ERC vol forçar CiU a fixar una data per a la consulta amb l'horitzó del 2014

BARCELONAEl punt de fricció en la negociació entre CiU i ERC per al pacte de governabilitat és consolidar el quan . El què és compartit: la consulta. El com té molts punts en comú als respectius programes. La data, però, presenta més diferències i segueix sent el principal escull en les converses. Ahir ERC va fer un pas més i va fixar el 2014 com a límit per celebrar el referèndum. "No considerem cap hipòtesi que vagi més enllà del 2014", va deixar ben clar el vicesecretari general de Comunicació, Oriol Amorós, concretant un termini que, fins ara, era un eteri "com més aviat, millor", segons havien expressat diversos dirigents republicans els últims dies.

Poques hores més tard, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, insistia -com va fer en l'entrevista a l'ARA de dissabte- que ell preferiria no "encotillar-se" en una data concreta i centrar-se a tancar les fases prèvies. Aquests recels a concretar el calendari del dret a decidir generen un punt de desconfiança a Esquerra, que tem que CiU a l'hora de la veritat, si no hi ha un acord ferm en aquesta direcció, s'acabi fent enrere. "Hi ha filtracions interessades que apunten cap a una altra banda", denuncia un dirigent republicà consultat per l'ARA, molest pel que percep com intents d'aigualir la necessitat que la consulta no es demori o quedi en l'aire. Així, ERC detecta que "CiU no vol comprometre's" i ha vist la necessitat de "fixar les condicions" per a la negociació públicament per frenar possibles tàctiques dilatòries del referèndum. Tanmateix, les mateixes fonts admeten que el 2014 és una data orientativa per forçar la federació a mullar-se i proposar una alternativa. Si Artur Mas optés pel 2015, això no impediria l'acord, però el que vol evitar ERC és que es mantingui l'interrogant en aquest sentit i que "es refredi la situació", sobretot arran de "l'actual ofensiva de l'Estat en tots els àmbits".

Abans que la data, el calendari

Coincideixen amb CiU, però, que més enllà de la data de la consulta cal concretar el calendari fins a arribar-hi. Fins llavors, el Govern prepararia el país per a la independència i les estructures d'estat, fomentaria el debat intern i establiria els contactes internacionals necessaris, segons el full de ruta d'ERC.

Hi ha consens també entre CiU i ERC de rebutjar la possibilitat expressada per la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, de tancar una data en secret. I és que, segons Oriol Pujol, tots els pactes s'acaben sabent. El dirigent convergent va admetre a Ràdio Barcelona que hi ha una "discrepància" amb ERC sobre aquest punt, malgrat que reconeix que fer el referèndum el 2014 seria bonic i simbòlic. Tem, però, que blindar una data impedeixi travar "prou bé les fases prèvies": la negociació amb l'Estat, l'aprovació de la llei de consultes -gairebé enllestida la legislatura passada- i la recerca de l'empara internacional.

D'altra banda, el segon àmbit de negociació, el dels pressupostos, segueix avançant cap a un acord que pot arribar aviat. "Durant la setmana podrem fer avenços importants en la negociació", va preveure Amorós. Així, ERC assumeix cada cop més clarament la tisorada que contindran els pressupostos del 2013 i CiU es veu abocada a acceptar l'increment de la pressió fiscal en alguns àmbits per acontentar els seus futurs socis i per quadrar uns comptes que "molt probablement" hauran de "tocar os", segons Pujol. Republicans i convergents tenen consell nacional dissabte i esperen poder referendar-hi algun principi d'acord abans de polir els detalls. Ahir mateix van esgotar una altra jornada de reunions maratoniana.

"ERC és conscient que la Generalitat està pràcticament asfixiada", va afirmar en to comprensiu Amorós, que en va culpar els impagaments de l'Estat, el dèficit fiscal català i l'austeritat imposada des de la UE. La culpa, segons els republicans, és bàsicament de Madrid.

Retallades al màxim de justes

És per aquest motiu que ERC posa tres condicions per donar el seu vistiplau a uns pressupostos que "la ciutadania no mereix", segons Amorós, i que disgustaran bona part del seu electorat.D'entrada, els negociadors republicans volen que, "dins dels estrets marges financers", s'aprovin "els pressupostos més socials i justos possibles". Això, va dir Amorós, implica que no s'hi pugui detectar "ni una gota de retallada ideològica o per dogmatisme liberal" del Govern. El nou ajust de 4.000 milions d'euros per al 2013 ve imposat per Madrid i Brussel·les però ERC demana un gir social per fer-lo digerible, restablint l'impost de successions als rics o suprimint l'euro per recepta.

A més, ERC insisteix en un contracte programa que vinculi que la recuperació econòmica, quan arribi, es destini prioritàriament a despesa social. La demanda xoca amb la llei d'estabilitat pressupostària catalana aprovada per CiU i el PP i que blinda que cal destinar els nous ingressos a pagar el deute públic. Els republicans, però, reclamen modificar aquesta llei i la negociació ja inclou un "calendari legislatiu" de canvi de normes.

Tanmateix, ERC no creu que la recuperació arribi abans de l'estat propi. Per això la data del referèndum és l'última condició per acceptar les retallades, un motiu de pes que pot compensar l'esforç d'avalar dos anys més d'ajustos. "Ha de ser una legislatura de transició cap a la independència", va avisar Amorós.

A les files convergents, de moment, no hi ha gaires nervis. Fonts de CDC afirmen que al partit es treballa amb el "convenciment" que es trobarà la manera de "desencallar" l'acord. Un dels arguments que esgrimeixen és que la bona sintonia entre Artur Mas i Oriol Junqueras ajudarà a superar els esculls.

El mateix optimisme respecte a les negociacions destil·lava ahir la portaveu d'Unió, Marta Llorens. "Sembla que les coses van per bon camí, tenim el convenciment que s'arribarà a un acord en un breu termini de temps", va assegurar.

Unió no hi posarà traves

Els democristians, va garantir Llorens, no seran l'obstacle que frustri un acord amb ERC per culpa de la consulta. Però la data no és el més essencial de la negociació, sinó la garantia d'estabilitat parlamentària que pot oferir ERC. "Sense aquesta estabilitat difícilment es pot avançar en la data de la consulta", va avisar Llorens, que a més es va referir al fet que Junqueras vulgui "suggerir" a Mas noms per formar Govern. "Tots els consells seran benvinguts", va dir Llorens, abans de puntualitzar que també Josep Antoni Duran i Lleida "tindrà consells per donar", tot i que en últim terme "la responsabilitat dels nomenaments és del president de la Generalitat".

Llorens també es va referir a les crítiques internes a CDC pel paper de Duran en precampanya. A parer seu, hi ha gent interessada a utilitzar Duran com a "boc expiatori" per justificar la davallada de CiU el 25-N, tot i que les causes "són molt més complexes". El que no sembla que amoïni gens Unió és el recent cop de porta de Josep Maria Vila d'Abadal, que ha arrossegat amb ell fins ara 36 militants. Les altes registrades en els últims temps, segons Llorens, superen la xifra de baixes.