ERC demana la suspensió de la causa del Tribunal de Comptes

Barcelona / MadridEn els mesos vinents un terme prendrà força a la política catalana: la desjudicialització. No és nou ni de bon tros, però ha agafat volada des que divendres passat la Generalitat i l'Estat van arribar a un acord pel qual "tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític". En altres paraules, el compromís d'intentar frenar les causes obertes als tribunals vinculades amb el Procés per poder enfortir la negociació política. Una d'aquestes batalles es lliurarà al Tribunal de Comptes, on hi ha un dels casos més mediàtics que afecta una quarantena de càrrecs vinculats a l'1-O i a l'acció exterior de la Generalitat, a qui es reclama 3,4 milions d'euros. Aquest dimecres els encausats d'Esquerra han fet un primer pas que posarà a prova si aquesta desjudicialització és possible.

Els republicans han comunicat aquest matí que ja han registrat davant del tribunal l'escrit de defensa dels seus encausats –entre els quals figuren Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa– i que bàsicament demana que la causa quedi en suspens i, en el millor dels casos, que fins i tot quedi completament desestimada. Entre altres arguments, s'al·lega que se'ls ha vulnerat el dret a un jutge imparcial perquè el Tribunal de Comptes "és un tribunal sense jutges on qui presenta la demanda també tria els jutges que han de dictar sentència". Es demana fins i tot que es plantegi una qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC), i també es defensa que els mateixos fets ja s'estan analitzant en jutjats de Barcelona –el 13 i el 18– i que, per tant, hi ha un "conflicte de competències inhibitori".

Es fa difícil precisar com es podria frenar aquesta causa, que porta temps en marxa, però fonts d'Esquerra consultades per l'ARA defensen que "la causa del Tribunal de Comptes ha de passar per un procés de desjudicialització". "No només perquè forma part de la resolució del conflicte polític sinó perquè serveix per generar les condicions per tirar endavant una negociació en igualtat entre les parts", afegeixen. En definitiva, consideren que no es pot negociar entre iguals si una de les parts viu "sota l'amenaça de ser embargada", que és el que passa en aquest procés judicial.

Els primers canvis

Però no es fa del tot impossible pensar que la causa pugui mitigar-se respecte als paràmetres actuals. El motiu és que ja en els darrers temps hi ha hagut canvis de portes endins al Tribunal que han anat donant oxigen als encausats, sobretot des que es va renovar la composició de l'òrgan. En primer lloc, la nova secció d'enjudiciament del tribunal va acceptar que la fiança dels encausats es pogués avalar amb fons públics a través de l'Institut Català de Finances (ICF), una qüestió que inicialment el tribunal havia tombat.

Això va descarregar, momentàniament, l'amenaça sobre les seves finances personals. Els consellers Diego Íñiguez i Rosario García Álvarez, proposats pel PSOE, van fer valer la seva majoria per davant de Rebeca Laliga, promoguda pel PP, i van acceptar que s'afrontessin les fiances amb diners públics. Aquests tres consellers són els que hauran de revisar una eventual condemna en fase d'apel·lació i, hipotèticament, reduir el càstig als encausats. 

A més, la petició de la Fiscalia per al judici ja és més baixa. En total, l'independentisme havia hagut d'aportar fins a nou milions d'euros comptant la causa de l'1-O i la d'Exteriors. Ara s'han ajuntat i el ministeri públic reclama 3,4 milions d'euros en global. Es tracta d'un canvi substancial del nou fiscal que porta el cas, Manuel Martín-Granizo, afí a la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado –exministra de Justícia socialista–. Martín-Granizo va assumir les regnes de l'acusació perquè l'anterior fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, va passar a conseller a proposta del PP.