ERC guanyaria el 21-D però notaria l'efecte de la candidatura de Puigdemont, segons dues enquestes

BarcelonaCap enquesta pronostica res que no s'assembli a una victòria d'ERC en les eleccions del 21 de desembre. Aquest diumenge és El Periódico i l''Abc' qui publiquen sondejos en què els republicans serien la força més votada, però començarien a notar l'efecte de la candidatura que encapçalarà el president del Govern, Carles Puigdemont.

Segons El Periódico, ERC guanyaria les eleccions amb 37-38 escons, i consumaria per primer cop el 'sorpasso' al PDECat. Amb les sigles Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont obtindria entre 24 i 25 escons, i seria la segona força al Parlament, però empatat amb els mateixos diputats que Ciutadans i el PSC.

La majoria absoluta es mantindria per la mínima, perquè la CUP obtindria entre 7 i 8 diputats (ara en té 10). Qui no compliria les expectatives seria Catalunya en Comú, que perdria pes al Parlament i es quedaria amb 9-10 diputats (davant dels 11 actuals). El PP de Xavier Garcia Albiol seria l'última força, amb 7 escons.

L'ABC també preveuen la victòria d'ERC

Amb un milió de vots, Esquerra assoliria els millors resultats de la democràcia i s'enfilaria fins als 35-37 escons. Fins ara, els 23 que Carod-Rovira va aconseguir el 2003 eren el sostre de la formació que el 21-D tornarà a encapçalar Oriol Junqueras, encara en presó provisional a Madrid. És un resultat històric, però no el que apuntaven les enquestes fins ara, que pronosticaven fins a 45 diputats per als republicans. Per què? L'enquesta de l''Abc' és la primera que incorpora l'efecte Puigdemont. És a dir, la primera en què ja se sabia que Puigdemont seria cap de llista del PDECat.

Es va fer entre el 13 i el 16 de novembre (el 15, el PDECat va donar mans lliures a Puigdemont per fer una llista a la seva mida). Junts per Catalunya creixeria dels aproximadament 15 diputats que les enquestes anteriors donaven al Partit Demòcrata i s'enfilaria fins als 24 amb 726.000 vots. Eufòria pel context de què venien, però tot i això els pitjors resultats de la història per als convergents.

La suma d'ERC i el PDECat es quedaria lluny de la majoria absoluta –que CDC i ERC sempre havien assolit fins al 2012– i se situaria entre els 59 i els 61 diputats. Per revalidar la majoria absoluta de la legislatura passada haurien de recórrer a la CUP, que patiria un lleuger retrocés fins als 244.000 vots i 7-8 diputats (en tenia 10 fins ara). En el millor dels casos, segons l'enquesta de l''Abc', doncs, l'independentisme aconseguiria una majoria absoluta raspada i perdria suports respecte al 2015.

L'unionisme es mobilitza

Per què l'independentisme podria perdre la majoria absoluta al Parlament? No seria per la pèrdua de suports. El 27-S es va batre el rècord de participació amb un 75% gràcies, entre altres coses, a la mobilització massiva dels partidaris d'un estat propi. Dos anys després, l'enquesta de l''Abc' pronostica que l'independentisme sumarà aproximadament els mateixos vots que aleshores: gairebé 2 milions sumant les tres candidatures. ¿La llei D'Hondt els perjudicarà per anar separats? Seria una conclusió precipitada i més veient com l'enquesta apunta que el 21 de desembre la participació creixeria fins al 82%.

La mobilització de l'unionisme es tornarà, doncs, també massiva el 21-D. Els efectes, segons el sondeig, són que Cs es consolidaria en la segona posició, a poca distància d'ERC. La candidatura que encapçala Inés Arrimadas obtindria 970.000 vots, 200.000 més que fa dos anys, i obtindria entre 29 i 30 diputats. També creixeria el PSC, fins als 657.000 vots i els 19 diputats, i en canvi el PP baixaria fins als 9-10 diputats i 339.000 vots. En el millor escenari, l'unionisme aconseguiria 59 diputats. I pel que fa al nombre de vots, quedaria lleugerament per sota de l'independentisme: 1.974.000 de la suma entre ERC-PDECat-CUP contra 1.966.000 de la suma Cs-PSC-PP.

Els comuns podrien ser claus

En general, les enquestes no pronostiquen gaires bons resultats per a Catalunya en Comú, la formació que lidera Xavier Domènech i que té l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a màxim exponent. Els comuns empitjorarien els resultats de CSQP, que ja van ser concebuts com un fracàs dins de l'esquerra alternativa. Amb 330.000 vots només superarien la CUP i se situarien entre els 8-9 diputats.

Ara bé, els comuns podrien arribar a ser decisius per a la formació de govern, ja sigui per permetre que els independentistes tornin a governar, o per apostar per un canvi a l'unionisme, o fins i tot per establir una improbable aliança d'esquerres, que a més d'ERC i la CUP hi hauria d'afegir el PSC.