ERC celebra un històric segon lloc i allarga la mà a la coalició d’esquerres

BarcelonaSi un analista polític intergalàctic hagués aterrat ahir al Born Centre Cultural, on feia el seguiment de la nit electoral ERC, hauria previst que un resultat que comportés triplicar escons faria córrer rius de cava entre els dirigents republicans. La previsible eufòria, però, es va limitar ahir a una alegria continguda, i això que la candidatura encapçalada per Gabriel Rufián va complir les expectatives del partit per la franja alta. Els nou diputats folgats assolits ahir suposen un creixement espectacular respecte als tres assolits el 2011, l’últim dels quals pidolant-lo. De la mateixa manera, ERC se situa per primer cop com a segona força en unes eleccions estatals -també en vots-, catapultant-se des de la cinquena plaça. Oriol Junqueras, en definitiva, havia portat la formació a escriure un nou capítol històric, però el punt final no va culminar amb un brindis que el segellés. Al pastís republicà li va faltar la cirereta que fes rodona la nit. Per contra, Junqueras va allargar la mà per convidar En Comú Podem a sumar-se al procés, un cop constatat que, tot i guanyar a Catalunya, els vents de canvi no van bufar tant a l’Estat.

Tanmateix, l’èxit no va ser rotund. El principal motiu va ser precisament que ERC es va situar molt més a prop de la quarta força -va assolir menys d’un punt percentual més que Democràcia i Llibertat- que de la primera. La destacada vencedora era En Comú Podem, amb més de vuit punts d’avantatge, i això que la coalició havia estat al centre dels atacs d’ERC, que li havia titllat d’inviable la promesa de referèndum pactat i amb qui volia pugnar per liderar l’esquerra catalana. A més, els integrants de JxSí van perdre uns 450.000 vots respecte al 27-S. Per no mencionar que els republicans s’havien situat clarament com a primera força en les europees del 2014, amb el 23,7% dels vots, gairebé vuit punts més que ahir. De fet, Junqueras també segueix sense assolir el sostre de suports fixat per l’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira en les estatals del 2004, quan, amb una participació superior, va recollir 638.902 paperetes, gairebé 40.000 vots per sobre de Rufián -a l’espera de tot el vot per correu.

Expectatives a l’alça en qüestió

Per tant, la idea de fons és que, mentre les europees i la demoscòpia assenyalaven que els republicans estaven situats a la pole per fer el sorpasso a CDC i aspirar a presidir la Generalitat tan aviat com se celebressin unes noves eleccions catalanes sense coalicions excepcionals, la irrupció d’En Comú Podem qüestiona les expectatives. ERC segueix mantenint-se per davant de CDC com a partit més votat al conjunt del país, però ja no és la força que creix més. A més, no va poder imposar-se en cap de les quatre demarcacions ni va guanyar tant múscul com volia a l’àrea metropolitana -on Rufián i Joan Tardà havien centrat molts esforços-, ja que la coalició d’esquerres hi va arrasar.

Més enllà d’això, però, el resultat segueix sent històric i, tot i que la il·lusió no fos completa, tant Junqueras com Rufián i Tardà van celebrar-lo davant els aplaudiments d’algunes desenes de simpatitzants. “Per ser els resultats d’un altre estat no està malament”, va ironitzar el cap de llista, que reconeixia que el fet que JxSí i la CUP encara no hagin pactat un govern ha pogut desmobilitzar part de l’electorat. El seu número dos apuntava igualment que el debat s’havia desenvolupat sobretot en clau estatal i explicava que part de l’abstenció sobiranista es podia deure al fet que molts catalans ja han “desconnectat” de l’Estat.

Tot i això, van celebrar que el bipartidisme hagi tremolat, però també van destacar que, mentre PP i PSOE segueixen copant les Corts estatals, a Catalunya el dret a decidir i el desig de canvi s’han expressat amb claredat. Així, Junqueras va subratllar que el referèndum pactat que volia Podem seguirà sent inviable després del 20-D -el PP mantindrà la majoria absoluta al Senat-, motiu pel qual va tornar a convidar la coalició catalana que liderava a sumar-se al procés sobiranista. “Els convidem a fer el referèndum que sí que és viable i que serveix, el de la Constitució de la República Catalana”, va insistir, ja que “el futur del país passa per la constitució de la República Catalana i per la consolidació de la majoria social que ens ha de permetre construir-la”.