ERC i Junts: una nova etapa de diàleg amb l'Estat sense estratègia coordinada

BarcelonaNo era cap novetat fins ara que ERC i Junts evidenciessin les seves estratègies divergents a Madrid. Els republicans han apuntalat la viabilitat del govern de Pedro Sánchez durant quatre anys després de consolidar la seva aposta pel diàleg i la negociació. Els juntaires, en canvi, han exercit majoritàriament d'oposició al renunciar a la via dialogada amb l'Estat. Ara bé, els resultats del 23-J van convertir Junts en clau perquè Pedro Sánchez revalidés la presidència i el partit de Carles Puigdemont va decidir, aquest cop sí, obrir una negociació amb el PSOE que ha acabat facilitant la reedició del govern de coalició. Així, ara que ERC i Junts comparteixen el camí del diàleg amb Madrid, ¿coordinaran la seva estratègia?

D'entrada, res fa pensar que sigui així. Els dos partits ja van negociar per separat les condicions per investir Pedro Sánchez. Dues negociacions en paral·lel que van acabar amb dos pactes que, en termes nacionals, són molt semblants. Tots dos van acordar la llei d'amnistia, però la van treballar per separat amb el PSOE. La prova de la descoordinació és que els republicans van anunciar un acord abans que els juntaires, que van tancar el seu pacte amb el PSOE una setmana després. Quan va ser el moment de registrar la llei, el partit d'Oriol Junqueras es va despenjar de la signatura perquè assegurava que no havia pogut revisar amb prou temps el text i va obrir la porta a esmenar la norma que Junts havia segellat amb els socialistes.

Tres espais de negociació

Més enllà de la llei d'amnistia, els dos partits independentistes també han acordat obrir espais de negociació paral·lels amb l'Estat. Els republicans van pactar amb els socialistes mantenir la taula de diàleg entre els dos governs, però també obrir-ne una entre partits (ERC-PSOE) on van situar la figura d'un verificador. Junts també va acordar obrir una negociació amb el PSOE amb un mecanisme de verificació internacional –una de les exigències dels juntaires des de l'inici–. En tots tres casos, aquests espais de negociació haurien de servir per abordar el conflicte polític on, tant Junts com ERC, volen posar un referèndum sobre la taula. D'entrada, però, funcionaran en paral·lel.

Els republicans han ofert a Junts i també la CUP afegir-se a la taula entre governs, però tant el partit de Carles Puigdemont com els anticapitalistes ho han rebutjat. En canvi, els comuns han demanat seure a la part catalana de la taula com a part del "catalanisme transversal", ha dit aquest divendres la líder al Parlament, Jéssica Albiach, a Ser Catalunya. JxCat recela que ara els republicans es vulguin coordinar amb ells després de quatre anys rebutjant-ho. Recorden, així, que la negativa d'ERC de coordinar-se a Madrid va ser un dels motius que els van portar a sortir del Govern. ¿Pot canviar això durant la legislatura? Ara per ara els juntaires volen explorar la seva pròpia negociació amb el PSOE –i no afegir-se a la taula de diàleg del president Aragonès–, ja que remarquen que per primer cop hi haurà una monitorització internacional dels pactes.

ERC defensa la seva estratègia negociadora i recorda que s'han reunit setmanalment amb els socialistes durant aquests últims tres anys. "Volem continuar com fins ara", apunten fonts republicanes, que lamenten que Junts no hagi respost a les crides a la coordinació durant tot el procés de negociació per investir Sánchez. Esquerra subratlla que no farà reunions públiques fins que no hi hagi alguna "concreció" per anunciar. El missatge és per treure's pressió de sobre en el sentit de quan serà la primera trobada amb els socialistes, perquè Junts es reunirà aquest dissabte amb el PSOE a Suïssa. "Que no l'escenifiquem no vol dir que no en fem", apunten les mateixes fonts d'Esquerra. Pedro Sánchez i Pere Aragonès es veuran el 21 de desembre al Palau de la Generalitat, una trobada que ha de servir per oficialitzar l'inici de les negociacions per materialitzar els acords d'investidura.

El dia a dia al Congrés

Més enllà de l'acordat, l'independentisme també es va comprometre a fer que els pactes d'investidura amb el PSOE anessin més enllà i es convertissin en un acord de legislatura sempre que els socialistes complissin amb tot el que van posar per escrit. La primera prova per donar aire a la legislatura seran els pressupostos de l'Estat que el govern espanyol està disposat a elaborar un cop configuri el seu gabinet. ERC ja ha donat suport als últims tres comptes estatals, però Junts seria la primera vegada que ho faria.

Els pressupostos seran el primer examen per comprovar fins on pot arribar l'estabilitat de la legislatura. Però el govern espanyol necessitarà el suport de l'independentisme català, i també del basc, per tirar endavant la seva agenda legislativa. El PSOE i Sumar es van comprometre, per exemple, a tornar a portar a la cambra baixa reformes com la de la llei mordassa, que no va tirar endavant la legislatura passada precisament per l'oposició de l'independentisme –exigien la prohibició de les pilotes de goma, entre altres condicions–, però també desenvolupar la llei d'habitatge per regular els lloguers –Junts no va donar-hi suport en el seu moment– i obrir el meló d'una reforma fiscal. Són qüestions, doncs, que no només dependran del compliment dels acords previs d'investidura, sinó que també hi primarà l'eix esquerra-dreta. "Som partits ideològicament diferents en aquest sentit", diuen des d'Esquerra. I és que des de Junts aprofitaran per marcar perfil en l'àmbit sectorial, sobretot explotant la seva aliança amb el PNB, que també forma part de la majoria necessària per tirar endavant les iniciatives: tots dos actuaran de fre a les mesures que vinguin de l'esquerra del PSOE i puguin encendre les alarmes als sectors empresarials.