ERC, un partit només per a independentistes?
Tardà retira l'esmena per canviar els estatuts i obrir el partit a no independentistes, però es debatrà a la ponència estratègica
Barcelona"Esquerra haurà d’encarar el debat sobre la conveniència de deixar de ser un partit polític exclusivament independentista", escrivia Joan Tardà en un article a l'ARA publicat el 2 de gener. L'exportaveu d'ERC al Congrés va convertir aquesta tesi en una esmena a les ponències de la direcció que s'han de debatre i aprovar al congrés del 15 i 16 de març a Martorell. Tardà va proposar canviar l'article 2 dels estatuts del partit, en què es defineix què és Esquerra. La direcció n'era reticent i, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores, finalment l'exdiputat republicà ha renunciat a modificar els estatuts, però l'executiva que encapçala Oriol Junqueras s'ha compromès a fer-li una contraproposta per tal d'incorporar-ho a la ponència estratègica, dedicada al full de ruta independentista. D'aquesta manera, el partit tanca el debat sobre modificar els estatuts, però se n'obre un altre: ERC ha de ser un partit només per a independentistes?
"Esquerra Republicana té com a objectiu la independència dels Països Catalans i l’Aran, i l’assoliment d’una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris", estableix l'article 2 dels estatuts del partit. Àgora, el corrent intern impulsat per Tardà, proposava redefinir Esquerra com un "partit que agrupa persones independentistes i sobiranistes compromeses amb l'anhel compartit de la conquesta de l'exercici del dret a l'autodeterminació per fer realitat la construcció i proclamació de la República Catalana". Ara, aquest text l'han convertit en una proposta, a la qual ha tingut accés l'ARA, per incorporar al full de ruta, en el qual defensen ERC com un partit "que agrupa independentistes i sobiranistes compromesos amb l'anhel compartit de la conquesta de l'exercici del dret a l'autodeterminació i fer realitat una societat més justa, lliure i solidària". L'esmena afegeix que el full de ruta que s'ha fixat la formació fins al 2031 sigui compartit "entre militants independentistes i militants sobiranistes".
Tardà havia presentat la seva esmena a l'article 2 a la territorial del Baix Llobregat, que es va reunir dimecres, i és allà on, segons diverses fonts coneixedores, la va retirar de la ponència estatutària per reubicar-la a la ponència estratègica. Si la direcció no arriba a un acord amb Tardà, el contingut de l'esmena es podria debatre al plenari del congrés i, si aconsegueix majoria, s'incorporaria als documents del partit. Des de la setmana passada ERC està debatent en les seves assemblees territorials –aquest dissabte es va fer l'última al Pirineu– les esmenes que s'han presentat a les tres ponències: la política, l'estratègica i l'estatutària. Perquè una esmena es pugui debatre al congrés del 15 i 16 de març o transaccionar-la amb la direcció, primer cal que la validi almenys una assemblea territorial.
Creixement entre no independentistes
Des de fa temps, Esquerra és el partit independentista amb més electors que no es declaren independentistes. Ho mostren els diferents baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO): des del 2018 el percentatge de votants republicans partidaris d'un estat propi es mouen entre un 85% i un 75% i, en l'últim baròmetre de finals del 2024, els votants no independentistes d'ERC se situaven en el 20%, més del doble que els de Junts i la CUP. De fet, els republicans han sigut els que més han pregonat la tesi d'eixamplar la base independentista amb missatges dirigits a aquest electorat sobiranista però contrari, de moment, a la independència. Ara bé, això també li ha costat crítiques de partits com Junts, que asseguren que l'estratègia no ha servit per ampliar la base, sinó només per incrementar els seus vots (abans de la davallada de les últimes eleccions). Aquesta setmana, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, també ha criticat que a ERC no s'hagi "volgut" obrir el partit a més perfils com ell. "No hauria de ser el floquet de neu d'Esquerra", afirma en una entrevista a Lo de Évole que s'emet aquest diumenge al vespre.
La proposta de Tardà havia aixecat molts recels dins del partit, especialment entre les candidatures que es van presentar contra Oriol Junqueras com Nova Esquerra Nacional, Foc Nou i el Col·lectiu 1-O. Tots ells, en termes generals, apostaven per no tocar aquest article o redefinir Esquerra més clarament com a independentista. Tot i rebutjar modificar els estatuts, la idea que Junqueras defensa per Esquerra és similar a la de l'exportaveu republicà: que sigui un partit que tingui la independència com a objectiu, però on puguin cabre independentistes i no independentistes d'esquerres. Ara bé, algunes veus de la direcció interpreten que la via que proposava Tardà de canviar els estatuts no era la idònia, perquè tensaria les costures d'un partit en el qual la crisi que ha viscut encara cueja.
Tensió amb Nova Esquerra Nacional
Més enllà de l'independentisme d'ERC, al plenari del març també es debatrà la proposta de Nova Esquerra Nacional, la candidatura alternativa a Junqueras pilotada per Xavier Godàs i Alba Camps, per impedir que el president del partit sigui també candidat a les eleccions. El text va ser aprovat a l'assemblea del País Valencià i, per tant, es podrà debatre el cap de setmana del 15 i 16 de març. En aquest cas la direcció no està disposada a transaccionar la proposta, com tampoc la que plantejava limitar el mandat del president del partit a 12 anys independentment de si la repressió li ha impedit exercir-lo tots els anys: en el cas de Junqueras, li impediria tornar-se a presentar a la reelecció. Totes dues esmenes s'hauran de votar al plenari en què es mesuraran les forces de cadascú.
Aquestes dues qüestions ja van tensionar el debat entre junqueristes i Nova Esquerra Nacional durant la campanya. La distància no ha desaparegut i es va evidenciar dijous en l'assemblea de la Catalunya Central, que Alba Camps va acabar abandonant entre crítiques a la direcció: la majoria de les seves esmenes van quedar tombades.
Tampoc han passat les esmenes de Foc Nou, que només ha aconseguit validar-ne una a Girona, que posa per escrit que el català sigui "l'única" llengua oficial en una Catalunya independent, "igual que l'occità a l'Aran". Tant Foc Nou com Nova Esquerra Nacional aspiren a transaccionar algunes esmenes amb la direcció abans del congrés.
