Les tres vies d’ERC per celebrar un referèndum d’independència

BarcelonaQuan encara dura la ressaca de la segona victòria en set mesos en les eleccions generals, la militància d'ERC comença a caminar formalment cap al seu congrés, previst per al 21 de desembre, amb la presentació dels documents estratègics –als quals ha tingut accés l'ARA–, que acabaran de definir el corpus del partit. Expressions com "diàleg", "ampliar la base", "reforçar complicitats internacionals", "mobilització ciutadana", "desobediència civil" i lluita no-violenta" tornen a ocupar el lloc central de la ponència estratègica que les territorials del partit debatran durant el pròxim mes i que consagra la figura del referèndum. La proposta que l'executiva fa a les bases aparca la DUI –encara present en la conferència nacional de l'any passat– i planteja tres vies per arribar a exercir sense terminis l'autodeterminació.

La primera és l'única que els republicans pràcticament descarten. És la que més genuïnament combina les urnes amb el diàleg: la del referèndum pactat. "Som conscients que aquest escenari ara per ara és impossible, ateses les reiterades negatives de l'estat espanyol", reconeixen en el document. "Però no podem ni volem renunciar a tenir aquesta via per part nostra, apel·lant al diàleg, a la negociació i a la necessitat d'una resolució democràtica", afegeixen tot seguit.

La segona és en la que estan disposats a dedicar-hi més esforços: "La via de forçar la convocatòria del referèndum". "Això no és una altra cosa sinó combinar la nostra força i acció per aconseguir que l'estat espanyol no tingui cap més alternativa que avenir-se a pactar una solució democràtica basada en l'autodeterminació", assenyala l'executiva republicana en la ponència política. I això com es fa? "La mobilització constant i, sobretot, les accions de desobediència civil i de lluita no-violenta, l'enfortiment de les institucions catalanes i l'avenç reiterat de les urnes" són alguns dels factors que ERC considera que hi poden ajudar. De fet, un dels objectius que es fixa el partit, més enllà de convertir-se en hegemònic a Catalunya, és que l'independentisme aconsegueixi per fi superar el 50% dels vots. "Caldrà treballar per superar aquest percentatge de manera reiterada en els successius comicis", assenyalen. Tot i això, aquest és "un escenari necessari si bé no suficient".

El tercer escenari és el que més recorda la tardor del 2017. "Malgrat que la nostra prioritat és la via acordada, no podem descartar mai la via de tornar-lo a fer [el referèndum], si pot ser acompanyats de complicitats internacionals, però independentment de l'existència de l'acord amb l'Estat", s'explica al document. La via unilateral, doncs, té un petit espai –a l'última pàgina–, però ara ja es parla obertament d'un referèndum i no pas d'una declaració d'independència, com la que va quedar fixada en la conferència nacional. Aleshores la via pactada també era la predilecta, però s'establia que "si davant un tancament persistent del govern espanyol no és possible un referèndum d'autodeterminació, no es pot descartar una declaració d'independència" i fins i tot se citava la via de Kosovo que, de moment, ha caigut del text.

Els militants tindran ara una setmana fins al 19 de novembre per presentar-hi esmenes –en la conferència nacional se'n van presentar 1.400– i abans del 5 de desembre s'haurien hagut de celebrar els congressos territorials per discutir-les. Les que quedin vives s'acabaran de votar al plenari del 21 de desembre.

Un canvi per allargar el mandat del president i la secretària general

Al congrés dels republicans només es va presentar una única candidatura, pactada per Oriol Junqueras, que torna a ser el president del partit des de la presó, i Marta Rovira, que continua sent la secretària general des de l'exili. Ells dos afronten el que hauria de ser el seu últim mandat al capdavant del partit, però l'executiva ha introduït una modificació important en la proposta de reforma dels estatuts, que també es votarà en el plenari del desembre.

Els estatuts actuals fixen un termini "ininterromput fins a un màxim de dotze anys", tant per al president com per a la secretària general. Tots dos van iniciar el primer mandat el setembre del 2011, és a dir, que els quedarien quatre anys per arribar al límit. Però la modificació afegeix la clàusula següent: "Quan la presidència/secretaria general no hagi pogut desenvolupar plenament les seves funcions a conseqüència de causes alienes a l’organització i a la seva voluntat, aquest termini quedarà suspès".

Evidentment, ni Junqueras ni Rovira són a la presó i a l'exili per voluntat pròpia, així que la clàusula sembla feta a mida de les seves necessitats. I encara més quan se subratlla que "en cas que la presidència/secretaria general no pugui exercir el seu càrrec per qualsevol circumstància, l’executiva nacional proposarà, d’entre els seus membres, la persona o persones en qui es delegaran les seves funcions. La proposta serà aprovada pel consell nacional".

Encara hi ha un canvi destacat més quant a l'executiva. Si s'aprova la reforma dels estatuts s'afegirien al màxim òrgan directiu dues persones representants de la regió metropolitana de Barcelona i una del consell assessor d’Esquerra Republicana. Per què és important aquesta última? Perquè la presidència del consell assessor és precisament la que la direcció va oferir a l'exportaveu del partit al Congrés de Diputats, Joan Tardà, tot i que fins ara s'ha mostrat reticent.

Unitat de l'independentisme

Enfortir i protegir les institucions i aplicar polítiques republicanes –sense gaires concrecions– són altres prioritats d'ERC a partir del document de la ponència política, que també parla d'unitat. "La reconstrucció de la unitat estratègica és imprescindible per continuar avançant", es remarca al text. Una unitat estratègica que no es cansen de repetir que "no és la unitat electoral". Les successives convocatòries electorals, reconeixen els republicans, "no han afavorit un clima procliu per forjar grans acords estratègics". Ara bé, es comprometen a treballar a partir d'ara per fer-ho possible, i a fer que ERC jugui "un paper de primer ordre".

"ERC ocupa una posició central al si del moviment republicà i, en conseqüència, pot fer valer la seva capacitat de diàleg amb l’ampli mosaic de sensibilitats que hi actuen", subratllen, tot atribuint-se també la capacitat de ser "un agent dinamitzador de la mobilització ciutadana".

La unitat, com la independència, tampoc té un termini prefixat. ERC assumeix que "es fa difícil prefigurar en un grau de detall gaire precís quines han de ser les diferents etapes a través de les quals arribarem a una plasmació definitiva de la unitat estratègica entre les forces del moviment republicà". "El que segur que serà imprescindible és que el moviment independentista arribi a compartir el mateix diagnòstic de la realitat". Una situació que, enquistada la divisió entre pragmàtics i unilateralistes, dista molt de moment de l'objectiu de la unitat estratègica.

L'amnistia, el punt principal del programa amb què ERC ha guanyat les eleccions del 10-N a Catalunya, també té espai en la ponència política que tot just comença a caminar aquest dimarts amb la vista fixada en el congrés del desembre, el que definirà què vol ser Esquerra en el futur.