ERC, en guàrdia pel vot útil a CiU

BARCELONAEl conte de la lletera a can ERC imaginava un partit que, després d'una severa davallada dels 21 als 10 diputats passant de tercera a cinquena força, renovava les cares i les formes i entronava Oriol Junqueras com a nou líder capaç de fer oblidar els tripartits i tornar a seduir l'independentisme en bloc. I en un moment en què el dret a decidir anava guanyant adeptes, el PSC era incapaç d'anar més enllà d'un federalisme desacreditat i CiU mantenia uns pactes amb el PP que posaven en qüestió la seva transició nacional, els republicans ja preveien un salt notable que els permetés somniar a recuperar el paper central i protagonista de temps passats. En aquestes d'abans de l'estiu alimentaven el somni.

La gerra de llet ha caigut a terra i s'ha trencat, però, quan Artur Mas ha partit peres amb el PP abruptament i ha abraçat amb menys ambigüitats que mai la reivindicació de l'estat propi després d'una històrica manifestació de la Diada, que s'ha fet seva. I, tenyint d'un marcat to presidencialista el procés cap a la sobirania, ha aconseguit eclipsar els anys que, com una formigueta, ERC picava pedra. Ara els republicans temen treure'n poc rèdit per culpa d'un vot útil independentista massiu a CiU, que demana força per encarar el procés. Les enquestes ofereixen dades contradictòries, però la majoria els situen per sota dels 15 escons i les alarmes s'han disparat a la seu nacional del carrer Calàbria.

Mas tapa les fugues

"Mas està tapant la fuita de vots de CiU cap a ERC", reconeix un dirigent republicà. La direcció està descol·locada pel gir i la precipitació dels esdeveniments i tem que, a mesura que avanci la campanya, els mengi encara més terreny una CiU que aspira a la majoria absoluta. En aquest context, ERC es vol vendre com la garantia que el futur Govern no s'arronsi si és forta, ja que, segons la mateixa font, "no saps si Mas amb majoria absoluta aguantarà la pressió", sobretot per la influència de les elits econòmiques. Uns dubtes que, com reconeix un altre dirigent, costaran de fer creïbles mentre els mitjans de Madrid, el PSC i el PP cada dia presentin Mas com un líder independentista radical.

A favor d'ERC hi juga, però, l'entesa amb el Govern pel pacte fiscal. Sabent la quantitat de votants que poden dubtar entre la seva fiabilitat independentista i el vot útil cap a CiU, els republicans prioritzaran presentar-se com a capaços d'influir en la federació abans que carregar-hi en contra, per evitar espantar els que dubten entre Junqueras i Mas. La cúpula d'ERC entén que toca demostrar "capacitat d'acord per avançar i no arronsar-se" i treu pit en el fet que "CiU va assumir la línia d'ERC al pacte fiscal", que no es va desdibuixar ni aigualir en tot el procés. Ara volen tenir el mateix rol en el trànsit a l'estat propi.

Però això no vol dir, avisen, que ERC renunciï al seu perfil més social. Però el farà servir com un valor, no com un element per desgastar CiU, amb qui tenen una frontera més àmplia. Volen deixar que siguin el PSC i ICV els que ataquin les retallades, mentre ERC mira d'actuar com la "peça socialdemòcrata del procés independentista".

D'aquí l'intent d'incorporar socialistes crítics i partidaris del dret a decidir, com Montserrat Tura i Ernest Maragall. "Si depèn d'ERC, el projecte nacional es concretarà, i ho farà amb accent socialdemòcrata i els decebuts del PSC hi han de ser", explica a l'ARA Junqueras, que afegeix: "El nostre model econòmic i social no és el de Mas. La prova és que en dos anys no hem votat ni els pressupostos ni cap llei econòmica". Tampoc brandaran els casos de corrupció que assetgen CiU. Entenen que ho farà l'espanyolisme per desacreditar el sobiranisme. "Denúncia sí, espectacle no", avancen.

A més de la complicitat de Mas amb l'electorat independentista, a ERC també pot perjudicar-li la fragmentació. Hi ha escepticisme sobre la possibilitat de tancar coalicions i Reagrupament -fins ara aliat de Junqueras- aposta per una llista unitària liderada per Mas. Si arriba el cas, SI confia a seguir per si sola al Parlament pel perfil d'"independentisme al peu del canó", segons un dirigent. Si no fructifica cap coalició, es presentaran com la garantia en contraposició a l'"ambigu" acord CiU-ERC sobre el dret a decidir. I la CUP preveu ratificar el 13 d'octubre -fora de termini per fer coalicions- la decisió de presentar-se i buscarà diferenciar-se amb un perfil d'esquerres i una aposta desacomplexada pels Països Catalans.

En menys de dos mesos se sabrà si el peix gros (CiU) es menja els petits o es veu condicionat per aquests en el trànsit cap a l'estat propi.