ERC, un pas més a prop de l'acord per investir Illa
Els republicans exigeixen el concert econòmic que els socialistes rebutgen
BarcelonaDesprés del 12 de maig, Esquerra va intentar desentendre's, de cara enfora, del paper clau que li havien atorgat les urnes. La seva tesi era que havien de ser el PSC i Junts els que havien de negociar perquè havien guanyat les eleccions i que ERC passava a l'oposició. De fet, el partit havia repetit en campanya que seria molt difícil entendre's amb el PSC de Salvador Illa perquè hi tenien poques coses en comú, començant pel finançament autonòmic que defensa cadascú. Ara bé, aquest relat va durar pocs dies perquè Esquerra va designar un equip negociador per engegar converses amb el PSC i també amb Junts. A hores d'ara, és amb els socialistes amb qui hi ha negociacions més fluïdes. De fet, aquesta mateixa setmana la secretària general dels republicans, Marta Rovira, que ha demanat una reunió cara a cara amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per abordar el finançament de Catalunya, assegurava que les negociacions anaven a "bon ritme". Amb tot, ara mateix el PSC continua tancant la porta a la principal condició d'ERC: el concert econòmic. Fonts socialistes rebaixen l'optimisme dels republicans i recorden que encara falta concretar el gruix de la negociació. En el seu retorn de l'exili, aquest divendres, Rovira tornava a focalitzar en la independència, assegurant que tornava "per acabar el que havien deixat a mitges". És això incompatible amb la investidura d'Illa? A ERC opinen que no, sempre que Catalunya hi surti guanyant, amb l'acord.
La posició dels republicans, públicament, continua sent de màxims, és a dir, defensar que Catalunya tingui la clau de la caixa. De fet, és el que demanarà la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, al Consell de Política Fiscal i Financera del 15 de juliol, on vol explicar davant tots els presidents autonòmics el finançament singular que Esquerra demana per a Catalunya. Ara bé, des de la cúpula socialista catalana i també des del ministeri d'Hisenda no preveuen cedir en aquesta qüestió. La seva posició passa per desenvolupar l'Agència Tributària que preveu l'Estatut. Això implica, doncs, que malgrat que el PSOE estigui disposat a tirar endavant un consorci tributari compartit amb la Generalitat, en cap cas acceptarien que Catalunya sortís del règim comú.
D'entrada, per a Esquerra aquesta proposta és insuficient. Però la clau serà veure fins a quin punt la direcció del partit està disposada a acceptar una proposta molt per sota de la seva exigència i si ho avalen les bases –un acord s'hauria de sotmetre al veredicte de la militància–. A hores d'ara, entre els afiliats hi ha divisió: n'hi ha que consideren que el partit pot acceptar una reforma de finançament per investir Illa, sempre que millori les condicions actuals, i uns altres defensen que la via del PSC no s'hauria ni d'explorar. Fins i tot hi ha assemblees i càrrecs territorials que defensen que primer s'hauria d'explorar l'opció de Junts. Ara bé, aquesta posició dista molt del que defensa la cúpula republicana. Amb el partit de Carles Puigdemont les converses continuen, però la direcció d'ERC no hi focalitza els esforços perquè considera que és una via morta: perquè Puigdemont sigui investit, cal l'abstenció del PSC i els socialistes no se la plantegen.
Les altres peticions per a la investidura
El concert econòmic és la principal condició per investir Salvador Illa, però els republicans també volen fer entrar altres qüestions a la negociació. El referèndum no és una línia vermella, tot i que Esquerra manté que la carpeta del conflicte polític s'ha d'abordar. Marta Rovira deia divendres que l'estratègia del partit passa per guanyar "espais de sobirania" per preparar-se per tornar a celebrar un referèndum. També demanen avenços en l'àmbit de la llengua, sobretot després de la suspensió que va decretar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del decret que havia de protegir el català a les escoles. El PSOE i ERC ja van pactar a finals de l'any passat, quan Pedro Sánchez es va reunir amb Pere Aragonès al Palau de la Generalitat, tirar endavant una llei per garantir el plurilingüisme per dirigir-se a l'administració general de l'Estat. Una norma que s'havia d'haver aprovat abans que acabés el primer període de sessions al Congrés –aquest mes de juliol– i ara mateix el més calent és a l'aigüera.
En la carpeta d'infraestructures, republicans i socialistes també negocien que la Generalitat pugui entrar en la gestió de l'aeroport, tal com va avançar El Periódico, una qüestió que ERC ja va plantejar al govern espanyol quan se'n va abordar l'ampliació. El que voldrien els republicans és un model com el de Rodalies, en què la Generalitat tingui majoria al consorci compartit –tot i que l'Estat hi té dret de veto–. A banda, els republicans també exigeixen als socialistes mantenir el que anomenen l'obra de govern republicana. A la pràctica, el que vol dir és mantenir determinats càrrecs intermedis que ara mateix treballen a l'administració, així com no revisar l'acció governamental feta fins ara. Unes condicions que els socialistes accepten, tot i que hauran d'acordar quants i quins càrrecs dels republicans mantenen.
L'estratègia unitària independentista
Mentre ERC explora una entesa amb el PSC per investir Salvador Illa, fa dos diumenges els republicans també van ser presents a la trobada de Waterloo amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a més de membres de la CUP, l'ANC i Òmnium. L'objectiu era establir un front comú per defensar l'aplicació de la llei d'amnistia després del revés del Tribunal Suprem de no amnistiar els condemnats en la causa de l'1-O per malversació. Després de la trobada van aflorar veus crítiques amb l'estratègia d'ERC que no comparteixen que els republicans vulguin teixir una majoria amb els socialistes per encaminar Salvador Illa al Palau de la Generalitat.
Esquerra assegura que és compatible negociar la investidura amb el PSC i fer un front unitari per defensar l'amnistia. Ara bé, el retorn de Carles Puigdemont plana en l'ambient i caldrà veure si finalment el líder de Junts decideix tornar (malgrat el risc de ser detingut) i com impacta en la posició dels republicans davant la investidura d'Illa.