ERC obre la porta a desobeir el sostre de dèficit

BarcelonaQuasi 25 anys després d'abraçar l'independentisme, ERC ja veu l'estat català a tocar. I després de molt discutir com assolir la majoria social, ara es veu abocada a dibuixar un full de ruta creïble i els pilars d'un model de nou país. "Ja no es pot parlar frívolament ni fer brindis al sol", diu el vicesecretari general d'acció política d'ERC, Cesc Iglésies. I per això aquest cap de setmana els republicans faran a l'Hospitalet de Llobregat un exercici de "recollir el mandat de la ciutadania per convertir-lo en projecte polític". 1.200 persones s'han inscrit en la conferència nacional, que inclou conferències i el debat i la votació avui de la ponència política.

El text serà el resultat d'un llarg procés de treball territorial i de recollida d'esmenes a la proposta inicial del seu coordinador, l'exconseller Joan Manuel Tresserras. Ahir encara es negociaven les últimes aportacions. La ponència no s'ha distorsionat en excés, però sí que ha inclòs alguns elements rellevants.

Així, per exemple, una de les esmenes incloses compromet ERC a estudiar, en el marc de la reforma de la llei d'estabilitat pressupostària, "mecanismes per desobeir la imposició d'ajustaments en situació de crisi". És una aportació que arriba de la Catalunya Nord i que implica buscar com "fer valer la cohesió social del procés" per sobre dels límits de dèficit, segons fonts de la ponència. "En un marc de transició nacional i amb la hisenda pròpia, podem buscar marcs més centrats en les necessitats pròpies", afegeixen.

Transició nacional

Totes les vies possibles per declarar la independència

La ponència valida la transició nacional defensada per ERC. Rebutja intentar reformar la llei estatal de referèndums o la Constitució i opta per buscar un pacte amb l'Estat, amb possible mediació de la UE. Si, tot i això, Espanya impedís la consulta, el Parlament es veuria legitimitat per proclamar l'estat català després d'unes eleccions plebiscitàries. Si l'Estat el dissolgués, ho faria una assemblea de càrrecs electes.

Estructures d'estat

Totes les iniciatives per garantir les infraestructures i serveis

ERC detalla les estructures d'estat necessàries per avançar sense gaires entrebancs cap al nou estatus, posant èmfasi en la hisenda pròpia, que vol crear en tres fases. També dibuixa la ruta per assolir un banc públic -amb caràcter ètic-, un banc central, una seguretat social -una estructura prioritària-, una policia nacional -de la fusió de la local i els Mossos- o un poder judicial propi. També preveu una llei de transitorietat política per evitar buits legals.

Model d'estat

Un estat del benestar de tipus nòrdic i més participació

La ponència articula una República parlamentària o semipresidencial -com la francesa- dividida en vegueries en què la Vall d'Aran tindria reconegut el dret a l'autodeterminació. Els ciutadans podrien participar més -tindrien poder per fer o revocar lleis- i es dotaria d'un "estat del benestar d'estàndard nord-europeu". ERC aspira a una renda universal de garantia i dibuixa un model de desenvolupament basat en l'economia productiva, en la "competitivitat sostenible" i en unes relacions laborals que beguin de la flexiseguretat danesa.

Països Catalans

Un ministeri propi i debat obert sobre l'exèrcit i l'adhesió a l'euro

La ponència definitiva ha ampliat clarament la perspectiva al conjunt dels Països Catalans i preveu un ministeri ad hoc per relacionar-s'hi. ERC, a més, ha ajornat fins a la tardor el debat sobre l'exèrcit català i obre la porta a sortir de la zona euro.