ERC aspira a liderar una llista d’esquerres sense xocs amb CDC

Junqueras pensa en Gabriel Rufián com a u o com a dos de Tardà

ERC aspira a liderar una llista d’esquerres sense xocs amb CDC
Roger Tugas
27/10/2015
3 min

BarcelonaJunts [pel Sí] però no barrejats. La coalició amb CDC és una fórmula que finalment ERC va acabar acceptant de cara al 27-S, però els republicans no volen que es perpetuï eternament fins a consolidar-se en totes les conteses. En aquest sentit, els d’Oriol Junqueras han retornat als arguments que argüien quan refusaven la llista unitària per a les plebiscitàries, quan defensaven que presentar tres llistes permetria sumar més vots que una de sola. Al final en van ser dues, ja que la CUP va anar per lliure. L’esquerra anticapitalista, però, no serà present en les eleccions espanyoles, motiu pel qual, davant el dilema entre presentar l’independentisme en dues candidatures o en una, des d’ERC defensen que la coalició és la pitjor opció. Ara bé, tampoc no volen escenificar un trencament amb CDC i, per aquest motiu, aspiren a pactar la fórmula definitiva i el relat amb què s’afrontarà el 20-D i presentar-ho conjuntament, cosa que hauria de servir per mostrar pluralitat pel que fa a opcions electorals i unitat pel que fa a l’estratègia del bloc del sí.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons diversos quadres d’ERC, la majoria d’intervencions al consell nacional de dissabte van reclamar la fórmula de les llistes separades i, per tant, no repetir l’aliança amb CDC, per així poder reforçar el projecte propi i per plantejar també una oferta electoral capaç de seduir el votant d’esquerres i de l’àrea metropolitana que el 27-S consideraven que podia retenir la CUP. Davant d’aquestes peticions, però, Junqueras va demanar marge per negociar amb CDC una fórmula per facilitar un trencament controlat de la coalició del 27-S. Els republicans intueixen que la formació nacionalista no desitja tant l’aliança com de cara al 27-S -les enquestes apunten a una victòria de la llista que probablement lideraria Francesc Homs- i, per tant, aspiren a acordar conjuntament una via que permeti escenificar unitat sense llista única.

Els contactes entre els dos partits, de fet, estan previstos per a les pròximes hores i tenen el compromís d’anunciar conjuntament la decisió que prenguin. ¿Serà a través de llistes paraigua, de punts en comú als programes o d’una campanya fair play amb algun míting conjunt, com proposava ERC per a les plebiscitàries? No queda clar encara, tot i que la compareixença conjunta seria un evident gest per mostrar que les llistes separades no comprometen l’entesa al Parlament en una legislatura complexa i en un Govern que tots dos volen que lideri Mas.

Sigui com sigui, els republicans argumenten que, tot i la incompareixença de la CUP, l’independentisme ha de fer-se fort a l’àrea metropolitana el 20-D, sobretot tenint en compte la més que previsible participació de la formació que lidera Ada Colau en la coalició d’esquerres que ultimen Podem, ICV i EUiA -en la qual l’alcaldessa de Barcelona vol accentuar el discurs sobiranista-. I la recepta per fer-ho seria una “plataforma molt àmplia de la societat civil”, segons va avançar ahir a La Xarxa Eduard López, vice secretari general de coordinació interna i territori d’ERC, la qual aspiraria a seduir catalans metropolitans, amb el castellà de llengua materna o que es mouen “pels drets socials”.

Cap de llista independent?

D’aquesta manera, els republicans pretenen sumar a la seva llista molts independents, així com candidats provinents de l’entorn del PSC, ICV i fins i tot de la CUP. Segons ha pogut saber l’ARA, la cúpula d’ERC valora dues opcions: situar un independent de cap de llista, amb Joan Tardà de dos, o que l’ara diputat al Congrés encapçali la candidatura i que darrere seu s’hi situïn dos independents. Per fer tàndem amb Tardà, un dels noms que més força pren entre la cúpula del partit és el de Gabriel Rufián, membre de Súmate i del secretariat nacional de l’ANC, que creuen que ajudaria a fer forat en aquests sectors socials que es resisteixen a l’independentisme.

stats