ERC, Junts, el PSC i els comuns es donen més temps per negociar la reforma de la llei de política lingüística

BarcelonaDesprés de la tempesta de la setmana passada, la reforma de la llei de política lingüística per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer el 25% de classes en castellà ha alentit el pas. El problema no està ni de bon tros resolt, però els impulsors del polèmic canvi normatiu han decidit aixecar el peu de l'accelerador i donar-se més temps per negociar i, sobretot, per trobar més suports entre la comunitat educativa i les entitats pro llengua. Així, si el pla inicial d'ERC, el PSC i els comuns -i també JxCat, abans de despenjar-se de l'acord per les crítiques del sector- era començar el tràmit parlamentari de manera immediata per poder-lo tenir enllestit la setmana que ve, ara s'han donat de marge fins a finals del mes d'abril. Sigui com sigui, no ho tindran fàcil, perquè aquest cap de setmana hi haurà contestació al carrer: diversos sindicats de l'ensenyament han convocat una concentració en contra de la modificació.

Els senyals de reducció de velocitat en pro d'ampliar més el consens han arribat aquest dimarts des del Parlament. La mesa ha tramitat la proposició de llei per lectura única (és a dir, per aprovar-la per la via ràpida en un sol debat), però en el marc de la junta de portaveus, que és on hi ha representats tots els grups i es fixa l'ordre del dia del ple, cap partit ha demanat que s'inclogui en la pròxima sessió, la setmana que ve.

El portaveu dels comuns, David Cid, ha explicat que es tracta d'un acord polític que implicaria portar la reforma al ple de després de Setmana Santa, del 26 al 28 d'abril. D'aquesta manera, els quatre partits que van acordar la reforma tenen encara un mes per parlar amb les entitats i refer el consens. La principal crítica rebuda, expressada a les xarxes socials, és que s'introdueix el castellà com a llengua d'aprenentatge. Una modificació que per als promotors de la reforma hauria de servir per driblar la sentència del TSJC que obliga tots els centres educatius a fer el 25% de classes en castellà. En la proposta s'introdueix la possibilitat que el castellà es faci servir a les classes, però no es fixen percentatges: es deixa en mans de cada centre educatiu en funció de l'entorn sociolingüístic. Els detractors de la reforma de la llei, però, creuen que el canvi no servirà per frenar els tribunals, i ho veuen com una via perquè es faci més castellà a l'escola.

En tot cas, amb aquest marge de temps, els grups polítics negociaran ara quines esmenes poden introduir a la proposta per arribar a un nou acord. Aquest dimarts, la secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, s'ha obert a introduir-hi alguna "petita millora", però ha insistit que, a parer seu, la reforma és bona. Fonts de Junts, al seu torn, consideren que la frenada de tots els grups és un indicador que la decisió ells que van prendre dijous passat de desmarcar-se de l'acord era bona. Ara el repte no és fàcil, ja que des del Govern volen intentar que les entitats pro llengua com Òmnium o la Plataforma per la Llengua avalin el canvi i, alhora, mantenir dins el consens lingüístic el PSC, que argumenta que s'han de complir les resolucions judicials. De fet, estarà en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya valorar si la reforma que proposa la Generalitat és suficient per concloure que s'està complint la seva sentència.

El consell d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va presentar la proposició de llei davant del tribunal com una de les mesures que estava promovent per complir la sentència del 25%, però ja hi ha qui ha manifestat que no n'hi ha prou. Una associació de guàrdies civils i diverses entitats contràries a la immersió reclamen ja l'execució forçosa de la resolució judicial, i l'extrema dreta de Vox ha anunciat aquest dimarts que també ho ha sol·licitat davant del TSJC. Qui no demanarà aquesta execució forçosa és el govern espanyol, tot i que també podia fer-ho. Fonts de l'executiu de Sánchez argumenten que la Generalitat ja s'ha dirigit al tribunal explicant les mesures que ha pres i que ara és moment de "respectar la independència de la justícia, la separació de poders i els temps judicials".

Distància amb la CUP

Malgrat que aquest és un tema que tensa el Govern -els dos socis de coalició, ERC i JxCat, hi mantenen posicions diferents-, aquest dimarts els dos partits han optat per no amplificar la polèmica i abaixar les revolucions. Tant la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, com la consellera de Drets Socials, Violant Cervera (JxCat), han coincidit en dir que la proposta de reforma de la immersió és un "bon punt de partida" i que, a partir d'aquí, s'hi poden incloure modificacions. Qui manté el to elevat és la CUP, que ha advertit que els canvis pactats en la definició del model lingüístic a l'escola encara engrandeixen més la distància que ja mantenia amb l'executiu. El diputat cupaire Xavier Pellicer ha arribat a dir que el seu partit, i també "mig país", està "en peu de guerra" amb el Govern i que per a ells la "legislatura està esgotada". Ara mateix no sembla que hi hagi cap marge perquè els anticapitalistes s'acabin sumant a la reforma. De fet, la CUP ha presentat una proposta pròpia per reformar la llei d'educació de Catalunya i situar el català com a llengua "única" que no ha passat el filtre de la junta de portaveus per ser debatuda en el proper ple. Els cuparies han demanat que es debati la setmana que ve, però la resta de grups ho han rebutjat.