Per què ERC no ha volgut signar la llei d'amnistia?

Barcelona / MadridEl PSOE va acabar registrant aquest dilluns la llei d'amnistia en solitari. Tot i el pacte amb Junts i ERC, els republicans es van despenjar de la signatura a última hora perquè van rebre el text pactat entre els socialistes i els juntaires de matinada i volien revisar que no hi hagués cap escletxa legal, especialment en la qüestió del terrorisme. Tot plegat va enrarir el registre d'una llei que fa setmanes que es negocia i que ERC ara no descarta esmenar durant el tràmit parlamentari. En canvi, des de Junts, el secretari general del partit, Jordi Turull, ha rebutjat presentar esmenes i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha defensat la constitucionalitat del text de la norma.

Què li grinyola a ERC de la norma? La llei no inclou específicament el delicte de terrorisme, pel qual estan imputades diverses persones en les causes dels CDR i del Tsunami Democràtic, entre elles l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Els dubtes, però, no van tan associats a aquesta exclusió –normal, tenint en compte que amnistiar el delicte de terrorisme probablement no superaria el filtre constitucional i tampoc el de la justícia europea– sinó per l'addició a última hora del concepte "sentència ferma".

En la redacció de l'article 2.c de la norma, es detalla que quedaran exclosos de l'amnistia els "condemnats per terrorisme que tinguin una sentència ferma" i també aquells que, tot i no tenir sentència ferma, estiguin investigats per qüestions especialment perseguides per Europa, entre les quals, delictes de sang o destrucció d'equipaments d'interès general. La interpretació que fa Junts –i també el PSOE– és que tothom que no tingui sentència ferma entrarà en l'amnistia. Això vol dir tots els imputats en les causes de Tsunami i dels CDR. Els dubtes d'ERC passen perquè entenen que afegint el concepte sentència ferma es deixa tan poc marge d'interpretació als jutges i s'és tan específic que aquest article de la llei corre el risc de ser declarat inconstitucional i, per tant, desemparar els investigats per terrorisme. És a dir, que es podria considerar que s'ha dissenyat un article ad hoc per determinades persones tenint en compte que la Constitució prohibeix l'indult general.

La posició dins d'ERC, però, tampoc és unànime i fonts republicanes expliquen que és possible que ni tan sols s'acabin presentant esmenes i es defensi el text actual. Ara bé, aquests dubtes van fer que aquest dilluns decidissin no afegir la seva signatura a la llei i el PSOE va preferir presentar-la en solitari.

Esquerra remarca que l'objectiu és que la llei passi el filtre dels jutges, del TC i del dret europeu, però subratllen que es tracta de qüestions quirúrgiques. En aquest sentit, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha defensat "revisar al mil·límetre" la llei per "no deixar cap forat a ningú", ni a la dreta i l'extrema dreta, ni als jutges. Plaja, de fet, ha explicat que el gabinet jurídic del Govern està analitzant "amb la màxima celeritat i màxim rigor" la norma també des d'ahir, però ha evitat dir si aquesta anàlisi estarà llesta abans de la investidura de Pedro Sánchez.

Sobre aquesta qüestió també s'ha expressat el negociador de Sumar, Jaume Asens, que ha assegurat que els dubtes que té ERC són "raonables". "Aquest punt [sobre terrorisme] està ben blindat, però pot estar més ben blindat", ha afirmat en declaracions a TV3. Asens ha admès que té sentit que s'intenti fer "una revisió més". Òmnium, al seu torn, també ha fet un comunicat celebrant la "conquesta" de l'amnistia per fer front a la repressió, però també s'ha mostrat partidària d'aprofitar la fase d'esmenes per eliminar "ambigüitats" i que no s'"exclogui ningú". En canvi, des de Junts, Jordi Turull ha tret pit del text negociat amb el PSOE i ha atribuït "gairebé la meitat del text" a aportacions del seu partit.

Precisament, sobre la causa de Tsunami Democràtic, aquest dimarts dos policies nacionals ferits durant les manifestacions contra la sentència del Procés s'han personat com a víctimes del "terrorisme al carrer", segons ha avançat El Mundo i ha confirmat l'ACN. Un moviment que abona les possibilitats que la causa per terrorisme es mantingui, sobretot després que el jutge Manuel García Castellón acceptés imputar per terrorisme a Puigdemont i Rovira.

La signatura en solitari del PSOE

Per què el PSOE va signar la llei en solitari? ERC no la va signar perquè primer volia revisar tot el conjunt de la norma, mentre que Junts, segons Turull, no ho va fer perquè el PSOE va voler signar-la en solitari. Sumar assegura que el grup va declinar fer-ho perquè volien que fos una iniciativa que dugués la firma de tots els grups que hi votaran a favor. Algunes fonts parlamentàries, per contra, ho atribueixen no a una decisió voluntària, sinó al fet que el PSOE va decidir tirar pel dret sense esperar ningú.

El relat que fan fonts de Sumar és que el problema va ser que ERC "es va plantar" i va "arrossegar" EH Bildu i el BNG. Davant d’això, Sumar "va decidir no signar". En roda de premsa aquest dimarts al Congrés, la seva portaveu, Marta Lois, ha tret importància a aquest fet, que veu una "formalitat", i ha dit que els dubtes dels republicans són "qüestions tècniques". En canvi, Asens ha reconegut que no era la imatge desitjable i que va ser un "petit entrebanc" sense importància, però ha posat en valor la fotografia d'unitat que es donarà dijous en la votació d'investidura de Pedro Sánchez. Alguna veu socialista, en canvi, sosté que la reticència dels republicans no és tècnica sinó una qüestió "d'egos".

Per la seva banda, fonts d'EH Bildu eviten entrar a valorar aquests dubtes pel fet que és una iniciativa d'ERC i Junts. El portaveu del BNG, Néstor Rego, també ha dit en roda de premsa que, sense la firma de l'independentisme català, no tenia sentit la seva, tot i estar d'acord amb el text. Les mateixes fonts abertzales expliquen que si no van signar el text va ser perquè el PSOE va decidir fer-ho en solitari "sense esperar a una resposta", mentre els seus serveis jurídics encara analitzaven una norma que havien rebut al matí. "És una iniciativa complexa i delicada per a la qual cal marge de temps, que no ens van donar". Ara bé, treuen importància a la signatura: "El que és important és que hi estem a favor i tirarà endavant".

El PNB va afirmar aquest dilluns que si no la signava era perquè "les parts negociadores no ho havien requerit" i en va avalar el contingut. En una entrevista a Onda Basca aquest dimarts, el portaveu dels nacionalistes bascos a la cambra baixa, Aitor Esteban, ha opinat que la llei "està ben construïda". El fet que hagi de passar el filtre del Tribunal Constitucional ha fet que "l'hagin cuidat", ha dit. Des de Catalunya, la diputada de la CUP Laia Estrada ha instat ERC i Junts a aclarir si la llei inclou els CDR acusats de terrorisme, i ha expressat els seus dubtes en relació amb la proposició registrada pel PSOE. "Demostra que les presses i les necessitats partidistes s'han posat per davant dels drets col·lectius", ha lamentat.

Davant de tot plegat, qui hi ha sucat pa ha estat el PP. La seva portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, ha aprofitat per criticar aquesta "soledat" del PSOE en el registre i ha argumentat que als socialistes no només no els acompanya la societat espanyola sinó tampoc els seus socis d'investidura. Gamarra ha insistit que la norma és una "humiliació". Els populars, per cert, han aprovat aquest dimarts la seva reforma del reglament del Senat per poder ajornar dos mesos l'aprovació de la llei d'amnistia.