La distància entre els socis de govern s’eixampla

BarcelonaNo és cap secret que al Govern conviuen -almenys- dues estratègies diferents amb l’objectiu comú de la independència. Ni JxCat ni ERC amaguen la manca d’unitat per definir un full de ruta compartit en què els dos partits asseguren que estan treballant incansablement. L’executiu ja fa catorze mesos que teòricament ho intenta però, a l’avantsala d’una nova Diada i a l’espera de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, la distància entre els partits no fa més que solidificar-se. La conferència ahir a Prada del president de la Generalitat, Quim Torra, apuntant a la “confrontació” amb l’Estat n’és l’última constatació, precisament l’endemà que el president d’ERC, Oriol Junqueras, tornés a consagrar la via del diàleg com l’única possible per a l’independentisme. Torra fins i tot pretén que les institucions -el Parlament i el Govern- prenguin la iniciativa i assumeixin riscos. Una qüestió que ni a ERC ni al PDECat genera consens.

El debat diàleg/unilateralitat marca la política catalana des de l’inici del Procés. Les tesis unilaterals es van imposar abans de l’1-O, quan els líders independentistes semblava que assumien que no hi havia opció de dialogar amb el govern espanyol per pactar el referèndum. L’expresident del Govern Carles Puigdemont, en el llibre Reunim-nos, i el seu successor, Quim Torra, opten sense matisos per la confrontació i la desobediència. Només així, creuen, es podran posar les bases per a una hipotètica negociació. Un camí que avisen que comportarà “sacrificis”, com també adverteix de manera recurrent l’exconseller de Salut Toni Comín. ERC, la més decididament unilateralista abans de l’1-O, considera que aquella estratègia no va ser efectiva la tardor del 2017 i planteja seguir apostant pel diàleg, ara amb el PSOE, que no sembla que vulgui fer concessions.

Eleccions i socis potencials

Des de Prada, el discurs de Torra també va mostrar, almenys, dues diferències més amb els republicans. La primera, pel que fa a la convocatòria electoral. Mentre que ERC no hi tanca la porta, el president, que ja ho ha descartat en altres ocasions, va demanar ahir “estabilitat al Govern i a la majoria parlamentària”. Fonts d’ERC, però, sospiten que l’estratègia de Torra i Puigdemont pot passar per tornar a jugar la carta emotiva en unes eleccions amb Esquerra en el punt de mira.

La recerca de socis per fer el camí cap a la independència també divergeix. Torra posa èmfasi en atraure la CUP, el soci que vol per als pressupostos. ERC, amb el seu leitmotiv(“ampliar la base”), també pensa en els comuns, malgrat episodis com el de Barcelona. Quan la unitat, diuen JxCat i ERC, és més important que mai, la distància entre ells no para de créixer.