ERC i Junts topen per les fiances del Tribunal de Comptes
La renovació de l'òrgan administratiu obre una escletxa per als investigats en la causa d'Exteriors
ValènciaLa causa del Tribunal de Comptes sobre l'acció exterior de la Generalitat va viure una doble sacsejada aquest dijous amb l'anunci de la renovació dels seus consellers i la negativa de la delegada instructora a acceptar els avals de l'Institut Català de Finances per afrontar la fiança de 5,4 milions d'euros. Un nou cop per a la trentena d'ex alts càrrecs del Govern encausats, que veuen com el procediment s'encamina a un judici que pot confirmar un càstig que, per a alguns, s'afegiria al del 9-N del 2014. Tanmateix, fins i tot en aquesta situació delicada, hi ha hagut una topada entre els socis de Govern d'Esquerra i Junts per la presentació dels avals aquest divendres.
Tal com va explicar l’ARA a l’estiu, els republicans han aportat dos milions d’euros corresponents a les despeses imputables als excàrrecs de govern entre el 2016 i el 2017. Això vol dir que un dels beneficiats serà el president del partit, Oriol Junqueras, però també l’expresident Carles Puigdemont. Alguns dirigents d’ERC, com el líder al Congrés, Gabriel Rufián, n'han presumit a les xarxes socials i Junts ha saltat amb un comunicat en què ha criticat el “partidisme” en la "solidaritat antirepressiva". Fonts d’Esquerra expliquen que han mogut fitxa per evitar “l’afectació personal i familiar de desenes de persones” i que ho han fet en coordinació amb “la resta d’organitzacions afectades”. Des de Junts, però, asseguren que s'havia pactat fer-ho tot en nom de la Caixa de Solidaritat, sense especificar qui feia les aportacions, i acusen els republicans de no complir el pacte. "ERC ha presentat els avals per salvaguardar la responsabilitat solidària que recau sobre el conseller Romeva i no ha presentat cap altre aval individualitzat. En cap moment s'ha posat en contacte amb el president Puigdemont per cap gestió relacionada amb aquest tema", ha dit JxCat en un comunicat.
El partit de Puigdemont també ha dit que ha aportat davant el Tribunal de Comptes els diners recaptats en els últims mesos i l’expresident Artur Mas i l’exconseller Francesc Homs, els seus respectius pisos. Un total de 3,3 milions d’euros per completar la fiança.
Els moviments dels partits independentistes d'aquest divendres a la tarda s'han fet al marge de la Caixa de Solidaritat, que, a través de fonts de la plataforma, lamentava la “manca de coordinació” dins l'independentisme. Aquest divendres al matí, afegeixen les mateixes fonts, s'ha fet una reunió en què s'ha acordat que dilluns la Caixa faria una aportació davant del tribunal i que substituiria amb el que pogués –no detallen encara la quantitat que tenen ara– el patrimoni personal dels investigats. Un pla que es manté, tot i que des de la plataforma asseguren que desconeixien que aquest vespre Esquerra i Junts anunciarien les seves aportacions.
La renovació del Tribunal
Més enllà de les fórmules que trobin els encausats per abonar les fiances de 5,4 milions d'euros, hi pot haver un gir en la causa d'exteriors en funció dels nous membres escollits arran de la renovació del Tribunal de Comptes pactada entre el PSOE i el PP. La previsió és que els nous consellers puguin substituir els actuals a temps per jutjar el cas que afecta els exmembres del Govern, però fins i tot podria arribar per resoldre els recursos contra la decisió de tombar els avals de l'Institut de Finances de Catalunya. El PSOE i el PP van comunicar que els plens al Congrés i al Senat per escollir els nous membres del Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes serien la setmana del 25 d'octubre. Els grups hauran de registrar les seves candidatures –encara no ho estan, confirmen fonts parlamentàries– i els aspirants hauran de comparèixer davant la comissió consultiva de nomenaments.
Allà hauran d'exposar els seus mèrits i, posteriorment, el ple del Congrés i del Senat els hauran de votar per majoria de tres cinquenes parts. Històricament, el PSOE i el PP superaven àmpliament aquesta proporció i la compareixença resultava un mer tràmit. Una persona que ha conegut des de dins el Tribunal de Comptes subratlla que caldria seguir l'exemple nord-americà i sotmetre els candidats a un examen en què es despullessin les seves afinitats polítiques i se'ls sotmetés a un control real. Aquesta vegada els dos grans partits sumen 208 diputats, a dos dels necessaris, així que Unides Podem haurà d'entrar en l'equació.
Un cop publicats els nomenaments al Butlletí Oficial de l'Estat, els dotze consellers haurien de celebrar un ple per triar quins van a parar a la secció de fiscalització –vuit– i quins a la d'enjudiciament –quatre–. Les cambres legislatives no decideixen directament aquesta distribució, sinó els mateixos consellers, per bé que pot estar més o menys definida prèviament en el marc del pacte polític entre els partits. "Ja hi ha candidats i candidates", afirmen fonts del govern espanyol, que no revelen noms i calculen que a finals de novembre ja s'hauran executat els canvis.
Els consellers actuals
En l'escenari actual, l'encarregada de jutjar l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 és Margarita Mariscal de Gante, exministra de Justícia amb José María Aznar. Ella ja va ser la que va condemnar l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N i no s'espera que aquesta magistrada de "marcat perfil polític" i "de dretes de tota la vida", segons apunten fonts coneixedores de les interioritats de l'òrgan fiscalitzador, es converteixi ara en un flotador per als exdirigents independentistes.
En cas de condemna i d'un hipotètic recurs d'apel·lació, ara mateix la causa hauria de recaure en els altres tres membres de la secció d'enjudiciament: María Antonia Lozano, proposada el 2012 per Esquerra Unida; Felipe García Ortiz, pel PSOE, i José Manuel Suárez Robledano, pel PP. Fonts de l'organisme avisen que aquesta teòrica majoria progressista podria no actuar com a tal, atès que García Ortiz s'ha acostat a tesis conservadores els últims anys. Amb tot, en destaquen que és un "polític nat" i que la seva posició pot dependre "del que li convingui".
Aquesta conveniència té a veure amb les possibilitats de ser reelegit. Al Tribunal de Comptes és tradició encadenar mandats fins a arribar a les dues dècades, com és el cas de García Ortiz, per exemple, poc afí a l'actual líder del PSOE, Pedro Sánchez. El govern espanyol, però, té la intenció de fer un rentat de cara a l'òrgan fiscalitzador. Fonts de l'executiu consultades apunten que s'apostarà per figures "de consens", "de prestigi" i "menys ideologitzades". Se sabrà aviat si es compleixen aquestes intencions.