ERC i JxCat s’encallen en l’òrgan de coordinació del Procés

BarcelonaPassen els dies i la negociació no avança. A una setmana exacta de la data límit per al primer debat d’investidura, el pròxim divendres 26, Esquerra i Junts per Catalunya estan encallats i ni tan sols han començat a parlar encara de l’estructura i la composició del futur Govern. Superat in extremis l’escull de la mesa del Parlament, els equips negociadors de tots dos partits continuen aturats en el mateix punt que els separa des del minut u: l’estratègia sobre el Procés i, més concretament, sobre l’òrgan que n’hauria de coordinar l’estratègia. Fonts coneixedores de les trobades -ahir a la tarda n’hi va tornar a haver una altra al Parlament- expliquen a l’ARA que aquest punt continua sent el tap que impedeix que la resta de la negociació flueixi.

Tal com publicava aquest diari dimarts, l’independentisme dona forma a un nou espai de coordinació. Obstinats com estan ERC i JxCat a evitar que la nova legislatura sigui un calc de l’anterior pel que fa a les divergències públiques, es vol definir un òrgan de direcció estratègica que sigui vigent tota la legislatura i on es pugui parlar de la política al Parlament, de la relació amb el govern espanyol i també de la internacionalització del Procés.

Un espai que obriria, a més, una via perquè la CUP -amb un peu i mig fora del pròxim executiu- quedés incorporada de forma permanent en les converses entre ERC i Junts, a més de l’ANC i Òmnium Cultural. Només s’hi tractaria el que té a veure amb el Procés, que se separaria de forma clara del programa de Govern. Fins aquí el consens. Les diferències arriben a l’hora de definir l’organització d’aquest nou espai i la seva composició. Des de JxCat es reivindica que sigui el Consell per la República, argumentant que ja és un òrgan creat a l’exili i on hi ha representats els partits i entitats independentistes -menys la CUP-. Per rebaixar els recels dels anticapitalistes i també d’Esquerra, des de Junts proposen reformar tant l’estructura com la governança del Consell per convertir-lo en aquest nou ens de coordinació.

Però ERC no ho veu: aposten per impulsar un nou espai de les forces i entitats independentistes i que, com a molt, el Consell per la República s’hi integri com una entitat més, igual que Òmnium i l’ANC. Esquerra sempre ha vist amb recel el Consell per la República en considerar-lo “partidista”, i per la campanya electoral ja hi van suspendre la seva participació. Des de Junts creuen que els republicans tenen reserves perquè no volen reconèixer el rol de l’expresident Carles Puigdemont. En declaracions al programa Planta baixa de TV3, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, admetia ahir que hi ha converses obertes sobre com “reconfigurar aquest consens estratègic” després del 14-F i, tot i la paràlisi en què s’han situat les negociacions, es mostrava optimista perquè el coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, sigui investit el divendres 26 de març. Per la seva banda, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, en declaracions al Telenotícies de TV3, assegurava que les negociacions seguien avançant i que, malgrat la lentitud, es treballava per tenir i unes “bones bases per a la legislatura”.

El límit del diàleg

Fonts coneixedores de les converses entre els partits expliquen que el paper de l’òrgan de coordinació del Procés seria abordar quin rumb ha de defensar l’independentisme a la taula de diàleg amb el govern espanyol, i construir l’alternativa estratègica si es constata el fracàs de la negociació amb la Moncloa. Aquest és un dels altres punts a debat en les negociacions en què els independentistes no han aconseguit posar-se d’acord.

Mentre la CUP i JxCat volen acotar un temps màxim d’espera abans de certificar el fracàs o no de la negociació amb l’Estat, els republicans prefereixen fugir de terminis. La CUP voldria que el marge de maniobra de la taula de diàleg fos d’un màxim d’un any, mentre que JxCat reclama que la data límit se situï abans de les eleccions municipals del 2023. Davant d’aquests posicionaments, els republicans s’han obert al llarg de les converses a fixar el termini de dos anys, sempre un cop passades les eleccions locals.

En tot cas, Junts i els cupaires entenen que en aquest interval de temps, mentre estigui en marxa la negociació amb l’Estat, l’independentisme ha de treballar una alternativa estratègica -en el marc de l’òrgan de coordinació- per si falla la taula de diàleg. A més, des de Junts, també proposen una sèrie d’indicadors per avaluar de forma permanent els avenços (o no) amb la Moncloa.

Creuen que el govern espanyol no ha donat mostres d’acceptar ni l’autodeterminació ni l’amnistia -el PSOE ha rebutjat ja la iniciativa presentada al Congrés de Diputats aquesta setmana- i que difícilment canviarà d’opinió a partir d’ara. La CUP, en aquest sentit, dimecres ja va llançar un toc d’alerta en una conferència per posar pressió a ERC i a Junts: va rebutjar la negociació amb l’Estat i va reclamar una taula de diàleg entre els actors independentistes per teixir un nou “embat”.

La negociació sobre l’estratègia independentista està endarrerint la resta de qüestions a tractar. Aquesta setmana estava reservada per abordar el programa de govern, que quedaria al marge de l’òrgan de coordinació del Procés i es limitaria a gestionar les competències de la Generalitat. Tanmateix, tampoc s’ha pogut avançar gaire, més enllà d’algunes trobades de les comissions de treball sectorials d’ERC, JxCat i la CUP, que intenten buscar consensos sobre un pla de xoc social i el model d’ordre públic. I un cop resolguin això encara quedarà una de les carpetes més complicades i que queda sense obrir: l’estructura del Govern i el repartiment de conselleries.

Les eleccions del 14 de febrer no han resolt el conflicte estratègic dins l’independentisme. Uns i altres coincideixen que les urnes els han ordenat posar-se d’acord -per primer cop els partits independentistes han superat el 50% dels vots-, però a l’hora de concretar l’estratègia queden encallats una vegada i una altra. Queda una setmana perquè teòricament es produeixi un primer debat d’investidura de Pere Aragonès, que ara per ara no té els vots garantits per tirar endavant.