ERC, JxCat i el PSC ultimen un acord per desbloquejar els òrgans caducats

BarcelonaSovint des de Catalunya s'han criticat els organismes pendents de renovació a Madrid –fins fa poc estaven caducats el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes, i encara s’ha de renovar el Consell General del Poder Judicial–, però el cert és que les institucions catalanes pateixen el mateix bloqueig. Des de fa almenys una legislatura desenes de càrrecs estan caducats o pendents d’omplir, una situació que després del 14-F el PSC, Esquerra i Junts –els tres primers partits a les eleccions– es van comprometre a desbloquejar abans d’acabar l’any. ¿I quan falten deu dies per al 2022, en quin punt està? No han arribat a un acord amb prou temps per portar-lo al ple del Parlament i complir la promesa, però fonts parlamentàries creuen que sí que podrien anunciar un pacte aquesta setmana i concretar els tràmits parlamentaris per fer-lo efectiu al mes de gener. Aquest dimecres hi ha prevista una reunió, discreta –com han estat tots els treballs–, per decidir si es tanca de forma definitiva el pacte per renovar fins a set organismes: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC); la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries; l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, ha admès aquest dimarts en roda de premsa que no arribarien a temps per portar la renovació de cap d’aquests òrgans al ple extraordinari per aprovar els pressupostos d'aquest dijous al Parlament, però sí que ha considerat que hi havia temps aquesta setmana per tancar un pacte entre les tres formacions polítiques. La trobada d’aquest dimecres és, doncs, determinant, i els punts més calents són el Síndic de Greuges i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de la qual depenen la ràdio i la televisió públiques.

El cas del Síndic és delicat perquè es tracta d’un càrrec unipersonal que ha de reunir el consens, com a mínim, dels tres partits. És diferent dels altres òrgans, amb més càrrecs a repartir, en què cada formació escull els seus respectius candidats amb el compromís de no vetar els de la resta. La llei requereix que sigui escollit per una majoria reforçada, de tres cinquenes parts de la cambra (81 diputats); per tant, amb el suport del PSC, Esquerra i Junts n'hi hauria prou. “No s’ha parlat de noms”, insisteixen fonts dels tres partits, tot i que sí de principis: es prefereix una dona, provinent de l’àmbit social i que no hagi passat per la política ni tingui lligams amb cap partit.

En el segon cas, el de la CCMA, el problema és la pugna per qui ocupa la presidència. Hi ha set membres, al consell, i el repartiment emparaulat és el següent: dos membres per a ERC, dos per a Junts i tres per al PSC. Els republicans reclamen la presidència de la Corporació, però els socialistes remarquen que s'ha de comptar amb ells. Si no troben el consens no hi haurà fumata blanca: segons la llei, la presidència del consell de govern de la Corporació ha de ser escollida pel Parlament, a proposta com a mínim de tres grups parlamentaris, i amb una majoria de dos terços (90 diputats).

Sistema d'elecció

El consens que es preveu per a l'elecció d'aquests organismes és ampli i fa anys que els acords escassegen al Parlament, cosa que eternitza el bloqueig actual. En els anys més àlgids del Procés els partits independentistes i Ciutadans, llavors el primer partit de la cambra, no van arribar a cap acord. I és que el més important és que hi hagi pacte polític. Malgrat que la llei preveu diferents procediments per escollir aquests candidats, el que importa és si hi ha entesa en el repartiment. És a dir, en el repartiment de les cadires.

La prova d'això és la mateixa CCMA. La llei preveu que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya —òrgan que també s'ha de renovar— faci un informe sobre la idoneïtat dels candidats a formar part del govern la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, però en realitat els partits estan negociant alhora la composició dels dos organismes. Passa el mateix amb el Síndic: la norma diu que, a partir del moment que el lloc queda vacant, s’obre un període d’un mes perquè es presentin candidatures i la comissió del Síndic de Greuges del Parlament faci un dictamen valorant els aspirants. El cert, però, és que les formacions polítiques intentaran trobar un nom de consens abans d'engegar aquest procediment.

Reducció dels mandats

Una altra opció que hi ha damunt la taula i que han d’acabar de pactar Esquerra, Junts i el PSC aquest dimecres és la reducció dels anys de mandat que preveuen alguns d'aquests organismes. El canvi afectaria especialment el Síndic de Greuges i el Consell de Garanties Estatutàries, que passarien d'un mandat de nou anys a un del voltant de sis o cinc anys, com la resta d'ens -ara a sis-.

Els partits han arribat més lluny del que havien arribat els últims anys, i aquesta setmana serà decisiva per veure si finalment se'n surten.