ERC i JxCat negocien la reacció a possibles inhabilitacions

BarcelonaUn dels focus de tensió entre els socis de Govern els últims anys s’ha situat al Parlament per la resposta a la repressió de l’1-O. Ara, ERC i JxCat volen intentar evitar que es reprodueixi pactant ja, amb la CUP, la manera de respondre a les causes judicials pendents. I és que, si la legislatura anterior va estar marcada pels tribunals, aquesta es torna a trobar d’inici amb el risc de múltiples inhabilitacions. Comptant la nova presidenta, Laura Borràs, hi ha fins a sis investigacions obertes als tribunals que afecten nou diputats independentistes i que en un moment o altre la mesa pot haver d’abordar, ja sigui per l’obertura de judici oral o per una primera sentència d’inhabilitació.

La dificultat afegida és que hi ha causes de diferents tipus, no totes deriven de l’1-O. Borràs (JxCat) té oberta una investigació al Tribunal Suprem -que ara és probable que torni a Catalunya- pel presumpte fraccionament irregular de contractes durant la seva època a la Institució de les Lletres Catalanes; l’expresident del Parlament Roger Torrent (ERC) i l’exsecretari de la mesa Eusebi Campdepadrós (JxCat) tenen una querella per desobediència per haver tramitat resolucions a favor de l’autodeterminació; Meritxell Serret (ERC), acabada de tornar de l’exili, està processada per malversació i desobediència per l’1-O; Lluís Puig (JxCat) es podria trobar igual que Serret si torna de Bèlgica; els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó també estan processats per malversació arran del referèndum. Finalment, Pau Juvillà, secretari de la mesa per part de la CUP, té pendent un judici per desobediència per no haver despenjat un llaç groc del seu despatx a l’Ajuntament de Lleida durant una campanya electoral, mentre que la cap de llista, Dolors Sabater, està imputada per haver suspès la llicència urbanística a una constructora en benefici d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona.

Dos moments

Hi pot haver dos moments complicats que obligaran la majoria independentista de la mesa a reaccionar. Un ve donat pel reglament del Parlament i l’altre pel precedent que va marcar el cas de l’expresident Quim Torra, a qui la cambra va retirar l’escó sense sentència ferma per decisió de la Junta Electoral Central.

Comencem pel primer. El reglament especifica que, en el moment que sigui ferma l’obertura de judici oral contra un diputat per un cas vinculat a la corrupció, la mesa ha d’acordar la suspensió dels seus drets i deures. Si hi ha dubtes sobre els delictes -afegeix- s’ha de fer un dictamen a la comissió de l’Estatut dels Diputats. Aquest article (25.4) no s’ha aplicat mai encara, malgrat que es va introduir el 2017 en l’última reforma del reglament, impulsada per JxSí i la CUP. Es va fer pensant en el llavors diputat Germà Gordó, investigat pel cas 3%, però ara pot generar problemes en les mateixes files independentistes que el van impulsar. El redactat no especifica quins són els delictes vinculats a la corrupció i, per tant, seria el criteri de la mesa el que primaria.

Aquest article podria afectar ara Borràs (JxCat), ja que està investigada, entre d’altres, per un delicte de malversació per la seva tasca a la ILC. Però es dona el cas que aquest delicte, que es vincula a la corrupció, també s’atribueix a altres diputats per una qüestió molt diferent: per l’1-O estan processats Jové i Salvadó (ERC), així com Serret -tot i que en el seu cas el més probable és que es quedi només en desobediència- o Lluís Puig si tornés a Espanya. En els casos vinculats a l’1-O no hi haurà dificultats per posar-se d’acord, però el cas de Borràs ja es veu que portarà cua: la mesa haurà de dir si la seva causa està vinculada a la corrupció o, com defensa ella, es tracta de lawfare. Les divergències al voltant d’aquesta qüestió ja es van viure al Congrés, quan ni ERC ni la CUP van votar contra el suplicatori presentat pel Suprem -van decidir no votar-. Els cupaires, de fet, ni tan sols han donat suport a Borràs com a presidenta de la cambra perquè consideren que hi ha una “ombra de sospita” sobre ella.

La mesa també pot haver d’establir un criteri sobre la cupaire Sabater, imputada per prevaricació, en cas que se li obri judici oral. Borràs defensava ahir a l’ARA una reforma del reglament per “preservar la presumpció d’innocència” i que els diputats mantinguin els drets fins a la sentència ferma.

La retirada de l’acta

El precedent de Torra encara sembla més complicat de resoldre, perquè no depèn només del Parlament. Al president se li va retirar l’escó de forma inèdita per ordre de la JEC, que va aplicar la “inelegibilitat” recollida a la llei electoral estatal per als condemnats sense sentència ferma per delictes contra l’administració pública. Torra estava sentenciat per desobediència per no haver retirat a temps la pancarta de suport als presos polítics i els exiliats. El Parlament ho va aplicar i això va provocar una forta crisi entre JxCat i ERC. Ara tots els parlamentaris investigats per desobediència, malversació o prevaricació es poden trobar en la mateixa situació si són condemnats en primera instància: que la Junta Electoral -si el PP, Cs o Vox repeteixen la mateixa operació que amb Torra- ordeni al Parlament la retirada de la seva acta. Borràs ha assegurat que defensarà “els drets” dels diputats davant les “ingerències” exteriors.

¿Això vol dir que la mesa desobeirà les eventuals resolucions si van en aquest sentit? Pot ser important la decisió que prengui el Suprem abans de l’estiu -hi ha deliberació al maig- sobre si la Junta Electoral era competent per retirar-li l’escó a Torra o si, com defensen els lletrats de la cambra davant del tribunal, és el Parlament qui té la facultat de decidir sobre les incompatibilitats.

Els altres casos

Hi ha tres causes més que afecten diputats, però la mesa d’entrada no hi tindrà cap paper. Laia Estrada (CUP) està investigada per desordres públics arran d’una manifestació el 2018 contra la reunió del consell de ministres a Barcelona. I, al costat oposat de l’arc parlamentari, Vox té dos diputats pendents de judici per delictes d’odi. El que sembla evident és que els tribunals tornaran a marcar la legislatura.