectiu és que aquest delicte no sigui "utilitzat per reprimir i perseguir el moviment independentista i la dissidència política". En aquest sentit, fonts dels republicans expliquen que serà "una reforma quirúrgica per limitar les arbitrarietats i l'ús de la malversació per a la persecució política". Això sí, es vol evitar que el canvi legal "pugui ser utilitzat en benefici de cap cas de corrupció". D'aquesta manera, el canvi que s'incorporaria en la reforma del Codi Penal que ha d'eliminar el delicte de sedició passa per deixar sense efectes la reforma que va fer el govern de Mariano Rajoy el 2015, que no exigia com a condició del delicte de malversació que hi hagués un enriquiment personal del càrrec públic que el cometés, i que es va fer pensant en poder castigar l'ús de fons públics relacionats amb consultes com la del 9-N.
Després de les paraules del president espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimarts en què va donar per fet que el govern espanyol acceptaria aquest canvi sense que això suposés una rebaixa de penes per als condemnats per corrupció, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exposat aquest dimecres que espera "passos endavant per acabar amb tota forma de repressió" i ha apostat per "aprofundir més" en la desjudicialització. A l'espera del redactat definitiu de l'esmena, que els republicans apunten que podria fer-se públic a l'últim moment abans que divendres venci el termini per presentar-la, fonts de l'executiu espanyol van explicar també aquest dimarts que han estat negociant el canvi basant-se en l'ordenament jurídic que tenen altres països europeus, com Itàlia, França i Portugal.
Aquest dimecres, a més, diversos ministres socialistes han insistit en la idea que el delicte no suposarà beneficis per a corruptes. Ho han dit tant la ministra de Defensa, Margarita Robles, com la d'Educació, Pilar Alegría, que han coincidit en dir que aquesta reforma no suposarà "ni un pas enrere contra la corrupció" i han destacat l'objectiu d'aprofundir en "l'europeïtzació" del Codi Penal espanyol. Ara bé, no tothom ho veu igual dins del PSOE. A part de les crítiques de barons habituals com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, aquest dimecres també s'hi ha sumat la veu del líder de l'oposició a Castella i Lleó, Luis Tudanca, que ha demanat en tot cas "endurir" els delictes relacionats amb corrupció, i també el líder del PSOE a la Comunitat de Madrid, Juan Lobato, que ha defensat que el Codi Penal ha de "molt dur" a l'hora de castigar destinar diners públics per intentar fer un referèndum per separar una part d'Espanya.