ERC descarta que s'hagi obert cap "esquerda" al Govern a partir de les disputes als ajuntaments

BarcelonaJxCat ha criticat obertament ERC pels pactes municipals amb el PSC que han acabat expulsant els postconvergents de diversos ajuntaments catalans. Els republicans no han volgut respondre al seu soci a la Generalitat i, de fet, han volgut minimitzar la importància d'aquests acords amb els socialistes subratllant que les pugnes als municipis no han desgastat la unitat del Govern. "No considerem que hi hagi cap esquerda al govern de la Generalitat a través dels pactes arreu del territori", ha assenyalat en roda de premsa la portaveu dels republicans, Marta Vilalta.

Segons ella, la prioritat d'Esquerra en les negociacions per configurar els ajuntaments ha sigut teixir acords "amb forces republicanes", cosa que ha dit que s'ha aconseguit majoritàriament. "Des d'ERC apostàvem per governs republicans i així és com hem treballat arreu del país, tenint en compte a la vegada aquelles dinàmiques locals que han existit", ha apuntat per justificar acords com els de Sant Cugat del Vallès, Figueres i Tàrrega, on Esquerra s'ha aliat amb el PSC i la CUP per governar al marge de JxCat.

La portaveu republicana ha celebrat l'increment de les alcaldies independentistes arreu del país i, a diferència de l'opinió de JxCat, ha insistit que l'estratègia "d'eixamplar la base" està funcionant. Ara, reclama centrar els esforços en una "estratègia unitària" de l'independentisme per "avançar cap a la República Catalana", també des dels ajuntaments.

Pressions al territori

Diverses seccions locals del partit han criticat haver rebut pressions de la direcció nacional per avortar pactes amb el PSC. Vilalta ha explicat que les decisions entre les seccions locals i l'executiva nacional han sigut "compartides". "Som un partit assembleari, que vol arribar al consens a l'hora de prendre decisions. Hem compartit opinions i valoracions i després es tracta de respectar-nos els uns als altres per enfortir-nos", ha indicat.

ERC ha aconseguit l'alcaldia en 359 municipis, un centenar més que ara fa quatre anys, i ha assolit el primer lloc en nombre de regidors, amb 3.114.