ERC i Junts negocien blindar el Govern amb tres comissions de coordinació i un botó vermell

BarcelonaL'endemà de les eleccions del 14 de febrer, Esquerra, Junts i la CUP es van emplaçar a una negociació ràpida per formar Govern i articular la majoria de més del 50% de l'independentisme que havien abanderat en campanya electoral. Aquest dimarts fa dos mesos de la cita a les urnes i l'acord encara no ha arribat, cosa que ha provocat que Pere Aragonès ja hagi perdut dues votacions d'investidura. Els republicans han assolit un pacte amb la CUP, però la negociació amb el partit de Carles Puigdemont encara no ha fructificat. Des de dimecres passat que no es reuneixen –tot i que segueixen les converses informals– i, això sí, ja s'han intercanviat diversos documents sobre les diferents carpetes de la legislatura. En un dels últims que Esquerra ha remès a Junts, segons diverses fonts consultades per l'ARA, es recullen els mecanismes de coordinació per intentar blindar l'acord de legislatura, amenaçat des del minut 0 per les tensions de l'anterior mandat. Es parla de fins a tres comissions de seguiment de l'acord –cadascuna amb la seva pròpia freqüència de reunions– i un botó vermell que només s'activaria de manera excepcional en cas de crisi.

Aquest dimecres al matí el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ho ha confirmat en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', en què ha explicat, a més, que ha mantingut converses sobre la qüestió amb l'expresident Carles Puigdemont, i la cap de llista i el secretari general de JxCat, Laura Borràs i Jordi Sànchez.

Es tracta només d'una proposta –que donava resposta a una altra de Junts– que no només parla dels mecanismes de coordinació, sinó també d'un pacte "global" en què s'inclou la taula de diàleg, la formació d'un nou estat major del Procés i polítiques públiques en l'àrea de sanitat, educació, canvi climàtic i feminismes. El que no aborda, encara, és el repartiment de carteres dins l'executiu, tot i que s'assumeix que serà un executiu de coalició 50-50 entre ERC i Junts. El vicepresident ha explicat que té una "interlocució prioritària" amb Sànchez, encara que també parla amb Borràs i Puigdemont. Pel que fa a l'expresident, ha precisat que fa uns dies va mantenir-hi una conversa "cordial i aclaridora", en què va subscriure la proposta de programa de Junts consistent en "apel·lar a organismes europeus" per reivindicar la celebració d'un referèndum. Aragonès s'ha mostrat convençut que hi haurà un acord "aviat", i ha alertat que esgotar terminis seria una "irresponsabilitat", encara que ERC, ha dit, està preparada per assumir responsabilitats en "qualsevol escenari", també en un govern en solitari.

Una de les obsessions tant dels republicans com de Junts és evitar que es repeteixin les polèmiques continuades de l'anterior mandat. Això passa, entre d'altres, per una coordinació més intensa de la que hi havia hagut fins ara. Les diverses fonts consultades per aquest diari expliquen que en la proposta d'Esquerra hi ha diferents nivells de seguiment per avaluar el compliment de l'acord: una primera comissió parlamentària formada pels presidents i els portaveus dels dos grups, que es trobarien de forma freqüent per coordinar tota l'acció legislativa del Govern; una segona comissió de seguiment amb representants dels partits, dels grups parlamentaris i del govern dels dos partits –es reuniria de forma menys freqüent, però seria clau per coordinar l'acció de l'executiu i del legislatiu–, i una tercera que es trobaria aproximadament cada sis mesos i que s'encarregaria de monitoritzar el compliment del pacte.

Aquesta última comissió s'assembla a la que ja va posar en marxa l'Acord del Botànic de la Generalitat valenciana: els consellers marxen junts per passar tot un cap de setmana de reunions i avaluen si s'estan complint o no els compromisos del mandat. S'anomenen "seminaris" de l'executiu i el resultat, en el cas valencià, es fa públic per afavorir la transparència i millorar la coordinació. A banda d'això, l'acord entre els socialistes, Compromís i Podem al País Valencià també els obliga a coordinar-se en el dia a dia, ja que comparteixen alts càrrecs dins les conselleries per evitar els compartiments estancs. Aquesta mesura, de moment, no forma part dels documents que s'han intercanviat Junts i ERC.

