ERC i Junts busquen culpables

BarcelonaEl manual d'una crisi de govern diu que, quan l'executiu entra en el col·lapse definitiu, cada una de les parts en conflicte concentra tota la força en culpar l'altra part del fracàs. Així ha passat en els dos precedents més recents: quan va es va acabar el primer tripartit (2006) o quan es va trencar Convergència i Unió (2015). Tot i que el Govern actual encara aguanta, Junts i ERC, ERC i Junts, han entrat en la delicada fase de culpabilitzar-se de la crisi actual. Junts considera que els republicans són els responsables de la situació per no haver complert el pacte de govern que van firmar el maig del 2021; i ERC assegura que és el partit de Borràs qui no ha respectat l'acord des del principi i qui desestabilitza el Govern.

Malgrat que ja han passat 48 hores de la reunió dels dos partits al Palau de Pedralbes que va constatar la crisi, els ànims no s'han calmat. Aquest divendres Junts ha disparat tan amunt com ha pogut. El seu portaveu, Josep Rius, ha demanat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que "actuï com a president d'un govern de coalició i no com a líder d'un partit". En entrevistes a Catalunya Ràdio, a SER Catalunya i també a TV3, ha evidenciat que a Junts no han caigut bé les paraules del president –les primeres que deia sobre la crisi– quan aquest dijous va instar el seu soci a deixar de banda els "ultimàtums" i treballar per "reforçar" el seu gabinet. S'ha obert tan de bat a bat la veda dels retrets, que si el president ja va enviar algun dard a Junts, avui Junts s'hi ha tornat i ha admès que el "moment és delicat".

Des de fa alguns dies els esforços de Junts se centren en situar la responsabilitat de la situació sobre Esquerra. És a dir, que el marc mental que s'acabi imposant sigui que la culpa de tot plegat no és que ells es plantegin deixar el Govern, sinó que ERC està incomplint el pacte que en el seu dia van subscriure Jordi Sànchez i Pere Aragonès. Aquest divendres Rius ho ha formulat així: "La nostra sortida del Govern depèn de si ERC compleix o no el pacte que va subscriure amb nosaltres. És ERC qui s'ha d'aclarir. Té un guirigall d'acords d'investidura. En té un amb el PSOE i un amb nosaltres i ha respectat més el del PSOE".

Des d'Esquerra la situació es veu a la inversa. Consideren que el litigi actual és cosa de Junts, que ha plantejat una possible sortida del Govern únicament per mirar d'externalitzar un problema intern: el llarg pols que mantenen els sectors més institucionals del partit –partidaris de governar– amb els més unilateralistes –que són favorables de trencar i marcar perfil des de l'oposició–. Aquest dijous ho plantejava sense embuts Aragonès, que va reclamar al partit de Borràs que resolgui els "debats interns" en lloc de traslladar els seus problemes al Govern. En una entrevista amb l'ARA que es publicarà diumenge, el president col·loca la pilota a la teulada de Junts, ja que considera que és responsabilitat seva desfer l'embolic. Això sí, també elogia la feina de tots els consellers del seu gabinet, sense fer distincions de partits: "Tots els membres del Govern compten amb la meva confiança per treballar com fins ara".

Junts va fer una avaluació del compliment del pacte de Govern i va concloure que les qüestions sectorials avancen bé, mentre que el suspenia en l'àmbit del Procés. En concret, apunten tres qüestions que no s'estan complint de l'acord de legislatura i que ara demanen que Esquerra compleixi: la coordinació al Congrés de Diputats dels grups independentistes; que es reprenguin les reunions entre partits i entitats sobiranistes per crear la direcció estratègica del Procés i que a la taula de diàleg es parli d'amnistia i autodeterminació. "Només demanem que es compleixi l'acord", afirmen fonts de Junts, segons informa Núria Orriols Guiu.

Fonts republicanes consultades per l'ARA defensen que és Junts el responsable de l'"incompliment" del pacte, pràcticament des del principi. S'agafen, per exemple, al fet que a l'acord hi diu que ERC i Junts treballaran "des de la confiança i la lleialtat per enfortir la posició negociadora de la part catalana i millorar-ne les condicions i garanties". És a dir, treballaran plegats en defensa de la taula de diàleg. "No ho han fet des del minut u. No són a la taula i la debiliten en cada declaració", assenyalen les mateixes fonts.

Les arrels del conflicte són tan profundes que aquesta setmana s'ha complert ja un any des que Aragonès va deixar Junts fora de la taula perquè no acceptava fer una delegació formada íntegrament per consellers.

Reunió ANC-Puigdemont

Mentrestant, l'ANC, que ha sacsejat encara més el mapa polític amb la demanda de reactivar la DUI la tardor de l'any vinent –i que va provocar una nova topada ERC-Junts–, s'ha reunit aquest divendres amb el Consell per la República en la ronda de converses que manté amb partits per abordar la seva proposta. La presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, s'ha vist amb l'expresident Carles Puigdemont a Waterloo en una trobada que ha durat menys d’una hora. Fonts del Consell per la República han explicat que la reunió ha servit per "posar en comú punts estratègics i encarar el gran acte de l'1-O" a Barcelona, però no han concretat si avalen activar la DUI. Una valoració que podria fer el vicepresident del Consell, Toni Comín, en una atenció als mitjans que farà aquest dissabte.

Tampoc l'Assemblea ha informat de la rebuda que ha tingut la seva proposta, a diferència del que va fer després de les reunions amb el Govern i Junts, quan va criticar que no la compartissin. La trobada, segons fonts de l’entitat, ha servit per valorar l’escenari polític, però s'ha centrat en la celebració dels cinc anys de l'1-O. Aquell dia i abans de l’acte del Consell a l'Arc de Triomf, l'Assemblea farà un mur davant del Palau de la Generalitat amb urnes del referèndum per denunciar "la separació existent entre el poder i el poble" en un acte que es tancarà amb la intervenció de la seva presidenta. Una nova acció de pressió de l'entitat a un Govern que trontolla i en un clima de màxima divisió per a l'independentisme.