ERC i JxCat s’encallen de nou pel paper del Consell per la República

BarcelonaEl paper que ha de tenir el Consell per la República en la propera legislatura a l’hora de configurar l’estratègia independentista s’ha convertit en l’escull permanent en les negociacions entre ERC i JxCat. En la reunió de dissabte passat a Lledoners, Esquerra va entendre que l’acord estava a tocar. Segons ha publicat aquest dijous La Vanguardia i ha pogut confirmar l’ARA, els republicans van plantejar deixar el Consell per la República al marge de la negociació -i prioritzar la formació de govern- i reprendre el debat amb la legislatura començada i Pere Aragonès investit. Van sortir convençuts que tot estava a punt de resoldre’s i argumenten que, per aquest motiu, dilluns van retirar l’ultimàtum que havien fixat per arribar a un acord l’1 de maig.

Però, com que res és fàcil en aquesta negociació, el d’ERC és un relat que no comparteixen des de Junts, que mantenen que no hi va haver “punt d’inflexió” -les paraules que va fer servir la portaveu republicana, Marta Vilalta, dilluns- i que es segueix “avançant” de forma continua. El nucli del conflicte és que els republicans consideren que els seus socis intenten que l’òrgan que lidera Carles Puigdemont exerceixi una mena de “tutela” sobre el proper Govern, mentre que Junts entén que s’intenta diluir el seu paper. En els últims dies, la negociació s’ha focalitzat en aquest assumpte per mirar d’ intentar, ara sí, tancar aquesta carpeta d’una vegada i poder dedicar-se a l’altre gran assumpte que queda pendent: l’estructura i composició del proper executiu català. Ahir ERC va fer arribar la seva última proposta de com hauria d’operar el Consell per la República.

Si Junts no accepta deixar fora de la investidura la qüestió del Consell, una altra opció que hi ha sobre la taula és que l’estratègia del Procés la comandi un estat major amb representants d’ERC, JxCat, la CUP, l’ANC i Òmnium i que, sense un horitzó concret, es plantegi la seva entrada en un Consell diferent de com està formulat actualment. Des de Junts insisteixen que no té sentit crear un nou espai de coordinació independentista si ja hi ha el Consell.

Nou ultimàtum d’ERC

I mentre es resolen totes les incògnites que encara queden pendents, aquest dijous ERC ha tornat a fixar una nova data límit per arribar a un acord: el 20 de maig, sis dies abans de que expiri el termini perquè es convoquin noves eleccions automàticament si no hi ha un president investit. En una entrevista a TV3, el diputat i negociador republicà Sergi Sabrià ha afirmat que si llavors no hi ha un pacte Esquerra haurà “d’explorar la resta d’opcions”. Bàsicament, un govern en solitari i esperar que JxCat l’avali i accepti quedar a l’oposició. Una jugada arriscada però que llavors serà pràcticament l’única possible.

ERC ha decidit posar una nova data al calendari perquè les negociacions avancen "lentament", tot i admetre que en les últimes setmanes s'han intensificat els contactes i, més de dos mesos després d'iniciar les converses, s'ha començat a parlar de l'estructura de govern. Dimecres, tal com va avançar l'ARA, Junts va proposar mantenir el nombre de conselleries actual (13) i unir en una de sola les de Justícia i Interior, i va acceptar la creació de la de Feminismes. Aquesta va ser la resposta a la proposta inicial que ERC va fer a Lledoners d'ampliar el Govern a catorze departaments i unir Acció Climàtica i Exteriors, també avançada per aquest diari. De moment, JxCat va esmenar l'estructura que els republicans tenien pensada, i Sabrià ha dit que els de Puigdemont no ho veuen "exactament igual que ells": "Alguna peça s'haurà de moure". Tot i això, ha assegurat que l'estructura de govern "no serà un problema".

Dos anys per a la taula de diàleg

Si les converses avancen i, com diu Sergi Sabrià, no hi ha grans esculls, per què ERC posa sobre la taula un nou ultimàtum? El diputat republicà ha apuntat que marcar la data de l'1 de maig va "permetre avançar" i ara entenen que fixar el 20 de maig en el calendari també els hauria de permetre accelerar les converses (malgrat que la data límit se situa molt a prop). Un altre dels aspectes dels quals s'està parlant és la taula de diàleg, en què el diputat d'ERC creu que hi ha un "bon punt d'acord". Consisteix, segons explica, en aprofitar l'oportunitat però alhora "ser molt curosos" en valorar els avenços i treballar amb indicadors per avaluar els resultats. En aquest sentit, ha dit que hi ha un consens entre els partits independentistes "ni que sigui de mínims". Bàsicament significa, com ERC ha pactat amb la CUP, que la taula tindrà dos anys de marge abans que l'independentisme decideixi si ha donat fruits o bé s'ha de buscar una alternativa.

De tot plegat, segons ERC, tindran fins al 20 de maig per parlar-ne. Després, Junts haurà de sotmetre l'acord a la militància i serà aquesta la que decidirà si s'ha d'entrar al Govern. Una consulta de la qual Sabrià assegura que es van assabentar per la premsa, tot i que des de JxCat diuen que se li va explicar a Pere Aragonès en la reunió a Lledoners de dissabte passat. De moment, tres primeres espases del partit de Carles Puigdemont ja han remarcat que Junts no pot quedar-se fora de l'executiu: Meritxell Budó la setmana passada, Miquel Sàmper aquest dimecres en una entrevista a l'ARA i Damià Calvet aquest dijous en declaracions a Catalunya Ràdio. "Jo no preveig cap altra possibilitat", ha afirmat Calvet.

"Coordinació la que vulguin però subordinació cap"

Com s'han de coordinar les forces independentistes al Congrés continua sent un punt de la negociació en el que encara no hi ha consens. Sobretot, les converses hauran de delimitar en quines votacions ha d'haver-hi un vot unitari i en quines no. De moment, el líder d'ERC a la cambra baixa, Gabriel Rufián, insisteix que no votarà igual que Junts i la CUP en tots els temes: "Coordinació la que vulguin, però subordinació cap", ha afirmat en una entrevista a TVE. Rufián, recordant que ERC té 13 diputats i JxCat 4, ha apuntat que cada formació ha d'assumir els resultats electorals i també el seu programa electoral. "No em veig votant com ha fet Junts en alguna ocasió una iniciativa a favor dels desnonaments exprés", ha dit. Tot i això, s'ha mostrat convençut que l'acord arribarà perquè són minoria els membres de Junts que creuen és millor quedar-se fora de l'executiu. Uns perfils, diu, que són molt de dretes i "que si fossin de Madrid segurament votarien Ayuso".