Declaració a favor del diàleg

Més enllà de la coordinació, ERC també ha fet arribar altres propostes en les últimes hores. En el camp de la taula de diàleg, per exemple, es negocien un seguit de passos per escenificar l'inici del procés de negociació amb l'Estat, partint del resultat del 14-F, que supera el 50% dels vots independentistes. Esquerra i Junts estudien una declaració al Parlament sobre la posada en marxa de la negociació amb l'Estat i una declaració d'intencions en aquesta mateixa línia que hauria d'assumir el nou consell executiu. En el mateix àmbit, es proposa crear una comissió d'estudi al Parlament que segueixi l'evolució de la taula de diàleg amb compareixences d'experts especialistes en la matèria. El termini per decidir si el diàleg amb l'Estat està donant fruits seria el mateix que els republicans van pactar amb la CUP: a mitja legislatura, d'aquí dos anys, s'analitzaria si hi ha passos endavant que justifiquin seguir les reunions amb el govern espanyol.

Malgrat aquest itinerari dibuixat, no és una proposta tancada i, entre altres coses, cal negociar el contingut de la resolució al Parlament. Junts portava en el programa electoral ratificar totes les declaracions de sobirania i la declaració d'independència si se superava el 50%. També plantejava sol·licitar la intervenció de les institucions europees per forçar un referèndum acordat. Amb la preponderància d'Esquerra després de les eleccions, la negociació amb l'Estat passa a tenir un rol central durant la legislatura.

Tot i això, no es descarta fer referències al nou "embat democràtic", que els republicans també han pactat amb la CUP i que, precisament, reclama Junts pel seu escepticisme envers el govern del PSOE i Podem. La creació d'un estat major del Procés en el marc d'un Consell per la República reformulat segueix estant sobre la taula amb la idea que dissenyi una alternativa si fracassa la negociació. Aquest "nou embat" no es definirà en el pacte de legislatura entre ERC i la CUP ni en el que puguin subscriure ERC i JxCat, sinó que els partits independentistes es donen uns dos anys per definir-lo. Per als cupaires i ERC ha de tenir forma "preferentment" d'un nou referèndum.

Ara bé, ¿quines facultats tindria aquest nou estat major del Procés? En el discurs d'investidura el candidat Aragonès va deixar clar que no acceptaria "tuteles" de Waterloo, mentre que Junts va negar la major assegurant que no pretenien controlar la Generalitat des de l'exili. De moment, el consens que es dibuixa passa perquè l'estat major decideixi els posicionaments independentistes sobre el que afecta l'eix nacional en les cambres catalana, europea i espanyola, deixant de banda el que té a veure amb el dia a dia de Govern i les propostes sectorials. El problema és que, fins ara, no s'especifica quines votacions o decisions entrarien dins el capítol de "dia a dia" o de "propostes sectorials". És a dir: ¿els pressupostos de l'Estat són una qüestió ubicada a l'eix nacional o bé corresponen a la gestió del dia a dia del govern? ¿I l'aprovació de l'estat d'alarma? De moment, aquestes preguntes no tenen resposta en les converses que estan tenint els negociadors.

El desenllaç, cap al mes de maig

Si bé un cop superada la investidura fallida, Esquerra i Junts preveien un acord per Sant Jordi, ara la majoria de fonts veuen difícil que de cara a la setmana que ve es pugui tancar tot. S'inclinen més per finals d'abril o principis de maig. Hi ha dues dates encerclades al calendari per intentar tancar abans l'acord: les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid –hi ha qui creu que poden fer canviar l'escenari de la política espanyola i desmuntar l'acord de la legislatura basat en el diàleg– i la fi de l'estat d'alarma el 9 de maig, en què les comunitats autònomes recuperarien totes les competències i haurien d'afrontar la quarta onada de la pandèmia amb les eines que tenen a l'abast.

Des de l'inici de la negociació el calendari s'ha anat modulant perquè el ritme de les converses és lent: el modus operandi d'aquesta negociació dista de l'imaginari habitual. Si al ciutadà de peu li pot venir al cap la imatge de les cúpules dels partits tancades durant hores i hores en una habitació per assolir un pacte, les converses de l'inici d'aquesta legislatura passen per contactes informals i s'intercanvien documents a distància. El resultat, per ara, dos mesos de bloqueig des del 14-F.