Toni Comín: "ERC no pot sortir a plorar perquè Puigdemont digui que el normal és que es vagi a veure els exiliats"

Eurodiputat

07/06/2022
4 min

BarcelonaToni Comín (Barcelona, 1971) és eurodiputat des de juliol del 2019, vicepresident del Consell per la República i conseller a l’exili des de l’octubre del 2017. La tardor d’aquest any es compliran cinc anys d’aquest exili.

Ha estat redactor d’un informe procedent del Comitè de Desenvolupament per informar d’una reforma que es farà en el comerç de les emissions de carboni. Què ha passat aquest matí a Estrasburg?

— He fet una proposta que demà [per avui] es votarà i que tot indica que serà aprovada. Que jo, un diputat de Junts, dels independentistes als quals se’ns va intentar marginar quan vam entrar al Parlament, pugui intervenir amb un paper de lideratge en una qüestió tan prioritària, indica que hem aconseguit estar plenament normalitzats.

Quina és la proposta?

— Els països del sud són els que més pateixen les conseqüències del canvi climàtic, mentre que són els que històricament menys han contribuït a l’escalfament global. L’any 2009 es va agafar un compromís que deia que s’havien de dedicar 100.000 milions d'euros a l’any per lluitar contra el canvi climàtic als països del sud. Han passat 13 anys, i res de res. La proposta és que un 10% dels diners que s’ingressen en el que és la subhasta dels drets de contaminació –que fins ara es queden els estats en polítiques mediambientals– s’hagi de dedicar a la lluita contra el canvi climàtic als països del sud.

Canviant de tema, vostè va demanar dissabte que el Govern sigui una eina de confrontació amb l’Estat. Com es fa?

— El que no té sentit és intentar aparentar normalitat en un moment històric. Estem en un conflicte perquè l’Estat ens ha declarat la guerra. [...] Li vaig dir al president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan va venir a Brussel·les a veure’ns: "No pots pretendre reconstruir el consens estratègic de l’independentisme des de la ignorància deliberada de l’1 d’octubre".

L’expresident Artur Mas deia: fins i tot entre Ucraïna i Rússia hi ha una taula de diàleg. Com no l’hauríem de tenir amb Espanya?

— Perquè el govern espanyol no la vol. Jo ja la voldria, una taula de diàleg. I la voldria com la d’Ucraïna i Rússia: amb un mediador, perquè van a Turquia. Nosaltres hem dit sempre, des del Consell per la República, sí al diàleg, però que no exclogui parlar d’autodeterminació, d’amnistia, i sí al diàleg amb garanties i amb un mediador. [...] Vostè creu que Ucraïna aniria a la taula de diàleg a Moscou sense intermediari, havent deposat les armes prèviament, i amb l’agenda decidida per Vladímir Putin? 

Als carrers hi ha receptivitat per a la confrontació?

— Si volem culminar el procés d’independència, només hi ha una via. Fins i tot la taula de diàleg només prosperarà en la mesura que la part catalana tingui capacitat de pressionar, i l’instrument que té Catalunya és la confrontació pacífica.

Quin ha de ser el paper de Junts?

— ERC no creu en la via unilateral. Doncs llavors s’haurà de poder fer l’estratègia de confrontació amb els que hi creuen, no podrem obligar que participin. Junts és un partit independentista que aplega una pluralitat de sensibilitats ideològiques i vol representar una mica l’esperit de l’1-O [...]. Els que han d’explicar com volen fer la independència sense confrontació són els altres. 

És el Consell per la República l’espai de consens de l’independentisme?

— Les converses durant un any s’encallen en el moment en què ERC no té clar que hi hagi un mandat de l’1-O. I quan hi ha un actor que es despenja del consens, els altres tampoc no volen seguir. Avui el Consell per la República no és l’estat major del Procés, i viu al marge dels partits i de les entitats.

Marta Rovira va demanar que s’abandonessin els retrets. El seu timeline immediatament es va omplir de referències a allò que Rufián va dir a Asens: “No vagis tant a Waterloo”.

— Des del respecte no li accepto que menystingui l’exili, perquè l’exili és una barbaritat i és una injustícia. La secretària general d’Esquerra Republicana no pot sortir a plorar perquè Puigdemont en el congrés del seu partit digui que "el normal és que ens vingueu a veure" i la gent es posi dempeus.

Pocs dies abans de la frase de Rufián, Pere Aragonès havia estat amb vostès a Bèlgica. 

— Va venir a veure tots els eurodiputats. Vam anar passant a rebre Javi López, Ernest Urtasun. No ens va venir a veure en tant que exiliats, ell va voler venir a veure’ns com a eurodiputats. Ens va posar al mateix nivell que els no exiliats.

La justícia europea encara no s’ha pronunciat sobre la inviolabilitat del president Puigdemont.

— Són els tempos normals. De les tres sentències més destacades de totes les que estem esperant a Luxemburg, una ja la tindrem el 5 de juliol, que és la que ens hauria de confirmar la nostra condició d’eurodiputats. Després n’hi haurà una de molt important que són les prejudicials de Lluís Puig, i això ho tindrem a finals d’any. I després queda, no sabem si per la tardor o principis del 2023, la que té a veure amb la immunitat. Ens anem acostant a l’hora de la veritat.

stats