ERC i Junts intenten acostar posicions de cara al 23-J

BarcelonaLa patacada d'Esquerra a les eleccions municipals i també l'abstencionisme detectat en el camp independentista ha fet que alguna cosa canviï, almenys retòricament i abans que comenci la campanya electoral, entre els republicans i Junts per Catalunya. Els dos partits, després de partir peres i trencar el govern de la Generalitat l'octubre passat, s'esmercen ara per intentar acostar posicions de cara als comicis espanyols del 23 de juliol, o, si més no, perquè ho sembli. "S'ha començat a teixir alguna cosa", ha dit la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, aquest dimecres en una entrevista al Cafè d'idees, de TV2 i Ràdio 4: "Tots els partits independentistes hem de fer una reflexió i hem de fer autocrítica". Mentrestant, al Parlament ha sonat la mateixa melodia: en la sessió de control, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit a teixir un "front democràtic" per encarar un eventual govern del PP i Vox a Madrid i ha ofert a Junts un "programa compartit" a les eleccions espanyoles, així com un full de ruta a Catalunya per "defensar" la llengua i la cultura. "Un mínim", ha remarcat Aragonès.

"Valorem la rectificació", ha dit el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, que s'ha refermat en l'opinió que "refer la unitat" de l'independentisme és el camí. A parer seu, s'ha demostrat que l'estratègia d'Esquerra d'anar "sola" a Madrid no ha donat resultats i ha apuntat que la "repressió" al sobiranisme ha continuat amb el govern del PSOE i Unides Podem, així com la "retallada de les competències", la falta d'"inversió" i els "atacs a la llengua". "[El PSOE i Unides Podem] Usen l'amenaça per fer por, però llavors pacten perquè no hi hagi un alcalde independentista a Barcelona", ha criticat Batet, i ha donat la benvinguda a l'oferiment del president: "Ara s'obre a una posició conjunta a Madrid. Per cert, va ser la principal raó per la qual es va trencar el Govern", ha dit el juntaire. "La meva obligació com a president és no quedar-me enfangat en els retrets", ha respost Pere Aragonès, evitant respondre críticament al parlamentari de Junts.

Aquesta setmana ja hi va haver un signe d'apropament entre els dos partits del cap de files d'Esquerra, Gabriel Rufián. Dilluns, en una roda de premsa, va demanar consensuar el preu de la investidura a Pedro Sánchez, tot i que no es va mullar sobre quin podia ser. Alhora, Junts ha descartat reeditar el pacte de la Diputació a Barcelona amb el PSC després de la maniobra de Jaume Collboni per desbancar Xavier Trias de l'Ajuntament de la capital catalana.

I és que l'acord entre els independentistes en aquest àmbit és difícil, ja que les posicions són allunyades. Esquerra ha donat suport al govern de Pedro Sánchez durant els últims quatre anys, i Nogueras va reafirmar ahir, dimarts, que JxCat "no regalarà ni un vot" al PSOE per evitar un executiu del PP i Vox. En el ple d'aquest dimecres, de fet, el líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a allargar la mà a ERC per buscar consensos i "posar Catalunya en marxa". I pel que fa a la CUP, ja s'ha pronunciat sobre les seves condicions: ha dit que només donarà suport a una investidura de Pedro Sánchez si és a canvi d'un referèndum d'autodeterminació.

La CUP responsabilitza al Govern de l'abstenció independentista

Precisament, els cupaires han estat els que aquest dimecres han mantingut el to més dur amb el president, Pere Aragonès, i l'estratègia d'Esquerra a Madrid. La diputada anticapitalista Eulàlia Reguant ha acusat el Govern de ser el responsable del "correctiu electoral" a l'independentisme d'aquestes últimes municipals, amb la seva estratègia de col·laboració amb l'Estat vehiculada a través de la taula de diàleg. Reguant ha recordat al president que es va comprometre a valorar els fruits de la taula durant la primera meitat del 2023 i li ha retret haver "bandejat" de les trobades les qüestions per les quals es va defensar el diàleg, com un referèndum acordat. Aragonès li ha respost traient pit de l'alliberament dels presos polítics i la modificació del Codi Penal amb la derogació de la sedició, i ha defensat la seva proposta d'un acord de claredat per passar a una "segona fase en la negociació" amb Espanya. Les distàncies amb els cupaires, doncs, no s'han mogut i continuen igual d'allunyades.