ERC fa pinya amb Mas i avisa que el desacord amb la CUP seria un “frau”

BarcelonaHi ha marge per a la negociació de Junts pel Sí i la CUP, que es desenvolupa en una atmosfera que no té res a veure amb l’escalada de retrets públics dels últims dies entre dirigents de Convergència i de l’esquerra independentista. I a hores d’ara el camí que recorren els negociadors és “l’adequat”. Aquest és el missatge del president d’ERC, Oriol Junqueras, enmig dels dards que s’han llançat sectors de CDC i la CUP pel desacord al voltant de la investidura d’Artur Mas. El líder d’ERC va deixar rotundament clar ahir que “és i serà” el seu únic candidat a la presidència de la Generalitat. “ERC només té i tindrà un candidat que és i serà Artur Mas”, va repetir per activa i per passiva Junqueras davant les demandes dels cupaires perquè ERC forci la renúncia del líder de CDC.

Junqueras va comparèixer ahir al vespre en roda de premsa després de tres hores de reunió d’urgència de l’executiva nacional de la formació per avaluar l’escenari polític, ara que ja s’acumulen dos intents d’investidura fallits i amb l’atmosfera enrarida pels torpedes creuats entre CDC i la CUP, que a principis d’aquesta setmana van fer disparar les alarmes als republicans. Una situació que afegia pressió a les converses per buscar un acord, ja no només per a la investidura sinó també per a l’estabilitat parlamentària al llarg dels 18 mesos previstos de legislatura, si no embarranca abans. L’executiva servia per constatar la unanimitat republicana al voltant de la figura de Mas com a candidat innegociable de Junts pel Sí.

Un debat intern superat

Fonts d’Esquerra consultades per l’ARA feien notar ahir que, de fet, el debat al voltant de la figura de Mas ja el van superar al juliol quan van acceptar que fos el candidat a la presidència de Junts pel Sí tot i que anava en quart lloc a la llista de la coalició. Però fins i tot més enllà d’això, no perden de vista que no hi ha cap altre aspirant independentista a la presidència de la Generalitat que sumi més suports que ell. Perquè és fàcilment deduïble, argumenten, que forçar-ne la renúncia seria tant com perdre el suport de la trentena de diputats de Convergència i portaria a una trencadissa interna de Junts pel Sí letal per al procés sobiranista. “No ens mourem d’aquí”, ras i curt, explicitava fora de micro un integrant de la cúpula d’ERC.

Però si Junts pel Sí fa pinya amb Mas com a candidat innegociable i la CUP manté intacte el veto a Mas, quin sentit té la negociació? “Com més siguin les coses en què ens posem d’acord, més fàcil serà posar-nos d’acord en tot”, responia Junqueras. És a dir, tal com avançava ahir l’ARA, es tracta de perfilar al detall i “omplir de contingut” la proposta d’estructura de govern coral plantejada per Junts pel Sí a la CUP la setmana passada -l’esquerra independentista no la veu malament- i les polítiques que durà a terme el nou executiu de manera que, al final de la negociació, un acord global faciliti també el pacte en el punt més conflictiu. Tot perquè el desacord acabi sent impossible a la pràctica. “Tenim el convenciment que l’acord és necessari, imprescindible, possible, i és probable i hi treballem intensament”, defensava Junqueras per fer front a les veus que han acusat els republicans d’estar-se mirant des de la distància la batalla CDC-CUP.

El cert és que tots els actors implicats saben també que té més opcions de guanyar aquest pols qui s’aixequi últim de la taula de negociació. O dit d’una altra manera: “L’alternativa de l’acord, el no-acord, seria una decepció enorme i un frau a les expectatives dels ciutadans que van establir una majoria de 72 diputats”. I no està escrit, si l’escenari de noves eleccions s’acabés precipitant, qui carregaria amb més part de responsabilitat. Tenint en compte això, s’està “molt més a prop d’un acord que d’un desacord”.

El líder d’ERC també va celebrar, més enllà del debat al voltant de la investidura, l’oferta de la CUP per buscar no només un pacte puntual, sinó un autèntic acord d’estabilitat parlamentària. “És millor una majoria de 72 diputats sempre que no pas una de 64 un dia”, deia el cap de grup de la CUP al Parlament, Antonio Baños, durant el debat d’investidura. I ahir s’hi aferrava Junqueras amb la perspectiva d’uns nous pressupostos que haurien d’incloure les partides per fer front al pla de xoc social que perfilen els negociadors. Pressupostos, però també l’arquitectura legal de la transició nacional. És a dir, les lleis de la Hisenda, del procés constituent i de la seguretat social pròpia.

Negociació lliure de terminis

El líder republicà, acompanyat per la plana major d’ERC, va evitar ahir posar data límit a la negociació, com sí que havia fet dilluns l’ANC, que va fixar un termini de 10 dies als negociadors. “Esperem que l’acord arribi com més aviat millor”, es va limitar a respondre, per bé que republicans i convergents voldrien enllestir-ho abans de l’inici de la campanya electoral del 20-D.

Sigui com sigui, Junqueras va receptar ahir “serenitat i calma” a tots els interlocutors per evitar més impactes negatius en la taula negociadora. I va discrepar de l’exconseller i ara candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, que ha afirmat que l’independentisme no té una majoria suficient per culminar el procés: “Majoria absoluta és majoria suficient aquí i en qualsevol lloc del món. L’alternativa seria donar compliment a la voluntat minoritària”. I va deixar clar que el pes de la negociació de la desconnexió hauria de recaure en el Govern, i no en el que va anomenar “delegacions” al “Parlament de l’estat matriu”.