ERC ha perdut 1.500 militants des del 2019
La davallada (un 15% del total) coincideix amb l'inici del procés de negociació amb l'Estat
BarcelonaFins al 2019, la tendència ascendent que Esquerra portava als ajuntaments, al Parlament i al Congrés havia repercutit positivament també a la bossa d'afiliats republicans, fins a arribar als 9.844. Va ser aquell any, però, quan aquest cicle a l'alça es va truncar i el partit va començar a perdre afiliats any a any, segons les dades que el partit confirma a l'ARA. Amb aquestes xifres a la mà, des del 2019, Esquerra ha perdut un 15% de militants fins al dia d'avui. La xifra actual –pendent encara de ser definitiva pel procés de revisió del cens de cara al congrés del 30 de novembre– és de 8.335, segons va dir la secretària general dels republicans, Marta Rovira, en la seva compareixença de la setmana passada per fer balanç del seu mandat.
Les xifres d'ERC
Els bons resultats que el partit va començar a encadenar des del 2012, els van fer créixer electoralment i també en militància. En els set anys següents, fins al 2019, van incorporar un 52% més d'afiliats. De poc més de 6.000 a plantar-se gairebé als 10.000, pràcticament tocant el sostre de militants d'Esquerra des de la recuperació de la democràcia. Els anys més intensos del Procés, entre el 2016 i el 2018 van sumar 800 militants cada any, coincidint amb un independentisme mobilitzat al carrer que va culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i amb l'inici de la repressió.
Ara bé, és precisament després de la condemna als líders del Procés i quan el partit ja havia abraçat la bandera de la negociació amb l'Estat quan els republicans comencen a perdre militància. La davallada més rellevant és entre el 2019 i el 2020, quan perden 500 militants, però també entre el 2021 i el 2022, quan se n'esborren 500 més. I això que les eleccions del 2021 els van obrir les portes del Palau de la Generalitat per primera vegada des de la Segona República. Mentre Esquerra comença a collir fruits de la negociació amb l'Estat amb els indults i posteriorment amb la derogació del delicte de sedició, a les seves oficines s'acumulen les baixes.
El 2019 els republicans van tocar sostre també en l'àmbit municipal, arribant als 3.114 regidors; però també al Parlament, després que el 2021 aconseguissin 33 diputats. Pels comicis estatals de l'abril del 2019, Esquerra també va arribar a un llindar que no havia assolit abans: 15 diputats.
El congrés del 2008
El rècord històric de militants el va aconseguir el 2007: 10.167, ja amb l'Estatut aprovat en referèndum –el partit va acabar fent campanya pel no– i amb el segon tripartit en marxa. Un any després, el 2008, els republicans encara començaven l'any per sobre dels 10.000 militants, però el van tancar amb 2.000 menys. Aquell any, ERC vivia immersa en una batalla interna que va viure el seu moment culminant en un congrés per rellevar Josep Lluís Carod-Rovira en la presidència. La candidatura de Joan Puigcercós va resultar la guanyadora de les quatre que s'hi van enfrontar –a més de la seva, la d'Ernest Benach; la de Joan Carretero i la de Jaume Renyer–.
La guerra va acabar amb l'escissió de Reagrupament, amb Carretero al capdavant, i després amb Uriel Bertran, que s'havia presentat fent tàndem amb Renyer, al capdavant de Solidaritat. Fins a l'any 2012, Esquerra va anar perdent militants fins a arribar als 6.914. En va perdre un 30% en cinc anys, durant els quals es van acumular derrotes electorals.
Ara, el descens de militància ha començat abans. La situació del 2008 s'ha comparat amb la pugna interna que viu ara Esquerra, però hi ha diverses veus que fins i tot consideren que l'actual és encara més cruenta, tot i que creuen que ara no hi ha el risc d'escissió. Ara bé, ningú descarta que hi pugui haver baixes individuals després del congrés en funció de la candidatura que s'imposi. Després del 30 de novembre, caldrà veure si la davallada de militància continua o si el partit aconsegueix recosir-se internament i tornar a fer créixer la seva base militant.
